ALBERT CORTES MONSERRAT

Una nova enquesta de l’Institut de Ciències Politiques i Socials apareguda, dona uns resultats molt semblants al CEO pel que fa al suport majoritari de Catalunya per la independència, curiosament des que aquests resultats comencen a ser habituals, els nostres polítics i opinadors han deixat d’escampar-los als quatre vents. Per altra banda al País Valencià, el repartiment de temps en el debat polític electoral televisiu ha causat una situació curiosa i esperpèntica alhora, en aquesta trista democràcia espanyola.

Efectivament, una nova enquesta del ICPS son semblants a les ja conegudes, i a la pregunta del referèndum de la independència, un 43,7 votaria SI, un 25,1 NO i un 22,3 d’abstenció, si ho traslladem a dades reals d’un referèndum real, obtindria un 63,3 favorable per un 36,4 negatiu. Pel que fa per partits, fins hi tot un 24% del PSOE-C i un 16% dels populars hi serien favorables. Pel que fa  a la pregunta de que hauria de ser Catalunya: 30,5 estat independent, 34,4 comunitat autònoma, 24,1 estat federal i 4,4 regió. Uns resultats que corroboren les diferents enquestes que últimament van succeint. Al País Valencià la junta electoral ha desestimat el recurs presentat pel repartiment de temps del debat televisiu a Canal 9, i finalment la propera setmana per cada bloc del debat, el PP obtindrà 8 minuts, el PSPV uns 7 minuts, EUPV 24 segons, i Compromís tant sols 11 segons. El consell televisiu havia acordat en principi que tots els grups tinguessin el mateix temps, però els socialistes van presentar recurs per repartir el temps proporcional als resultats electorals del 2008, i ara ho han ratificat.

 

Realment esperançadores les enquestes que van sortint a la llum, tant oficials com la de la Generalitat, com d’altres de prestigi, i que de forma anual van fent sortir les seves dades, sembla que provisionalment, i de manera estable prop d’un 65% dels votants en un referèndum donarien la seva validació a un estat propi, i això ja superaria els requisits exigits per Europa en el cas de Montenegro, i a més amb un altre dada que cada cop es més transversal els partidaris de la sobirania plena, fins hi tot en partits espanyols com populars i socialistes hi ha un percentatge important de gent favorable, que segurament deixa sentiments de banda, i sap dels avantatges de decidir per tu mateix, i no haver de suportar un robatori a fons perdut que impedeix entre altres coses el nostre desenvolupament, i el de les futures generacions. Ara sortirà el president amb la cançoneta de la divisió com excusa principal, però esclar, ningú entendria i basant-nos en les dades de les enquestes, que un 65% veies retallats els seus drets per un 35% minoritari que son contraris, la majoria guanya, es així de simple, i els partits ara busquen excuses per no admetre que segurament ja som una majoria suficient per donar un pas endavant, i no entorpir més la prosperitat d’aquest país.  Cal veure que la crisi no serà eterna, i que els aires centralistes i de regressió autonòmica bufaran fort aquests propers anys, per tant no cal esperar més, el tren passa, i ara ja esta a l’estació esperant, es qüestió d’agafar-lo o esperar indefinidament un altra tren que potser ja no caldrà que passi.

 

Pel que fa al País Valencià, crec que la democràcia exigeix que a una campanya electoral hi hagi debats de tot tipus, i com més propostes i enfrontaments entre els candidats, més informació objectiva pel votant, tots els partits, en aquest cas valencians tenen dret a un temps igual per presentar el seu programa en igualtat de condicions, el recurs socialista retalla els drets dels partits minoritaris en aquest moment, per intentar que nomes dos partits tinguin veu per la ciutadania, i això es un cop d’autoritarisme que recorda altres èpoques, i no les d’una democràcia moderna. Els resultats del 2008 ja s’han traduït en representació a les institucions, aquest es el premi, no el de silenciar a la resta, en base a aquestes votacions en un espai de temps determinat. Compromís amb 11 segons, caldrà que afini molt per intentar articular una frase que defineixi cada tema, i això es una burla al poble, i als mateixos representants. Aquesta es la democràcia que gasten aquests partits, i d’això li diuen pluralisme.