ALBERT CORTES MONSERRAT

Davant la situació delicada del mercat financer, el Banc Central Europeu s’ha decidit intervenir, i comprar bons italians i espanyols per la crisi de deute que pateixen, i donat la situació creada a Estats Units, volen evitar més rescats financers, alhora volen posar fil a l’agulla al segon rescat grec que deixarà endeutat a aquest estat pels segles dels segles, i on els de sempre evidentment engreixaran les seves butxaques, i faran negoci com si res hagués passat, es els sistema econòmic que tenim, i els governs simplement son presoners d’aquestes grans entitats financeres.

La rebaixa de deute als Estats Units, ha provocat un nou agreujament de la crisi, ha fet baixar aquest estat a la segona categoria financera, i ha creat més pànic per les repercussions a la Zona Euro. Ara sembla que els estats que porten les regnes del desastre, com son Alemanya i França, es comprometen a portar a terme el segon rescat grec, què preveu intervindrà la banca privada, de fet el sector privat es preveu abocarà 106 mil milions entre el 2011 i el 2019. De fet, i pel que fa Espanya, ha deixat ja sense entreteniments que oferir a Zapatero, que tant sols ha respost amb un nou consell de ministres en ple agost, i un prec per vendre deute, de fet la prima de risc ha augmentat un 30 %, cada nou ajust social a la població requereix un altre amb més rapidesa. Desprès de la pausa amb l’aprovament del rescat grec, els mercats han tornat a caure en picat. De fet el president espanyol ja ha  fet una reforma laboral amb acomiadament més barat, congelant les pensions, allargant la jubilació, la rebaixa i congelació del sou dels funcionaris, la supressió del xec nadó, o la deducció dels 400 euros a l’IRPF, i molts altres càstigs que ara ja no serveixen per aturar la sagnia. De fet ara es preveu una onada de nous sacrificis, i un sostre de despesa autonòmic, junt amb la remor del retorn de competències a l’estat central per falta de pressupost.

La situació es molt greu, però encara ho es més una població espanyola que no ha criticat i acorralat a un govern, que va amagar durant molt de temps aquesta punxada de la bombolla immobiliària i va fer viure un estat imaginari per sobre de les seves possibilitats i que nomes ho ha  anunciat quan la situació ja era insostenible, i s’havien de prendre mesures exigides des dels estats que tallen el bacallà a Europa. Recordo que per intentar enganyar a la població amb l’atemptat dels trens per part popular, la reacció va ser immediata, però ara sembla que la gent s’ha adormit, el primer que calia fer era castigar d’alguna manera les especulacions bancàries que sense cap codi ètic havien contribuït decisivament al crac que ara ens veiem abocats, però pel contrari se’ls va deixar diners per refer-se amb un interès baix, i ara seran els primers en comprar deute de l’estat a un interès més alt, i traient uns sucosos beneficis, com sempre la població treballadora acabarà pagant la festa dels peixos grossos del capital, que mai en sortiran perdent, segurament no guanyaran tant com volien guanyar, però mai perdre, es un cercle viciós, on l’ase dels cops sempre son els mateixos. Com deia un eurodiputat irlandès l’altra dia al plenari europeu, on va titllar d’hipòcrites a l’eurocambra, ja que simplement amb el cas grec, han exigit unes mesures impossibles de complir amb tres mesos, i donat un crèdit que hauran de tornar amb els seus interessos pels segles dels segles, alhora va descobrir els contractes militars del nombrós exèrcit grec, i curiosament França i Alemanya havien fet vendes molt importants en els últims anys, o sigui que al final el diner deixat era utilitzat per comprar armament als mateixos que l’havien deixat, que s’aprofitaven i feien negoci del caos financer d’aquest estat mediterrani. En definitiva, i com deia una vertadera hipocresia que el sistema capitalista ha creat, i segueix explotant al màxim, potser si seguim per aquest camí, i en temps de penúries al final se’ls pot girar en contra, potser ja va sent hora que aquests pirates moderns que nomes viuen de l’especulació, acabin notant les conseqüències, i no els mateixos de sempre, què ja en comencen a estar una mica farts de la comèdia que els ha tocat viure.