ALBERT CORTES MONSERRAT

El Partit Popular no enganya, i fa de les seves conviccions una realitat, a diferència dels socialisme que moltes d’aquestes conviccions son idèntiques, però son hàbilment emmascarades. Trobem un bon exemple amb el míting a Tarragona, on una única presència d’un mitjà espanyol va fer que el castellà fos la llengua utilitzada, també la confirmació per enèsima vegada que no discutiran cap pacte fiscal que singularitzi Catalunya. Per altra banda, en Duran advertint que el govern català no pot quedar en mans d’uns Populars amb majoria absoluta a Madrid, cinisme en estat pur.

Com explicava a Tarragona, el candidat Alejandro Fernandez amb el míting central a la ciutat ha estat fet exclusivament en llengua castellana en deferència a una periodista de la Cadena SER que seguia la campanya, i on també hem pogut veure com a mèrits atribuïts al candidat les seves intervencions amb cadenes d’aquestes, que sempre tenen Catalunya a la boca, però pel menyspreu i l’insult fàcil dels seus tertulians. Per altra banda, i com venen dient des de fa temps, no discutiran cap pacte fiscal singular per Catalunya, i que faci trontollar la caixa estatal. Davant d’això en Duran avisa a PSOE-C i ERC que han permès als Populars un protagonisme que no haurien de tenir, i que amb una majoria absoluta a Madrid,  els hauria de fer reflexionar per exemple en els pressupostos, culpant-los d’abocar-los als populars en unes condicions no desitjades.

Aquest es el respecte dels populars per la llengua catalana, o sigui cap, el mateix que el socialisme, però amb més visualització, ha calgut la sola presència d’una periodista castellana a l’acte, per deixar a tota la resta com a ciutadans amb una llengua de segona categoria, que es el que en pensen de la catalana, una anècdota que cal deixar residual per enaltir la llengua única de l’estat, i que mereix evidentment tots els respectes i proteccions. Realment costa de creure que la resta de periodistes per simple dignitat no acabessin abandonant la sala, com va passar amb Peces Barba i els advocats catalans, el que encara es més fort, es la normalitat en que ho presenten, es el paper que volen, i esperen aconseguir de la llengua catalana, aquest es el pluralisme i bilingüisme monolingüe que defensen. També es bo sentir el presentar com un mèrit participar en programes totalment xenòfobs respecte Catalunya, i on la seva visió esbiaixada arriba a una paranoia on sempre els catalans tenen les de perdre davant el gloriós imperi espanyol que defensen amb deliri. Aquesta es la convivència i pluralisme que volen imposar. Per altra banda, segueixen negant en un exercici de coherència, ja que mai han canviat d’idea la seva negativa a qualsevol pacte fiscal nou per Catalunya, ens consideren dins el regim comú com qualsevol altra comunitat que en forma part, i no hi veuen cap raó per canviar-ho, cosa que provoca paraules delirants d’en Duran reclamant als membres del tripartit suport per no posar els Populars amb una situació tant preferent a Catalunya, esclar que oblida que a Barcelona, Castelldefels, Badalona o a la mateixa Generalitat els pactes que han establert han estat amb ells amb l’excusa de la falta d’alternativa. Realment l’alternativa amb el nacionalisme espanyol més caspós sembla inalterable, ara be, quan es tracta d’acords amb altres forces, i en especial les catalanes apareixen totes les dificultats possibles. Francament no es pot culpar als altres del que tu fas sense cap obligació, i el suport i les quotes de poder que han establert en molts punts de la geografia catalana CIU i els populars son indecents, ja que moltes vegades la dignitat i la memòria s’han de tenir presents, i més quan al Parlament per exemple hi ha una majoria de partits catalans que podrien deixar aïllat al nacionalisme espanyol format per populars, socialistes i Ciudadanos, no s’hi val les critiques d’un costat i de l’altre, per acabar fent les mateixes errades amb companys diferents.

En definitiva uns populars que van ensenyant la seva cara més agre, i que espero la posin en practica per mirar de despertar consciencies, i veure si el poble de Catalunya te cap estima per exemple per la seva llengua o tant li fa, suposo que la prova del cotó aviat serà visible. Amb reserves encara confio en la dignitat del poble català per dir prou d’una vegada per totes, o així o espero.