ELS PARTITS CATALANS DAVANT LES ELECCIONS ESPANYOLES

Els dos partits nacionalment espanyols ens presentaran a Carme Chacon, per part socialista, i segurament l’Alicia Sanchez per part popular, i son tot una garantia que els postres interessos estaran a la cua dels seus respectius programes, per part d’Esquerra les primàries decidiran, i pel be de l’independentisme esperem que l’opció Ridao quedi descartada, CIU i en Duran fa temps que fan propaganda un dia si i un dia també, i exigeixen un protagonisme que a l’estat espanyol no els pertoca, i Iniciativa segurament farà primàries, però segueixen amb el discurs caducat de les dretes i les esquerres per bandera. Pel que fa a Solidaritat, crec que encertadament no es presentaran en solitari, i buscaran una Coalició per anar endavant. En definitiva tot un panorama.

Efectivament, el socialisme català, ha confirmat que votarà si a la reforma constitucional, com si tothom no sabes que aquesta seria l’opció, i un cop més assistirem a la vergonya de la submissió dels seus 25 diputats a Madrid, votant contra Catalunya sense cap rubor, i demostrant un cop més que la seva única prioritat es diu PSOE, per si algú encara no ho havia vist, per altra banda gairebé han confirmat la Carme Chacon com a candidata, la mateixa que va aplaudir la retallada estatutària per part del TC, i que ha oblidat completament Catalunya els últims 4 anys jugant a soldadets a Madrid, tota una garantia de llençar el vot a les escombraries. Per part Popular, l’Alicia  ens diu que esta disposada a negociar que els catalans no segueixin pagant tant, ja que Catalunya te un dèficit fiscal molt elevat, encara que dona marge per baixar impostos interns i gestionar millor el pressupost.  Ha parlat de la millora del finançament, però primer sortir de la crisi, i respecte la reforma de la Constitució, ha demanat els partits no aprofitar per encabir-hi coses que no venen el cas. O sigui que amb tot el cinisme del món, admet que paguem molt, o el que es el mateix patim un espoli fiscal brutal, davant d’aquest descobriment que sembla li sembla be, vol baixar impostos, quan precisament els ingressos de la Generalitat s’han reduït, i sense diners no es poden fer polítiques reals, això si demana no parlar de dret a decidir o limitació de l’espoli a la reforma del llibre sagrat, es veu que son temes que com deia aquella ara no toquen, en canvi  retallar autogovern es veu que si que toca, tot plegat  ja es veu que son les dues cares de la mateixa moneda. Esquerra es debat entre Bosch i Ridao, el primer pot donar pas a una coalició unitària, el segon es encara  un defensor de l’eix esquerra i dreta, abans de l’eix nacional, i rebutja les formacions sobiranistes que no son la seva, tot un exemple a no imitar, i que pel be de l’independentime ha de quedar definitivament desterrat, i obrir la porta a l’aire fresc, i una gran unió amb l’objectiu fonamental de  l’estat propi com defensa Solidaritat.  Davant la reforma, en Joan Tardà i davant tantes propostes miserables, presenta abandonar l’escó en el moment de la votació com a mesura de protesta, i amb alta càrrega simbòlica, crec que es la decisió més encertada, ja que demostra que nosaltres res hi podem fer, que no hi haurà referèndum, ja que legalment no cal i amb el si dels dos partits majoritaris, seria una victòria clara, i demostrar que nosaltres rebutgem aquesta Constitució, i no ens hi volem barrejar més. Pe la part convergent, en Duran no para de reclamar un protagonisme que no li pertoca, i encara estant pensant el seu sentit de votació a  Madrid, amb la seva típica actitud  que delata el frau del pacte fiscal, i el peix al cove que prepara per tornar a enganyar la població, i seguir mantenint la nostra submissió a l’estat pels segles dels segles, es una vertadera llàstima que pugui ser el nostre representant a Madrid, ja que no ens defensa  a nosaltres, sinó als interessos personals i del seu partit.

En definitiva, el panorama es força desolador en un lloc on hi tenim poc a guanyar i molt a perdre, com venim fent des de fa molts i molts anys.