HIPOCRESIA I MENTIDA A L?ORDRE DEL DIA

Que en Felip Puig autoritzi una concentració falangista davant Òmnium cultural, francament es indignant, per no dir paraules majors, que la Conferència Episcopal espanyola llenci un avis de risc per les pretensions separatistes, davant les properes eleccions espanyoles es rebutjable, que en Duran parli de les manifestacions de dissabte a la tarda amb el poc respecte que ho fa, ja dona la idea del tipus de personatge que tractem, i finalment que ara els Estats que han beneit una dictadura sanguinària durant 42 anys a Líbia pels seus interessos, vulguin defensar els drets humans del dictador, fa riure pe no plorar.

El conseller d’Interior autoritza que el partit feixista i xenòfob Falange de las Jons, faci un acte de protesta davant la seu de l’entitat catalana Òmnium, per cert un acte que aquest grup ja va anunciar durant el míting dels nostàlgics del regim dictatorial el 12 d’octubre. En un altre tema, La Conferencia episcopal catòlica espanyola tem el riscos de manipulació de la veritat històrica que poden fer els separatistes, i donen legitimitat a les seves pretensions per mitjans pacífics, ara adverteixen que cal tutelar el be comú de la nació espanyola, i per suposat rebutgen lleis a favor de l’avortament, eutanàsia i els matrimonis homosexuals, per cert aquest últim, el titllen de nociu i perillós pel be comú. Pel que fa en Duran, creu que no podem viure en la permanent adolescència, i de las manifestacions de dissabte a la tarda, recordant el 2008 amb el maltracte de les infraestructures, i posteriorment els 25 diputats socialistes, amb una queixa que desprès no es correspon a la realitat. Per últim les imatges confoses del linxament de Gaddafi, i posterior execució per les milícies que el van descobrir, ha portat a la ONU ha demanar una investigació ja que tenia ordre de detenció internacional, i el clam de molts estats i institucions rebutjant aquest final, i demanant pels drets humans.

Realment, que una teòrica democràcia autoritzi una manifestació del partit de la dictadura militar sagnant espanyola, i que misteriosament i a pesar de la llei de partits existent segueix legal, no es normal, i menys per protestar contra una entitat cultural i de defensa de la nostra identitat com Òmnium, aquesta gent avala la violència amb majúscules, i el seu racisme i falta de qualsevol element democràtic haurien de fer que la Generalitat desmarcant-se de l’Estat no els hi dones cap permís, son senzillament incompatibles en qualsevol estat de dret civilitzat, i aquest seria l’exemple que s’hauria de donar, i malauradament s’ha fet el contrari. Pel que fa a la Conferència Catòlica, també molt lligada amb aquest regim que ara parlàvem, i on estaven com peix a l’aigua, ens torna advertir sobre el perill del separatisme, i salvaguardar el bé comú de la nació espanyola, sona bastant al lema “una grande y libre”, que es veu que per gracia divina es inalterable, si això es així, aquest Deu que tant pregonen, simplement es un personatge autoritari que res te a veure amb les bones obres que ens volen vendre, per suposat es permeten posar-se al mig de la vida personal de la gent, amb l’avortament, el dret a morir dignament o l’homosexualitat en el matrimoni, titllat de perillós per la societat, jo per molt que miri no hi veig cap risc apocalíptic en que dues persones que s’estimin es casinn siguin o no del mateix sexe, però esclar parlar d’amor i estimació amb aquest mena d’associació religiosa, que ells si que han estat i son un perill per la societat. En Duran segueix el seu receptari de frasesn i ara si be es cert aquesta esquizofrènia catalana de donar suport al que anteriorment es rebutja, no es pot menystenir les reivindicacions de la societat, cosa que ell segurament no l’interessa gaire. Per últimn la cruesa de les imatges de la mort del dictador libi, fan apel·lar als drets humans a molts dels que precisament han subministrat les armes al dictador per cometre atrocitats contra el seu poble durant 42 anys amb total benevolència mundial, llavors on eren els drets humans, quan el petroli era el més importantn poc importava la crueltat sanguinària de Gaddafi, en canvi quan les circumstancies han canviat calia eliminar-lo. Realment son rebutjables les formes d’execució del personatge, però cal dir que l’element en qüestió era un monstre que havia estat durant molts anys governant a sang i fetgen i per tant,el que es diu llàstima, i particularmentn no me’n fa. Ja n’hi ha prou d’aquesta hipocresia barata a nivell mundialn per desprès vendre els drets humans com un objectiu permanent.

En definitiva, la hipocresia i la mentida segueix sent el pa que ens hem de menjar cada dia, i no sembla tenir aturador.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*