IMPOSICIONS, LUXES I COSES INVERSEMBLANTS EN AQUEST SEGLE
Varies noticies ens fan creure que no vivim en el segle que vivim, i que no hem avançat gens des de fa molts anys, ens trobem que Zapatero i el seu govern ordenen recórrer el TC contra la llei de l’aranès, una mesura aprovada pel parlament català, i que donava rang de preferent per l’occità en aquest territori de la Vall d’Aran. Per altra banda en Mas denomina un luxe al seu candidat oficial a Madrid, en Duran, i per últim a Estats Units el president Obama, posa fi a la discriminació dels homosexuals a l’exèrcit, la civilització sembla que no acaba de posar la marxa.
El govern espanyol segueix aplicant la retallada estatutària al peu de la lletra, i ara li toca el rebre a la llengua aranesa i les seves mesures catalanes de protecció i promoció, sembla que es una gran amenaça per la llengua única de l’estat, el castellà, i es recorda que es l’única que te caràcter obligatori i oficial, la resta no tenen aquest nivell, i passen a un nivell de subllengues. El dictamen per anar a parar al TC, be del Consell d’Estat, recordo un òrgan polític amb membres com De la Vega o Aznar, i que es basa en la sagrada constitució, i on la llei catalana no pot entrar a regular l’ús de les llengües. El síndic aranès ja ha recordat que es un atac a Catalunya, i que hi ha uns 15 milions de persones amb llengua occitana. Per altra banda el nomenament de Duran a Madrid per les properes eleccions, ha dit que no serà crossa de Rajoy, ni de Rubalcaba, alhora el president Mas, l’ha declarat un luxe per Catalunya, i des de les files socialistes el candidat més hipotecat per la dreta espanyola. Per últim Obama, posa fi a una llei del 94 als Estats Units, i on els militars gais podran revelar la seva orientació sexual sense rebre un acomiadament, i ho qualifica un gran pas per la igualtat i la justícia.
Realment aquest tractat pre-democràtic que regeix l’estat espanyol, anomenat Constitució, es una eina que descriu amb tota la cruesa el caràcter xenòfob de l’estat espanyol, i concretament amb el tema de les llengües, evidentment nomes hi ha la imposició d’una sola llengua, i les altres no passen de ser unes anècdotes amb prou feines reconegudes, i no poden ser utilitzades en les cambres politiques oficials, i amb greus discriminacions en els seus propis territoris, per no parlar de la negativa espanyola a obrir la seva oficialitat a Europa. El racisme cultural arriba tant lluny, que fins hi tot l’occità parlat i protegit per Catalunya en el petit territori de la Vall d’Aran es perseguit, i evidentment també vol ser eliminat, deixen en res les decisions del Parlament català, que un cop més confirma que el seu poder es totalment innocu. La seva obsessió malaltissa per esborrar qualsevol identitat o llengua diferent a la seva arriba a aquests extrems, en aquest cas per obra i gracia del govern de Zapatero, per si algú fa el discurs de la por als populars, ja veu que n’hi ha de pitjors o igual. No hi ha cap respecte a la diferencia, i es rebutjada sense solta ni volta. Fa gracia sentir al diputat del PSOE-C a Madrid Daniel Fernandez, parlar de candidat hipotecat en referència a en Duran, quan ells simplement no existeixen, i la seva funció es votar contra els nostres interessos, i la nostra llengua cada cop que el PSOE ho ha proposat, es una hipoteca que Catalunya no pot permetre, i ha de fer fora aquestes rèmores que evidentment no ens representen. Pel que fa en Duran, més que un luxe, jo el consideraria un llast, que lluitarà per qualsevol cosa, però res que vagi en la direcció de la llibertat catalana, i si amb els interessos espanyols, sempre davant dels nostres, que sembla no existim, un altra opció a descartar pel nostre be.
Pel que fa als Estats Units i els seus 200 anys, i exemple democràtic en moltes coses, sembla mentida que la orientació sexual de les persones encara sigui motiu de discriminació, en aquest cas a l’exèrcit, com si no fos una opció privada i personal, que res te a veure amb la feina o els càrrecs a exercir, i des del 94, prop de 20 anys amb aquesta normativa totalment fora de lloc, i indigne de qualsevol civilització mínimament avançada i que respecti els seus ciutadans, i més de la primera potencia mundial, líder militar, però que també te la responsabilitat en molts altres àmbits.