ALBERT CORTES MONSERRAT

El nostre sistema polític ha estat pervertit pels mateixos partits que havien de defensar-lo davant actituds bel·ligerants, però el cert es que ha quedat demostrat que amb Institucions on el mateix partit ha pogut gaudir d’un poder de llarga durada, les conseqüències han estat negatives, tenim un clar exemple en la Diputació de Barcelona, un clar feu socialista, on les quantitats milionàries que rebien els alts càrrecs un cop cessats, es un cas greu i intolerable, i que ha provocat la denuncia de Solidaritat contra Montilla, Corbacho i Fogué per malversació de fons públics sense vergonya.

El ple de la Diputació de Barcelona va acordar incoar un expedient de revisió d’un decret de la institució amb data de 2004, aprovat per tots els grups, excepte el PSOE-C, i que insta a la revisió del complements salarials que la Diputació blindava des del 2004, els sous dels alts càrrecs emprats en aquesta administració. Al llarg de 10 anys  el complement anava disminuint un 10% cada any, era conegut com la motxilla, i quan eren presidents els tres personatges esmentats anteriorment, fins que es va decidir revisar la seva legalitat, els beneficiaris no es coneixen encara, i a més van ser adoptats per la presidència i no per el ple, i apart escapen del seu marc legal. Per part socialista, es diu que ningú de CIU i PP ha qüestionat la legalitat, i no hi ha cap informe jurídic contrari, eren unes garanties pel personal funcionari i laboral que per motius aliens eren cessat del seu lloc de treball, i diuen que cap alt càrrec s’havia acollit a la mesura. Per part de Solidaritat, s’insisteix que el decret permetia que alts càrrecs a dit se’ls atribuís un complement salarial durant 10 anys sense cap criteri, i es responsabilitat penal.

Realment la casta política ha esdevingut un oasi, en aquest cas no el català, sinó de privilegis i corrupció, evidentment no tothom, però si amb una tendència on els llargs períodes de mandat amb un mateix color acabant convertint-se amb un reclam per la menjadora d’uns quans a compte del diner públic. Aquesta nova esquitxada, en aquest cas a la diputació, on els assessors i càrrecs a dit dels partits son el menjar de cada dia, i una practica abusiva sense aturador. En aquest cas, i directament des de presidència d’un organisme governat sempre pel PSOE-C, blindava els càrrecs posats a dit amb un sobresou durant 10 anys posteriors indiscriminadament, i suposo que per pagar serveis prestats, i no precisament a la ciutadania, la via correcte era el ple que va estar passat per alt, i a sobre legislant sobre un tema en el qual no ho podien fer. Aquesta recompensa milionària per engreixar les butxaques, i pagar els favors al partit de torn, era un cercle viciós que dona idea de la corrupció que es pot instal·lar quan no hi ha control sobre la despesa política, i l’ètica mes elemental.  Segons la justícia, podrien ser 8 anys de condemna, i 20 d’inhabilitació, crec que ja seria hora de desemmascarar aquesta trama que entre altres coses permet un sistema corrupte que els ciutadans també hem permès, i que amb la democràcia de fireta espanyola ha agafat una dimensió i uns valors perduts, que mai haurien d’haver desaparegut. El diner públic es sagrat, i les lleis no haurien de permetre segons quins moviments amb uns mecanismes de control que han de proposar els mateixos polítics que desprès son els principals beneficiats. Els esmentats anteriorment tenen llargues carreres a la vida pública, i això a vegades provoca confondre el que es teu amb el tot es meu, i el cercle no te aturador, el mateix expresident ara esquitxat per aquest afer, encara recordo quan es va publicar els càrrecs que ostentava la seva dona sense cap mena de rubor, i mai més se n’ha parlat.

Cal acabar amb això, els partits en una democràcia estant per servir els ciutadans i gestionar un govern, no per ser agències de col·locació i jugar amb el diner públic, i posteriorment vendre la seva anima a les entitats bancàries o el poder financer establert amb canvis de favors mutus i condonacions misterioses dels crèdits demanats. Aquest sistema necessita un canvi profund, i pel que fa a Catalunya, sense un estat propi, es pràcticament impossible.