JOSEP MARIA PELEGRI: L?EXEMPLE DE BON CATALANET

El conseller d’Agricultura de la Generalitat, va demanar em el transcurs d’una trobada empresarials, i em aquests moments difícils que estem vivint, el que ell va anomenar patriotisme alimentari,posant com exemple consumir vi català, em comptes de Rioja. Lògicament ja s’ha disculpat davant el conseller d’agricultura de la Rioja, i ha demanat disculpes per la seva ocurrència. Es el típic cas del català acomplexat que demana perdo fins hi tot per existir, i que des de la seva submissió ha perdut qualsevol engruna de dignitat.

En Josep Maria Pelegrí, membre d’Unió,  va demanar la ciutadania que exercís aquest patriotism, i adquirís productes del territori davant la crisi que patim, amb l’exemple de la demanda de vi en un restaurant, prioritzant el vi de la terra, ja que així donem una ajuda a les empreses de casa nostra. Aquest innocent comentari, i d’altra banda de sentit comú, va ser interpretat des d’alguns sectors i mitjans xenòfobs espanyols com un boicot als productes espanyols i frases com, “el despropòsit d’un poble en un mercat globalitzat dona fe de la miopia del conseller, ja que el mercat principal català es la resta d’Espanya”. El conseller ha enviat una nota matisant les seves paraules, i demanant disculpes afirmant que no anava en contra de ningú, i tant sols volia potenciar com es fa en altres llocs d’Espanya el producte de proximitat. De fet ja ha parlat amb el president de la denominació d’origen la Rioja, i el conseller d’Agricultura del territori per disculpar-se.

 

Es molt trist veure les actituds d’alguns polítics catalans nacionalment espanyols com aquest, fent veure la seva submissió absoluta en qualsevol tema per innocent, i sense cap tipus de transcendència com aquest, i corrin a demanar el perdó a terres espanyoles. La frase del conseller entra en el context de la normalitat més absoluta en qualsevol territori del món, que en una situació de crisi com la que vivim, s’intenti afavorir el producte de casa per ajudar a l’empresariat a remuntar aquesta situació, en aquest cas amb el vi, res te a veure amb cap boicot a cap producte de cap lloc, en aquest cas, i considerant que per aquests mitjans espanyols, i alguns de catalans, som ciutadans de segona fila que tenim el nostre paper limitat sense cap possibilitat d’assolir la normalitat de qualsevol altre, han transformat les paraules, acusant de boicot, sense tenir en compte que l’estat espanyol, si va fer un boicot al cava, o sigui teòricament a un producte que consideren seu, en una situació esquizofrènica, que els hi va permetre comprovar com s’internacionalitzaven les nostres vendes, i el que eren pèrdues per un costat, eren beneficis per un altre, aturant al cap de poc temps aquesta campanya indigne, i tampoc tenen en compte que el que els diferents territoris fan campanyes a favor del consum i qualitat dels seus productes, i que a ningú se li acudiria dir que son un boicot a la resta, com sempre Catalunya no ho pot fer. Es una paranoia, i un abús que ratlla la indecència, i el cansament de rebre atacs constants dels que se suposa et consideren una part seva.  Encara es més trist l’actitud del conseller català del ram, que davant d’això ha corregut a demanar disculpes al món sencer, i matisar unes paraules completament normals.

 

Es l’actitud digne d’algú que se sap inferior a la resta, que no te un gram de dignitat, i que no mereix el càrrec que ocupa, ja que la seva ment es totalment presonera del síndrome de la submissió davant el territori espanyol, i que li impedeix actuar amb normalitat, i més quan des d’allà rebem cada dia menyspreu, difamacions i insults, que pel conseller deuen entrar dins la normalitat. Realment trist el paper de bufó que donen com imatge personatges com aquests, i desprès volem que ens prenguin seriosament.

4 pensaments sobre “JOSEP MARIA PELEGRI: L?EXEMPLE DE BON CATALANET

  1. Que som de la ciutat de LLeida, ja sabem la classe de personatge, el típic arribista, d’accedir al poder i mantindre’l al preu que sigui.

  2. Bon dia, avui mateix aniré a comprar un paquet de tovallons, per quan vagi de vacances per Espanya i se’m pixin a la cara.

    Salutacions i (In)dependència.

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*