ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui aquesta tarda assistirem al que podríem anomenar fantasia de reunió bilateral, amb una part catalana amb el suport de les forces politiques catalanes, i amb reivindicacions damunt la taula per rescatar peces de l’estatut autonòmic, que saben perfectament que mai es recuperaran. Per altra banda la realitat espanyola marca que amb la coincidència que ahir feia 75 anys de la rebel·lió militar espanyola, que va acabar amb la dictadura, sabem que el dictador sanguinari encara es alcalde honorífic de València, i que en els últims 10 anys el creixement de PIB més espectacular es Extremadura, i que Catalunya ocupa el quart lloc per la cua, tot un indici del futur que ens espera.

Efectivament, una prèvia de la reunió per la part catalana ha comptat amb tots els líders principals per analitzar els temes ha tractar, en una farsa més que ens hem d’empassar, i que saben perfectament que esta condemnada al fracàs o ha traspassos enverinats com el de Rodalies, inacceptable per ningú que tingués sentit comú o responsabilitat. La vicepresidenta Ortega, ha ressaltat que els partits faran pinya al costat del govern, el lamentable es que fer pinya per res no serveix de massa cosa. Per altra banda, i com deia abans a València el grup per la Recuperació de la memòria històrica, reitera la seva petició per retirar aquest títol honorífic esmentat per salut democràtica, un càrrec que a més comparteix amb un falangista, Rincon de Arellano, per més vergonya aliena, de totes maneres l’alcaldessa popular Rita Barberà, no sembla estar disposada a acceptar la petició, i de fet el seu partit ja s’ha negat a fer-ho en altres ciutats, de fet fa uns mesos van inaugura un monòlit en memòria dels caiguts per Espanya en el cementiri local, que posava al mateix sac víctimes i botxins.  En altres termes del 2000 al 2010, Extremadura ha liderat el creixement del PIB, deixant al vagó de cua a Catalunya, que confirma la seva caiguda de dinamisme econòmic, el creixement català ha estat inferior a la mitjana estatal, i nomes tres comunitats estan al darrere i quinze per davant, son dades que no deixen lloc a dubtes.

 

Realment la dignitat te un preu, i quan has de negociar, i l’altra part te la paella pel mànec, i a més sap perfectament que te la situació controlada, i que la part contraria es preocupa més de visualitzar una realitat deformada per intentar sortir-ne galdós que altra cosa, tot el demes es pura comèdia. Em sembla que el govern espanyol ja ha deixat clar molts temes, i a més te el poder per fer-ho, i ara no canviarà, ja que la nostra part no te cap força per fer de contrapès en la seva petició d’algunes engrunes retallades del text estatutari. La realitat espanyola viu encara d’aquesta democràcia a la carta, dirigida i tutelada pels hereus de la dictadura, sinó no s’entendria que 30 anys desprès, una gran ciutat com València encara tingués, encara que sigui un càrrec simbòlic, d’alcalde honorífic un dictador militar sanguinari i cruel, i responsable directe de milers i milers de morts, no crec que cap ciutat alemanya tingui a Hitler amb cap càrrec honorífic o que cap ciutat italiana tingui a Mussolini en la mateixa situació, per dir dos exemples paral·lels, seria esperpèntic i fora de tota lògica. Per rematar la feina comparteix el càrrec amb un falangista, o sigui el partit únic de la dictadura, i que per cert també per sorpresa encara es legal, tot hi la seva ideologia feixista, xenòfoba i violenta.  La feina de la dictadura espanyola no va acabar amb la mort del dictador, i la seva teranyina ho va deixar tot molt ben lligat amb una memòria amagada, i una barreja de botxins i víctimes que fa sentir vergonya, i sobretot quan els partits democràtics, alguns encara no condemnen aquest període, i altres passen de puntetes sobre el tema.

 

Per altra banda l’evolució del PIB es molt clara, els territoris que reben més a fons perdut, com Extremadura al capdamunt, i els que pateixen un espoli descomunal com Catalunya a la cua del creixement, i amb un estat del benestar en moltes coses inferior amb els que teòricament es solidari. Aquest es el paper que tenim reservat a l’Estat, i aquest no canviarà, per moltes falses comissions bilaterals, que no son res més que unilaterals.