LA SANGONERA ESPANYOLA I LA INDEPENDÈNCIA COM A SOLUCIÓ

En un cicle de Conferències de l’Ateneu barcelonès, el President Mas va ser preguntat pels assistents sobre si toca o no independència, i la resposta ha estat que l’Estat propi ho veu com una solució, i el tema es si ara es el moment idoni per plantejar-ho o no. Mentrestant altres van per feina, i per exemple l’empresari tauri Pedro Balaña, ha fet càlculs i demana 450 milions per posar fi a les curses de braus amb una presa de pel que ja passa de mida, i més lluny la línia d’AVE de Toledo, Conca i Albacete deixarà de funcionar per la seva baixa demanda amb una mitjana de 9 persones diàries, i un manteniment de 3 milions d’euros, i un cost  de 3500 milions en aquesta paranoia radial de les infraestructures espanyoles pagades en gran part amb el nostre espoli, i on personatges com l’expresident extremeny, ha contestat a les insinuacions catalanes de deixar d’invertir amb l’AVE extremeny, amb eliminar TV3 i els mossos.

 

El president Mas contempla el nostre estat com la solució, i diu que Catalunya pot acabar requerint un estat propi, i que son coses que comparteix cada cop més gent, ara un altra cosa es el moment, on la demografia i prioritats de la població no son les ideals, i si es planteja es per guanyar, amb un amplia majoria a la societat per posar sobre la taula la independència catalana amb amplis consensos entre la gent.  Per altra banda, els càlculs de l’empresari taurí son una indemnització sense cap ni peus, ja que es vol acollir a un precepte del dret català que diu que si hi ha un canvi legislatiu que doni un canvi d’activitat econòmica cal una indemnització per un període de 100 anys. A sobre el 2007 va declarar ingressos per valor de 4,5 milions per la Monumental, però sense desglossar concerts o espectacles varis.  La Generalitat confia que la xifra no sigui superior a un milió d’euros pel personatge, que avala la tortura animal per la seva butxaca. Pel que fa l’Ave, els números son clars en la línia esmentada, totalment deficitària, i on el seu cost es per exemple el 10% del pressupost de la Generalitat, i on la recent ajuda per la línia a Extremadura, contrasta amb la negativa del fons de compensació a Catalunya, i on el expresident Ibarra crida a que la Generalitat no posi el nas a altres regions, i dona receptes i perles com que qualsevol polític català que vulgui triomfar ha de criticar els extremenys.        

 

Crec que les solucions son per dur-les a la  pràctica, ja que sinó son fer volar coloms, i si el President veu clar que la única sortida catalana es l’estat propi, no pot posar pals a les rodes, dient que s’ha de fer per guanyar o amplies majories, les lleis s’aproven molts cops per un 51%, i evidentment son igual de valides que les que s’aproven per un 90%, se’n diu democràcia, i si fem cas a les enquestes, ja ens parlen d’una possible majoria per la independència en alguns casos o empat tècnic amb altres, perquè es vàlid en aquest supòsit que el no triomfi, i en canvi no ho es el si, cal treure-us la careta, i aplicar allò de a grans mals grans remeis, l’alternativa es anar aprovant lleis a l’estat espanyol a canvi del peix al cove, en aquest cop a canvi de la titularitat dels edificis de 7 hospitals, tot una victòria pel catalanisme que ja esta cansat de tanta misèria, i almoina espanyola. Per altra banda van per feina, i en Pedro Balaña vol treure un gran rendiment a la baixada de bandera de la tortura animal en territori català el proper any, amb uns càlculs cínics, i sense cap mesura amb l’ajut dels partits que validen la tortura, i que revestida de llibertat, una cosa que lliga amb el seu tarannà, ja que per exemple mai han condemnat  les morts de la dictadura amb contundència, i la consideren part de la normalitat, algú caldria que els digues que una cosa es la llibertat, i l’altra la tortura animal o personal que ha de ser condemnada, i eradicada junt amb els personatges que li donen cobertura.

 

El preu de no aplicar la solució d’en Mas, es invertir amb els nostres diners, i sacrificant infraestructures de primer ordre pel nostre desenvolupament amb projectes radials, on Madrid com a centre planetari, construeix sense cap estudi de viabilitat previ, i quan es denuncia, surt la caverna en forma de l’expresident d’Extremadura, recomanant no posar el nas en altres regions, tant de bo no calgués, ja que amb un estat lliure, poc ens importarà on l’estat inverteixi els seus diners, com si vol fer una autopista entre dos poblets perduts a la muntanya, ara be quan hem de retallar el nostre estat del benestar per regalar el 10% del nostre PIB invertit en aquestes salvatjades sense solta ni volta , ja es tot un altra cosa, com diu aquell amb els diners dels altres es fàcil gastar, i potser ja tocaria dir prou a tant de cinisme i demagògia sense límit.

 

 

2 pensaments sobre “LA SANGONERA ESPANYOLA I LA INDEPENDÈNCIA COM A SOLUCIÓ

  1. Bon dia Albert, tal com va tot crec que la nostra llibertat arribarà arrel d’una crisi econòmica més forta que la que tenim. Encara no veig condicions ni la població suficientment predisposada per aquest camí.

    Com la cosa econòmica anirà a pitjor, sóc moderadament optimista. Em sap greu que la nostra llibertat sorgeixi desprès de grans patiments dels catalans, però està vist que si no  reben una gran hòstia de cara i sense contemplacions, els catalans no reaccionarem.

    Ja he comentat més d’un camí, que normalment els processos d’independència s’originen arrel de grans dificultats i penúries de la població sotmesa. Crec que el cas català serà així i no serà arrel d’una desició política perquè senzillament no interessa a la burgesia catalana (la que talla el bacallà). És trist, però sinó patim, no reaccionem, i encara no patim prou.

    Gabriel