ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DRET A L?AUTODETERMINACIÓ A MADRID

Sense categoria

La ultima ocurrència de la coalició republicana com a proposta estrella, i esquer electoral, es presentar a Madrid una proposició de llei per reclamar el dret a l’autodeterminació via referèndum, la proposta ja ha rebut el suport de CIU, i passar a ser una més d’aquesta hilarant campanya sense solta ni volta.  Vaja, potser jo visc en una altre planeta, però diria que no seria el lloc idoni per presentar aquest dret, que  per cert no es demana, simplement s’exerceix, i farà de mal veure els somriures del diputats espanyols, que diria no estan massa preocupats.

Aquesta serà una de les primeres mesures tal com ha anunciat Bosch, i amenaça amb recórrer a instàncies europees si la hi veten. Recollint l’esperit de la manifestació del 10 de juliol, on el crit d’independència va ser el més escoltat, vol passar de les paraules als fets, i presentar aquesta proposta, que li diu passar del sí cívic al sí polític, i així de passada volen combatre als de la campanya d’abstenció o nul. Primer hauria de superar la Mesa del Congrés, i ja han parlat amb CIU, PNB i Amaiur, encara que les possibilitats son nul·les.  De moment des de Convergència, ja s’ha anunciat el suport amb un aspecte de tanta magnitud com aquest, encara que segons paraules d’en Duran no vol dir pas cap pacte estable.

 

Realment, sembla que entre tots ens haguem begut l’enteniment, els nostres partits segueixen explicant acudits dolents per no afrontar el nostre problema, que es precisament exercir aquest dret reconegut a les Nacions Unides, i que com a dret de poble, no es demana, s’exerceix, i a més es fa en el territori que el desitja, es a dir en el Parlament de Catalunya, altra forma, es reconèixer i acceptar que es una institució de segona amb poca utilitat. Anar a Madrid a demanar la nostra sobirania, i aconseguir-la democràticament, es francament una bajanada de grans proporcions, com sempre he dit, i sembla que alguns encara no ho saben, l’Estat espanyol te com a norma fonamental un tractat anomenat Constitució, que no reconeix aquest dret ni molts altres, i que consagra l’exèrcit per mantenir la unitat a cop d’imposició si cal, i un entramat judicial amb el TC al capdavant, ells li diuen estat de dret, que evidentment no esta per la labor. Es una iniciativa de cara a la galeria, que com el concert econòmic esta condemnada al fracàs, i on més d’un 90% d’un Parlament sobirà votarà negativament donades les mancances democràtiques espanyoles per un costat, i el projecte espanyol legítim per un altre. Es una mena d’humiliació provocada que no ens mereixem, i que dona més arguments al nacionalisme espanyol per escarnir-nos sense treva.

 

Voldria recordar que la nostra sobirania resideix en el nostre Parlament, i la sobirania espanyola a la cambra madrilenya, per tant ja n’hi ha prou de pallassades que nomes busquen imatge, encara que sigui per fer-nos passar vergonya aliena. Mai cap independència s’ha guanyat en el Parlament de l’Estat que ens te sota el seu jou, crec que fins hi tot una criatura ho podria entendre, i així es precisament com ens tracten a Madrid, com aquella criatura que fa una entremaliadura, i finalment amb un somriure a la boca i dos copets a l’esquena queda resolt el tema.

 

En definitiva, cal ser valent i tenir-ho clar, però prou de faltar-nos al respecte a nosaltres, i les nostres institucions amb excuses de mal pagador que poca gent es creu. Sort que la campanya ja s’acaba, i potser no hi haurà temps de sentir-ne de més grosses, però segur que aquest no es el camí per aconseguir el nostre objectiu somiat.

  1. Per demanar que no es quede, per demanar a l’Estat de les autonomies del No, sempre seguit i constataro danvant l’opinió pública i internacional.

    N’hi ha qui es gasta un feig de milions en publicitat i propaganda per repetir un missatge. I n’hi qui li dòl la manifestació independendista o del dret d’autodeterminació a tots els àmbits possibles, haguts i per haver. 

  2. Des del respecte a les decisions polítiques que no comparteixo, tinc ganes de dir que el que fan alguns partits catalans en aquesta campanya electoral, em sembla que és perdre el temps, energies i “quartos”, com va passar amb l’estatut. CIU i ERC/RE, insistint en un concert econòmic, perdó, pacte fiscal (potser acord monetari-interterritorial?), que ja fa temps que PP i PSOE descarten rotundament. El senyor Coscubiela de Iniciativa, encara donant tombs a un federalisme que a Madrid els hi entra per una orella i els hi surt per l’altra. Mentrestant, l’eurodiputat Tremosa es escridassat pels possibles federalistes espanyols i l’idioma dels Països Catalans, un cop més, és democràticament marginat i menyspreat de les institucions europees.
    Que més ens ha de passar per tenir-ho ben clar?
  3. Xiquet, a hores d’ara ja s’ha/heu dit tot el que s’havia de dir. Realment lamentable la poca empenta i mediocritat de la nostra classe política. Només s’enmiralla amb un país de segona quan podria parlar en un seien a la ONU com qualsevol altre país. Polítics covards, ens manca un líder, net, valent, honest, lluitador… fins que no hi hagi una persona amb carisma que sàpigui aglutinar tot l’arc independentista i parli clar, no farem res (fixa´t que en tot procés independentista sempre hi ha una persona així)

    Bona nit i tapat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.