VALORACIONS SOBRE ELS FETS DIFERENCIALS

Com estava previst a l’Estat espanyol, els Populars amb Rajoy al capdavant han arrasat, i el naufragi socialista ha estat aclaparador i just pels mèrits realitzats. De totes maneres del primer discurs del nou president,  podem extreure que ningú se senti exclòs, i de solidaritat compartida, a la pràctica vol dir que els mateixos de sempre segueixin pagant la festa. Ara el principal escull es el País Basc i Amaiur com a gran protagonista, i Catalunya amb la victòria convergent per primer cop. Dos territoris que s’han convertit en el fet diferencial, i que demostra que encara resisteixen l’assimilació i paràmetres espanyols definitius.

Gairebé 11 milions de persones van donar suport als Populars, que els va funcionar perfectament amagar les seves cartes, evitar riscos, i deixar que els socialistes amb 4 milions de vots menys acabessin d’enterrar les seves opcions. De totes maneres, les primeres paraules del nou president espanyol dient que procurarà que ningú es senti exclòs, i que els seus enemics serien la desocupació, el dèficit i l’estancament econòmic, parlant de la famosa solidaritat, i el vell discurs de que la diversitat es font de grandesa amb la intenció de convocar totes les comunitats autònomes, fa veure que s’apropen temps difícils per Catalunya. Per part socialista, veure una Chacon desprès de la pèrdua de gairebé la meitat dels seus diputats a Madrid, i perdre aquesta estranya hegemonia, i acompanyada d’Iceta, Montilla i Zaragoza, es feia entendre com aquest annexa del PSOE, ja que fins hi tot van haver d’esperar la compareixença del seu líder a Madrid per fer la seva, ha perdut qualsevol credibilitat, i la candidata no va tenir el valor davant el desgavell de dimitir com en qualsevol empresa normal, be farà de tornar a Madrid, d’altra banda el seu habitat natural, i assimilar que la seva etapa política catalana ha arribat a la seva fi. Esquerra- Rcat sembla que ha parat el cop, amb els mateixos representants, però perdent prop de 50 mil votants més pel camí, i es que diguin el que diguin, les seves propostes no es porten al lloc adequat, i la tasca pendent d’en Junqueres de fer neteja encara esta pendent, i si la fa bé, pot guanyar molta credibilitat. En Duran, desprès de la victòria catalana expressava que ha guanyat la voluntat de tenir independència econòmica, amb el famós pacte fiscal, doncs miri n’hi ha que simplement volem independència, ni econòmica, ni social ni altres invents, i per cert amb una majoria absoluta popular ha pensat perquè els populars accediran a les seves peticions, de fet des dels populars ja li han dit que ells poden governar sols a Madrid, però ells a Catalunya no, o sigui que ja pot anar guardant aquest pacte al calaix, i no fer més el ridícul, i de retruc fer-lo fer a tots els catalans, potser haurien de començar a pensar en canviar d’aliats catalans, i de donar un pas més en el seu horitzó nacional.

 

Cal, i vull destacar l’irrupció de l’esquerra abertzale amb grup propi a Madrid, i victòria al País Basc, més un diputat a Navarra, seguint l’estella triomfal de les municipals passades, i que si això ho traslladem al Parlament, una majoria sobiranista es possible, i un avís pel PNB i la seva moderació, i poc atreviment en molts moments que ja han quedat per la historia. Aires de canvi, i càstig als dos partits espanyols, que pagaran amb escreix el seu frau electoral gràcies a la injusta llei de partits.

 

Fent una mirada al mapa electoral espanyol, nomes dues vertaderes nacions son un oasi, i no segueixen la tendència de l’estat, i es un fet que cal destacar en la seva justa mesura, i que Rajoy sap perfectament que crisi a banda es el seu principal problema intern, i que nosaltres hem de saber resoldre sense més enganys dels nostres propis partits.

 

 

4 pensaments sobre “VALORACIONS SOBRE ELS FETS DIFERENCIALS

  1. han perdut vots a Catalunya: PSC-PSOE i ERC. Esquerra ha perdut 47.287 vots. Poca broma. Sense cap competidor independentista. Amb els pesos pesants a favor: Lluís LLach, Terricabras, Màrius Serra, Jaume Cabré, F.Requejo, etc. Què ha passat? La resposta la tenim ahir i avui. Canten com a victòria el que ha estat una derrota, un gran fracàs, el tercer en un any. No és el moment d’estendre’m més. El meu comentari, si m’ho permets, Albert, el pots trobar en el meu bloc. 
  2. Bona nit Albert, com bé tu ja saps, qui té la paella pel mànec és la dreta catalana. CiU té la darrera paraula en el nostre camí cap a la llibertat. S’ha demostrat que hi ha un batibull entre esquerres i independentisme que la gent no entén ni li ho saben explicar.

    Crec que la clau està a la nostra dreta i en les nostres butxaques: petits empresaris, banquers, metges, enginyers… aquest és el camí i no un garbuix de bones intencions però sense rumb, enrebessades, etc.

    Aquestes eleccions han demostrat que el català, com sempre, vol anar a poc a poc, cap a la plena sobirania. Aquesta idea quadra amb el seu caràcter i no ens hem d’emmirallar amb Euzkadi, perquè allí l’esquerra pot liderar el procés, aquí no.

    Bona nit i tapat.

    Gabriel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*