ALBERT CORTES MONSERRAT

Realment el debat al PSOE-C per si volen tenir grup propi o no, ja cansa, i crec que per la majoria de gent ja no te cap interès. Tothom sap que no el tindran, i ni les advertències del sector de Raimon Obiols dient que no poden renunciar a tenir-lo, i les propostes inversemblants d’alguns alcaldes amb formules esperpèntiques, que nomes denoten la seva poca credibilitat. Per altra banda la Generalitat continua venen patrimoni per fer front als pagaments sense renunciar a l’espoli, i a més segurament es veurà obligada a demanar un crèdit a l’ICO per fer front al primer pagament amb l’Estat, augmentant d’aquesta manera el seu deute, i el seu pagament amb el mateix.

Efectivament, el grup Nou Cicle alerta de la seva critica a les propostes dels alcaldes Ros i Bustos, i diu que no es pot renunciar al grup propi, i de cap manera veuen la proposta esmentada d’aprovar votar diferent en casos excepcionals en temes de gran interès per Catalunya, i sempre amb el vistiplau d’una comissió al Congrés de seguiment de temes catalans amb presencia de membres destacats de la formació, aquesta proposta també diu que han d’aprofundir en temes del propi projecte, i preocupacions bàsiques com l’estat del benestar, la sanitat o els serveis socials. Parlen que des de l’inici mantenen una relació federal amb el PSOE. Per altra banda, la ministra Salgado ha ofert als territoris a finançar els seus deutes amb crèdits a traves de l’ICO, amb la meitat ha tornar el 2012, i amb uns interessos que han de retornar amb 3 anys. Tot aquest desgavell be del nou sistema de finançament on el govern tripartit amb la desaparició d’ICV, les gesticulacions de cara a la galeria del PSC, cal donar les gracies als Carod, Huguet, Ridao o Puigcercos, que van donar el seu si amb una comèdia trista, i que ara veuen com els resultats no son els anunciats, la Generalitat segueix venen patrimoni per reduir el dèficit, ara ha fet una operació per valor d’uns 550 milions amb edificis com la conselleria d’Educació , de Treball o Medi Ambient entre d’altres, que seguirà ocupant en regim de lloguer.

Realment,  la comèdia dels socialistes catalans ja es inaguantable, saben perfectament que no volen grup propi, que estan a les ordres del que dicta el partit a Madrid, i que els seus diputats els importa ben poc els temes que tenen interès per Catalunya i els seus ciutadans, ho han demostrat molts cops votant contra tot el que han tingut oportunitat, en contra dels interessos catalans econòmics i culturals, especialment contra la nostra llengua. Que Obiols demani ara aquest grup, francament fa riure si veiem la seva trajectòria, i la proposta esquizofrènica dels alcaldes, ambigua, i sense sentit es un altre part d’aquesta obra teatral que ja ha deixat d’interessar a la gent, crec que ha quedat molt demostrat que el PSC com a partit català no existeix, i els seus interessos son lluny d’aquí, com demostrarà la seva futura candidata Carme Chacon, recordo molt satisfeta per la sentència del TC contra l’estatutet català. Fa plorar quan parlen de la relació federal, suposo que aquest conceptes es el que apliquen a la relació Espanya amb Catalunya, un dona les ordres i l’altra obeeix, tot un federalisme digne d’estudi. Demanaria que deixin de cansar la opinió pública, ja que tanta ingenuïtat gairebé no existeix. Per altra banda la ministra Salgado ens ofereix demanar un crèdit a l’ICO, i haver de pagar el deute més els interessos, un gran negoci per l’estat i totalment ruïnós per les autonomies, entre elles Catalunya, que segueix negociant no se sap ben be que, ja que per validar el nostre espoli espanyol, la Generalitat segueix venent patrimoni amb una política molt perillosa de menjar per avui, però fam per demà.  Es una fugida endavant cap a un forat fosc, on tot s’hi val per validar el robatori espanyol, i la societat catalana que segueix sense reaccionar al veure tanta irresponsabilitat i indignitat.