XOC DE TRENS I DRET A DECIDIR

Aquestes ultimes hores, hem vist com l’expresident Pujol ens parla de que si no hi ha un gir de la relació de Catalunya amb Espanya, aquesta caurà en una situació d’involució, i que aquest punt difícil ha de portar amb un xoc de trens. Per la seva banda, en Felip Puig ens parla de que no es partidari d’incloure el dret a decidir en la reforma constitucional, cosa que el PNB  vol incloure, i que entre tots es fer volar coloms, ja que saben perfectament que mai s’avindran a reflectir aquests temes en una Constitució impositiva i uniforme, sense cap reconeixement plural.

 

L’expresident parla de situació molt difícil, i el xoc abans esmentat, fonamentalment ara per la modificació constitucional, on la capacitat operativa catalana quedarà limitada, i quan es posen d’acord PSOE i PP, alguna cosa negativa va per Catalunya, i ressalta que alguna cosa esta passant, i de fet comunitats populars i socialistes ja estant retornant competències al govern central, també opina que no es pot provocar aquest xoc alegrement, i cal estar preparat. Per la seva part en Puig, rebutja aprofitar l’obertura del meló constitucionals per introduir el dret a decidir com han demanat grups com el PNB, i te clar que això no vindrà d’una reforma de la Constitució, ni cap negociació a Madrid. Creu que Espanya es troba en un final d’etapa, i Catalunya nomes te la via del dret a decidir. En Junqueras demana un límit a l’espoliació fiscal que patim, si es limita la despesa.

 

Realment, i com ha proposat en Tardà per part d’Esquerra, el més coherent per la part catalana es marxar de la cambra en el moment de la votació, per demostrar que no en volem saber res, i no ens podem embolicar ara amb un text, i una llei que ja sabem com va estar creada, i quines finalitats i mancances te, nosaltres hi som exclosos, es més, un objectiu es deixar-nos com una anècdota, donat el nul reconeixement de les diferents identitats nacionals que composen per imposició legal l’estat espanyol. Un cop acabada la dictadura, hi havia una bona oportunitat per demostrar que l’obertura democràtica era total, i que les nacions tindrien el seu reconeixement, i les seves eines per decidir el seu futur, però clar, un text amb la supervisió dels mateixos que van validar la dictadura militar, pot ser qualsevol cosa, menys democràtica, i valorant les llibertats del poble. Ara simplement es un pas més espanyol per reduir el pes de les autonomies de fireta que tenim, i bàsicament fetes per acontentar el País Basc i Catalunya, no podem demanar límits a l’espoli fiscal com diu en Junqueras, que tot hi ser en un estat normal lloable, a l’estat espanyol mai es rebaixaran aquests números, ja que el nostre paper es aquest, pagar la festa d’altres territoris, a costa del nostre deteriorament, tampoc es pot barrejar el dret a decidir com parla en Puig, ja que aquest no es reconegut per l’estat espanyol, i en un dels seus famosos articles ja posa com a funció de l’exèrcit, mantenir la unitat interna, amb això queda dit tot sobre el tema. Te tota la raó el conseller, quan diu que això no es decidirà  per una reforma de la llei espanyola, ni de una negociació a Madrid, caldria assumir que això vindrà de la nostra pròpia decisió i determinació, per tant la responsabilitat es solsament nostra, i el conseller en aquests moments caldria que es preguntes quan donaran el pas, i si no el donen expliquin sense sopars de duro, el perquè no el donen, ja que sembla que la majoria social pot ser una realitat. Es aquest xoc de trens que parla en Pujol, però que com sempre, un es un tren ràpid i modern, i l’altra es una vella locomotora, què fa molt soroll en moments determinats, per acabar anant a un ritme lent i feixuc que no porta enlloc.

 

Caldria pregunta per la típica ambigüitat de dret a decidir, xoc de trens,  per no atrevir-se a dir les coses pel seu nom, sabem la malaltia i els seus símptomes, i també sabem la seva curació, tot hi així preferim retallar el nostre estat del benestar a límits indignants, abans  de fer servir el tractament adequat, i això poc te a veure amb reformes constitucionals espanyoles, i si molt amb actituds covardes i indignes, què delaten una manca de responsabilitat sense límits.

 

 

 

 

 

.