CONVIVENCIA CIVICA I ELS ÚLTIMS FRANQUISTES
Aquesta associació de nacionalisme ultra espanyol. i amb clars tics xenòfobs per l’eliminació de qualsevol rastre de la identitat catalana a la pròpia Catalunya, i arrel del recurs que el Govern ha presentat contra la interlocutòria contra la escola catalana, han comentat que Mas i Rigau. son els últims franquistes, cosa que porta a una reflexió sobre un període dictatorial sempre protegit per la democràcia de fireta espanyola. i que permet que personatges o entitats com aquestes segueixin perseguint els objectius dels 40 anys de dictadura sense pausa.
El president d’aquesta entitat espanyolista Francisco Caja, parla d’un recurs inadmissible. i de falta de respecte a les lleis, parla de sentencies fermes. i que no s’hauria d’admetre recursos com aquests on es demostra l’integrisme lingüístic. i la opinió ja esmentada dels últims franquistes, parla de que no hi ha existència legal, ni lleis, ni constitució que defineixin la immersió. i per tant es una practica il·lícita, parla de clara intencionalitat en excloure la llengua que parlen la meitat dels catalans, i renega d’un estat de dret que sembla no es compleix. Per altra banda hi ha mitjans, què tot hi la seva contribució a la nostra llengua, els seus objectius segueixen sent els mateixos de sempre, es el cas de La Vanguardia, i el seu incompliment de contracte per publicar l’anunci del Cercle català de negocis, i la seva promoció de l’estat propi, el dia de la Diada, i la posterior setmana amb excuses de mal pagador.
Realment aquestes entitats espanyolistes a falta d’arguments raonables, tant sols actuen amb el cor, i amb la fòbia anticatalana que els envaeix pels quatre costats, el seu objectiu de genocidi lingüístic de la nostra llengua evidentment els equiparà amb els objectius al franquisme, què fan servir per acusar qui no segueix els seus ideals, cosa molt típica dels règims de la imposició, no volen saber res de la llei aprovada pel parlament per la immersió catalana, i ara fa poc fins hi tot referendada al Congrés espanyol, i parlen d’excloure la seva llengua, quan poc els importa o gens excloure la llengua més feble, fins hi tot en el seu territori natural, i que necessita d’aquesta discriminació positiva per mantenir una salut viable, parlen de la meitat dels catalans, quan en realitat tant sols tres famílies han interposat el recurs del total de la població, crec i no vull equivocar-me que en un estat de dret, això se’n diu minoria, i per tant ha d’acceptar les tesis de la majoria. La paranoia malaltissa d’aquests personatges no te límits, i com deia aquell volen acabar amb la nostra llengua pel civil o pel criminal, evidentment la prohibició seria la seva eina favorita, però per desgracia per ells no la poden aplicar.
Altra cosa son els mitjans que recentment han editat en català desprès de molts i molts anys de reclamacions, com son La Vanguardia, i la seva negativa a publicar l’anunci a doble pagina de l’entitat empresarial per l’estat propi “Cercle catala de negocis”, i que al·legant falta d’espai no ho va publicar, deixant el contracte signat en paper mullat. Es un menyspreu a l’entitat, que es va repetir el diumenge següent, quan la compensació va quedar en un no res, al·legant aquest cop que l’oferta tant sols era per la Diada que precisament van incomplir. Ja sabem que el grup Godo no es destaca per la seva defensa de la catalanitat, encara que també serien els primers en pujar al carro un cop assolit l’objectiu, però de moment aquesta actitud vergonyosa, es la que donen com imatge, i donen la idea que la llengua no fa el fet, ja que la ideologia i objectius continuen de la mateixa manera pels segles dels segles.