ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir van  succeir una sèrie de fets, què donen a entendre que aquest nacionalisme que volen presentar com a normalitzat, enfront d’altres que son presentats com excloents i perillosos, fets com el regidor de l’Ajuntament de Masquefa, i el seu deliri per la bandera espanyola, fets com arrancar un bust del president Companys a Lleida, o el concert neonazi que s’havia de celebrar a Barcelona organitzat pel partit xenòfob i ultradreta Democràcia nacional, cal la deguda publicitat al tema, ja que amb altres circumstàncies, i diferents actors les difamacions arriben molt i molt lluny.

Efectivament, la policia local ha detingut al regidor del partit independent Força Masquefa, i abans del PP de la mateixa localitat per haver atropellat amb el seu cotxe, i posteriorment colpejat a un exregidor del consistori, i un altre veí del poble. Els fets van passar quan  l’esmentat regidor va penjar una bandera espanyola en una barana situada davant l’ajuntament, i sense cap autorització, i posteriorment ser despenjada per les víctimes del succés. Cal recordar que aquest personatge l’any 2006, ja va repartir un pamflet rebutjant l’estatut, ja que segons ell afavoria a gossos, golfos, lladres, borratxos, drogoadictes, i gent que se li pot anomenar gentussa. Cal dir que el regidor haurà de ser intervingut quirúrgicament per les ferides rebudes. Per altra banda a Lleida uns brètols van arrencar el cap d’un bust d’en Companys, i van ser enxampats quan el carregaven al cotxe, i per últim la polèmica creada per la prohibició a Sabadell del concert neonazi, i que finalment s’anava a fer en un local a Barcelona, i on per exemple es va trobar al número 1 municipal Plataforma per Catalunya a Cornella que volia assistir a aquest acte organitzat pel partit feixista Democràcia Nacional, finalment no es va poder fer degut als aldarulls, per cert el mateix grup va celebrar la hispanitat a Montjuic amb una protesta contra Òmnium, i amb crides de consignes contra la independència, i on l’entitat catalana va ser acusada de no treballar per la festa nacional espanyola.

 

Aquest nacionalisme que  sembla invisible, i que curiosament es demostra inflexible amb qualsevol altre molt més pacífic, mostra tot el seu caràcter violent amb dies com els d’ahir, pensats per la imposició i la uniformitat sense fissures del regim, i que veu com en determinats territoris la cosa no els acaba de funcionar, i es demostra un cop més que un sentiment no es pot imposar per llei, sinó que ocupa una parcel·la de llibertat infranquejable. En tenim varis exemples, i que cal denunciar que no son tractats igual als mitjans espanyols, cosa en principi saben del seu tarannà normal, ja que amplifiquen qualsevol ferida identitaria però nomes per una sola part, però ja no tant justificable, quan son mitjans catalans els que segueixen la mateixa via de desinformació interessada. El subjecte de Masquefa, ja amb antecedents per la seva propaganda estatutària, no ha pogut reprimir els seus sentiments primaris, i ha arribat a l’agressió sense contemplacions per imposar el seu criteri, i veure que no es majoritari, i apart es improcedent per els seus desitjos, realment la inhabilitació per qualsevol càrrec públic hauria de ser immediata, ja que no compleix els estendards mínims democràtics, ara bé, en una democràcia com l’espanyola, qualsevol cosa es possible, ja que contra Catalunya tot es lícit i en tenim molts exemples. Uns altres que haurien de pagar per la seva incívica conducta, son els dos joves que van arrencar el bust d’en Companys, i en un dia tant assenyalat, fa pudor de socarrim, i un altre cop de voler imposar per la força un nacionalisme que segons ells sembla no existeix, i potser, com a mínim simbòlicament fa més mal, es el concert neonazi de Democràcia nacional, el primer hauria de ser prohibit a qualsevol lloc, es impensable en un estat vertaderament democràtic, que en qualsevol local públic es pugui transmetre la xenofòbia i el racisme violent d’aquests personatges, i en segon lloc que el partit esmentat amb tota la seva simbologia feixista sigui legal, demostra un cop més la falsedat de la transició, que permet que personatges com aquests puguin seguir fent de les seves, i difonen el seu odi i les seves misèries humanes a societats teòricament civilitzades.

 

Aquesta es la democràcia que ens ofereix l’estat, i aquest es el nacionalisme que es veu que no existeix, però que quan es manifesta ningú ho diria.