LES BATALLETES D?ANAR PER CASA
Alhora que l’estat espanyol continua la seva ofensiva contra Catalunya en tots els fronts, la nostra resposta sempre defuig el xoc, i eleva a una gran categoria o mèrit fets que a aquestes alçades ja no signifiquen gairebé res. Totes les coses evolucionen, i el que fa deu anys podia ser un avenç, ara ja pot ser insignificant, però el problema be, quan l’únic objectiu es intentar esquivar un enfrontament, i recuperar velles costums per enviar un missatge a la ciutadania, i que estigui contenta i enganyada. Això ho trobem en el cas de les seleccions esportives o amb les declaracions a favor del model lingüístic.
Efectivament, la plataforma pro seleccions esportives ha informat del reconeixement de la Federació Catalana de dards a l’assemblea celebrada a Irlanda, i on amb més de 28 estats representats, tant sols Espanya i Anglaterra van votar negativament, i d’aquesta manera la selecció catalana ja podrà disputar el mundial de la categoria, on podria enfrontar-se a l’espanyola. Per altra banda, el nostre Parlament ha aprovat una declaració a favor del model d’immersió lingüística, que insta al govern a defensar els docents i centres educatius en l’exercici dels seus drets, i compliment de les lleis, i dona ordre de recorre a la justícia contra qualsevol decisió judicial contraria al model, tot amb el suport de CIU, PSOE-C, ICV i ERC, de totes maneres no vol iniciar cap ofensiva contra el castellà a l’escola, i ha rebutjat la ILP batejada com “Salvem l’escola en català”, presentada per Solidaritat, ja que considera vulnera la Constitució i l’Estatut, ja que no es pot desplaçar el castellà absolutament de l’ensenyament.
La por del feble sempre es mala consellera, i indigna quan s’intenta fer passar bou per bestia grossa per amagar la pròpia debilitat o vergonya, no dic que sigui una mala noticia el reconeixement internacional d’una federació esportiva catalana com per exemple els dards, vers al contrari, però per altra banda hem de ser conscients que dins l’estat espanyol tants sols anècdotes com aquesta, amb esports molt minoritaris aconseguirà l’objectiu, la resta simplement no ho faran mai, sinó som un estat. Fa uns anys quan es movia el tema dels reconeixements de les seleccions amb la batalla més coneguda de la federació de patinatge o de rugbi, per cert dues derrotes més per part nostra, es va demostrar que l’estat espanyol mai permetrà, utilitzant tots els recursos al seu abast la nostra pròpia representació, amb el cas exemplar de la selecció de futbol i la seva costellada de Nadal, ni més ni menys que la selecció de Murcia posem el cas, aquesta es la realitat, i segons quines reaccions amb noticies com els dards, poden donar una falsa concepció de la realitat, al dia d’avui es molt clar, amb un estat, automàticament seràs un més en el context internacional, i el reconeixement olímpic serà un fet, al contrari no hi ha termes mitjos, no ets ningú, i les costellades poden acontentar i omplir de goig molta gent, però francament crec que ja estan força caducades. Pel que fa a la resolució del Parlament, denota la típica ambigüitat per no molestar a ningú, aquell plantem cara, sense que es noti, simplement defensant les lleis i sense un posicionament ferm, cal pensar que els advocats que han presentat el recurs de les tres famílies pel castellà, ja han amenaçat amb enviar prop de 500 recursos més amb la clara intenció d’atacar al català en el moll de l’os, i reduir-lo a la mínima expressi,ó i crec que la ILP per reforçar el català com a única llengua a l’ensenyament esta més que justificada, simplement es defensar la nostra llengua, cal pensar que l’estat espanyol no s’aturarà fins aconseguir el seu objectiu, i davant això no podem ser febles, i hem de dir alt i clar quina es la nostra llengua, que no vol dir anar contra cap altre, es ni més ni menys que el que fan tots els estats del món, i no podem deixar-ho per més endavant, ja que tard o d’hora la doble línia escolar pot ser una realitat, i això significaria el toc de gracia per la nostra llengua, que a falta d’un estat que la protegeixi, tant sols ens te a nosaltres, i no podem donar-li l’esquena.