ALBERT CORTES MONSERRAT

Un cop passat l’aniversari de la manifestació del 10 J, ens trobem al encara secretari general d’Esquerra Joan Ridao, que ens diu que Catalunya se sobiranitza, i CIU i PSOE-C estant mirant cap un altre costat. Per altra banda el President Mas, diu que el dret a decidir del poble català no es una obra d’impacients, sinó de perseverants, i respecte el seu pacte pressupostari amb els populars, comenta que es un expert en menjar-se gripaus, i que els pot digerir perfectament, tota una declaració d’intencions.

En Ridao parla de cop d’estat l’acció del Tribunal Constitucional amb l’Estatut, ja que la sentencia afirma que hi ha un únic subjecte polític que es Espanya, i que no hi ha res a encaixar, ja que no s’accepta cap diferencia identitària.  Mentrestant a Catalunya, l’independentisme creix, i CIU torna a l’estratègia del peix al cove, i els socialistes ja no se’n recorden del rescat del text anunciat per Zapatero, i venut a bombo i plateret. Per últim fa referència a l’aprofitament de la crisi per part espanyola per recentralitzar el poder autonòmic. El president Mas parla del que s’anomena reedició del pacte del Majestic, dient que es un expert en menjar-se gripaus davant l’evident incomoditat de l’afer, ens diu que ha guanyat dues eleccions, i que ha acabat  a l’oposició, per tant no l’espanta res, i pregona que l’esperit de l’esmentada manifestació segueix ben viu, i que quan es planten llavors no es pot recollir al cap de quatre dies, i aquesta obra o objectiu necessita gent perseverant.

 

El republicà, que no para de reclamar que precisament les errades del seu partit es no aprofundir més en l’esquerra, i deixar de banda l’independentisme per assolir un ventall més ampli de votants, ara ens parla de sobirania, i descobreix una gran cosa que es que l’únic subjecte polític es Espanya, doncs li ha costat, això es una evidència des de fa prop de 300 anys, sinó ets un estat, no tens cap poder polític i no hi ha encaix que no sigui la desaparició, no cal que vulgui enganyar la gent, com venim fent per amagar les nostres misèries i pors des de fa 30 anys, critica CIU pel peix al cove, i li recordaria que amb ells al govern van aprovar un meravellós sistema de finançament que es una burla, i estaven pel SI a un estatut retallat i sense cap avenç significatiu, crec que això també es peix al cove.  Ens parla de la promesa de Zapatero de recuperar les peces perdudes del text en tot el llarg procés, i que lògicament ha quedat en res, i recordo que ells donaven suport aquest grup que venia aquesta mentida per sortir del pas, i no vaig sentir dir res llavors. En definitiva menys cinisme, i  admetre les errades pròpies seria una bona solució.  Pel que fa al President, segueix amb l’ambigüitat habitual, molt de dret a decidir, però apunta a un tema, el fiscal que precisament nosaltres no decidim com a prioritat, afirma votar si a les consultes, però ho fa d’amagat i amb por, escenifiquen davant els notaris el no pacte amb els populars, i a les properes eleccions els ha faltat temps per pactar els pressupostos de la vergonya amb ells, realment son molts gripaus, però no els que ens ven, ja que el nostre sistema no es presidencialista, i per tant guanyar les eleccions no significa governar, el que fa mal la panxa es veure les enquestes amb una majoria social per la independència, i mirar cap un altra costat per no afrontar la realitat.  Parla de ser perseverant, i no li falta raó, però son gairebé 300 anys, i el ser perseverant també te un límit, cal donar un pas endavant, i ho ha de fer el Parlament amb el suport de la societat, que de cap manera pot organitzar un referèndum  controlat per l’estat, ja que primer no el deixaria fer, i segon podria ser un gran frau per desvirtuar els resultats, diu que l’esperit segueix ben viu, però no crec que sigui la millor manera de demostrar-ho. Cal una reacció, i això no inclou anar a recollir engrunes d’una llei morta, i anar a pidolar a Madrid cada dos per tres per no denunciar l’espoli econòmic que patim.