ANIVERSARI DE LA MORT DE FRANCO I ELECCIONS ESPANYOLES, CURIOSA COINCIDENCIA

Efectivament, amb aquesta data tant simbòlica per molts espanyols, i segurament per algunes formacions hereves directes del regim dictatorial, i que presentaran les seves llistes electorals com si fos el més normal del món, en Zapatero ha donat per acabada la legislatura, i diu que així dona resposta  a les veus de dins i fora que ho demanaven  Pel que fa als partits catalans, nomes l’etern aspirant a Ministre Duran esta confirmat, i falta veure les altres forces com reaccionen, i especialment l’independentismes, si segueix la rutina habitual dins l’estat autonòmic o es capaç de fer un pas al davant.

Segurament la perspectiva d’un resultat pitjor pel seu grup socialista ha fet que l’avançament electoral espanyol sigui un fet, amb els populars com a grans favorits, i amb un Rubalcaba clarament tacat per la seva presencia ministerial en el govern actual. Solidaritat sembla decidirà en una assemblea si es presenta i amb qui, ja algunes forces independentistes que volen promoure una candidatura unitària, i altres que opten per l’abstenció, el socialisme català, per dir alguna cosa, i com no podia ser d’altra manera, aplaudeix la decisió de Madrid, igualment ho hagués fet amb un altra decisió, i sembla que la Carme Chacon tornarà a ser candidata, deixant ben clar que aquest grup continua el seu nacionalisme espanyol ranci, i tant li fan els nostres interessos, pel que fa Esquerra sembla que Junqueras proposarà el catedràtic Ferran Requejo, independent, i que pot xocar amb l’aparell del partit, que de moment sembla optar per Ridao, i el seu discurs de l’esquerra, deixant de banda la qüestió nacional. Per últim el president Mas,  ho veu com una oportunitat que Catalunya ha de saber treure profit, i que si tothom fa la feina que ha de fer  superarem els problemes.

 

En clau espanyola, i concretament del partit que actualment governa, era una legislatura esgotada, i que demanava eleccions, i més quan les enquestes donen un guanyador tant clar amb el nom de Rajoy de president espanyol. A Catalunya, en Mas ho considera una oportunitat, caldria preguntar una oportunitat per fer que, ja que governi un partit o un altre la seva posició sobre l’anomena’t pacte fiscal es la mateixa, i el nostre paper esta dissenyat exactament igual, per tant mentalment i tocant de peus a terra, poca cosa ens importen aquestes eleccions per modificar la nostra situació. Segurament el més interessat en Duran, i la seva visió espanyola sense evolucionar ni un mil·límetre en tots aquests anys, i també el drama de l’independentisme amb diferents posicions sobre un mateix tema, que es el tarannà habitual del sector. Jo particularment en les últimes comeses electorals espanyoles, he utilitzat el vot nul, ja que l’abstenció simplement afavoreix als partits que es presenten, ja que amb menys vots obtenen representants, i ho he fet per coherència, vull la independència del meu país, no em sento espanyol, i crec que el nostre paper en aquestes cambres ha tocat a la seva fi, ja que no hi ha res a fer, i no hi tenim res a guanyar, de totes maneres, la proposta que presenta l’Enric Canela en un article avui, d’una candidatura unitària independentista que asseguri que deixarà les cadires buides en el Congrés, no em sembla gens malament, però esclar aquest pas valent, i sembla que lògic si volem avançar com a nació lliure, ara es veurà com els interessos de cada partit passen per davant, i ningú vol perdre la seva quota de protagonisme, i tot es queda amb agosarament i paraules que el vent es pren sense remei, a seguir fent el paper de titella reservat pels nostres diputats a Madrid, i a fer veure cadascú cada engruna que pot esgarrapar com un simple usurer, i amb una bona campanya fer-la ben gran, com si fos una gran gesta, realment digne de la mediocritat que tenim.

 

Per la meva part, crec que ha arribat el moment de donar aquest pas, però malauradament la disbauxa, i l’embolic esta servit per la riota des de Madrid, que s’ho deu mirar amb curiositat, preguntant-se fins on pot arribar la nostra indignitat.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*