LA REALITAT QUE ENS VOLEN VENDRE I LES TOSSUDES ENQUESTES

La tercera onada del baròmetre polític del CEO, ens mostra ja una amplia majoria de la societat per la independència amb un 65-35 a favor de la mateixa, unes dades en augment, i que no fan res més que constatar cap on vol anar bona part de la població d’aquest país, al mateix temps des dels Populars, se’ns diu que Europa no vol saber res del dret a decidir, la paranoia de sempre, i Esquerra vol reformar l’article 8 de la sagrada Constitució amb la missió de l’exèrcit, i substituir-lo per un reconeixement al dret a decidir, una fantasia de grans proporcions, i de tuf a electoralisme barat, ja que es una proposta impossible.

Realment el baròmetre del CEO no dona lloc a massa dubtes, per segon cop pregunta a la població per la seva posició en un referèndum per la independència, i la tendència segueix en augment pel SI amb un 64,7 % a favor, per un 24,7% pel NO. Pel que fa a les preocupacions o problemes dels catalans, darrere les que estan més sobre el terreny, com l’atur, o la immigració, en cinquena posició trobem la relació amb Espanya. Pel que fa als partits, consideren CIU com la que pot donar millor resposta al problema, es normal es la força més votada, i te la clau per donar aquest pas endavant, no hi ha dubte. Respecte els impostos recaptats a Catalunya, un 75% n’és favorable, cosa normal, no estar a favor de millorar la teva situació econòmica francament no te explicació, més enllà d’una paranoia. Preocupant i significatiu, es que prop d’un 70% estigui poc o gens satisfet amb la democràcia que tenim. Pel que fa a la identitat, gairebé el 50% se sent nomes català o més català que espanyol, i prop d’un 65% considera un nivell insuficient d’autonomia la que gaudim. Pel que fa al nostre estatut, i amb un augment de 3 punts, un estat independent arriba al 28%, que sumat als partidaris d’un estat federat, s’enfila a prop del 60%. Per últim destacaria les motivacions pel referèndum a favor o en contra, els primers son motivacions principalment econòmiques i de l’estat del benestar, en definitiva qüestions quantificables, i per contra els negatius, tant sols temes de sentiment com la unitat sagrada espanyola, què no entren dins de cap comptabilitat.

 

Per contra la realitat que ens trobem, son les paraules de Jorge Fernandez Diaz pels populars, esgrimint que Europa no esta pel dret a decidir, potser caldria recordar la quantitat de nous estats que s’han creat, i concretament les condicions que es van establir amb Montenegro, on el dret a decidir va ser l’argument principal europeu, potser ja n’hi ha prou d’aquest engany sense cap base, i que sembla una burla per la gent que veu com evoluciona el planeta, i on els estats que volen adquirir aquesta condició democràticament ho acaben tard o d’hora assolint, i son molt més gestionables i econòmicament rentables per tothom. A l’altra costat, Alfred Bosch per la coalició Esquerra – Reagrupament, ens proposa desmilitaritzar Espanya eliminant l’article vuitè de la sagrada Constitució, on la missió de l’exèrcit es mantenir la unitat territorial espanyola, i el considera que amb la fi de la violència a Euskadi s’ha acabat la por, i el dret a decidir pren tot el protagonisme.  Això si que em sembla una clara burla i un brindis al sol sense solta ni volta. L’Estat espanyol te una llei magna que posa el que posa, i més d’un 90% de la seva cambra principal hi esta completament d’acord, per tant no hi haurà cap modificació en aquest sentit, ja que Espanya esta contra el dret a decidir, nomes poden decidir ells, i son majoria, apart de tenir el poder per dur-ho a terme, Catalunya ara no te cap d’aquestes coses, per tant fer aquestes propostes electoralistes, crec que a aquestes alçades ja sobren, tothom sap com funcionen les coses, i el paper que tenim destinat dins l’Estat.

 

En definitiva, unes enquestes tossudes que potser ja haurien de cridar l’atenció al President Mas, i veure que potser ha arribat el moment d’exercir el nostre dret d’autodeterminació o com diu ell transició nacional, sabent que hi ha una majoria darrere que el validarà, i s’haurà acabat les propostes impossibles com el pacte fiscal, i el victimisme continu pel nostre tracte rebut, i fins hi tot la nostra llengua que passaria a ser oficial a Europa quedaria garantida, cosa que ara com moltes altres coses mai ho serà. Donem el pas ho seguim a la lluna com sempre, aquesta es la qüestió.

 

 

8 pensaments sobre “LA REALITAT QUE ENS VOLEN VENDRE I LES TOSSUDES ENQUESTES

  1. Bona nit Albert, si és cert allò que dius d’ERC, és que estan totalment perduts, sense rumb, sols, desquisiats, esmaperduts i, el pitjor de tot, és que no han estés res de res. S’estàn allunyant de la ciutadania a marxes forçades i cauran encara més en picat.

    Gabriel

  2. He llegit els comentaris dels lectors en diversos mitjans espanyols i el sorprenent és que la majoria és per dir que es vagin ja.
    És a dir que si Mas i menys creuen que a Espanya s’espanten amb amenaçar-los amb la independència ho té clar.
    La tàctica de CiU no serveix per res ni aquí ni és Espanya.
    Si nosaltres creiem que ells ens roben ells creuen que els lladres som nosaltres.
    El dolent de tot això és que el vaixell s’enfonsarà, amb tots a bord.
  3. Pacte Fiscal, una pèrdua del temps que no tenim. Haurem de enderrocar els encaixistes!

    I pel que dius veig que la tonteria encaixista i retardatària va en augment, a passes agegantades.

    Ciu i Esquerra volen pactar amb una Espanya que ja està pensant en
    carregar-se les autonomies. Són una colla de rucs quie només veuen el
    seu partit i no s’adonen que el que està en perill és Catalunya.

    Ciu i Esquerra no han entès que sols són eines no pas l’objectiu. Mentre
    aguanten com poden els seus respectius partits Catalunya s’enfonsa dins
    del forat negre ecspanyol!

    Ciu i Esquerra … porca misèria!

    Haurem de donar un cop de puny sobre la taula i com el Doctor Oriol
    Domènech dir “Prou d’això!” “Ja n’hi ha prou de tanta tonteria!

    Haurem de enderrocar Ciu i Esquerra!

    Salvador Molins, CA-BIC

  4. Al final  m’ho faran creure , diuen: ERC  no ha sigut mai un partit d’esquerra , llavors ,  si tampoc és independentiste , – que punyetes és ERC ?; ara  més que mai , algú ha de posar seny i ordre en tot aquest desori . El posicionament de SI , tampoc seria per tirar coets , però al meins és coherent en el seu plantejament ideològic.
    ll*ll  Magí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*