ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests tres personatges, sembla que o be no han entès res, cosa que no em crec, o ens prenen per uns autèntics estúpids, cosa que ja s’acostaria més a la realitat. Rubalcaba en la seva visita al PSOE català, no entén els pactes entre convergents i populars, els quals els fa responsable de la catalanofòbia, en Carles Bonet per Esquerra, defensa un tercer tripartit, i un partit republicà clarament socialdemòcrata, obviant la realitat d’aquest partit. Per últim l’alcaldessa de València, la popular Rita Barberà en el seu sisè mandat fa un discurs de dignitat, i regeneració democràtica. Deu ser un concurs de fer veure qui la diu més grossa.

El vicepresident espanyol i candidat del PSOE a les properes eleccions, ha visitat  la seu de la filial socialista a Catalunya, i ha mostrat la seva perplexitat pel fet que un partit català com CIU oblidi que el PP es genuïnament anticatalà, i símbol de la catalanofòbia més atroç. També ha parlat de no voler interferir en el debat intern del PSC sobre tenir grup propi a Madrid, ja que cal respectar la seva autonomia, encara que ha dit ja es coneix la seva opinió contraria. Respecte a Bildu, i el seu èxit electoral, esperava arribar a pactes amb altres formacions, i poder frenar els seu ascens. Pel que fa a Carles Bonet, possible candidat a la presidència d’Esquerra, proposa reformular el partit perquè sigui un referent socialdemòcrata també per els federalistes, i aposta clarament per un tercer tripartit, i buscar aquesta formula com en mes llocs millor, posant com exemple el grup d’entesa al senat que s’hauria de traslladar al Congrés. La seva valoració de l’enfonsament, es per no mostra una imatge solida a l’electorat, i que quan la principal preocupació ciutadana es la crisi, es dediquessin a impulsar consultes sobiranistes. Per últim Rita Barberà escollida alcaldessa de València per sisena vegada, ha instat a la classe política a la regeneració de la vida pública, encara que rebutjant la falta de respecte, i ha reclamat la dignitat de la política.

Aquests personatges mostren un cinisme compulsiu fora de mida, en Rubalcaba diu no entendre el pacte amb els populars, amb la vella tàctica del poli bo i el poli dolent, i els acusa de tots els actes de xenofòbia contra Catalunya, llàstima que obvia que ells porten anys exactament amb la mateixa tàctica, que tants rèdits donen per les Espanyes, i no diu res de les promeses i incompliments del seu govern amb Catalunya, una rere l’altre, i el maltracte i ofec econòmic en matèria d’inversions i infraestructures, per no parlar de la cultura o la llengua catalana, igual de menyspreada per un que per l’altre, i sobretot una falta de lleialtat institucional total, amb el tema estatutari o totes les lleis que s’han derivat com el mateix fons de compensació, crec que hores d’ara tothom pot entendre que son la mateixa cosa, i igual de nocius pel territori català, pel que fa al grup propi, ja no enganyen a ningú, la indignitat dels seus 25 diputats votant sistemàticament contra Catalunya ja no te perdó, i  han demostrat sobradament que el seu interès principal no es el territori que representen, i la seva lenta baixada cada cop més acusada així ho demostra. Pel que fa a Bildu, suposo que es refereix als pactes entre populars i socialistes que han propiciat un dels fraus electorals més grans de la historia, aquestes son les tesis democràtiques d’aquest personatge que tots coneixem prou be. En Carles Bonet sembla que no vol o no pot enterar-se de res, i dona validesa a una aposta per un tercer tripartit, i no en te prou que utilitza les típiques receptes del nacionalisme espanyol, que prioritza la crisi a qualsevol qüestió nacional català, com si una no fos la solució de l’altre, suposo que nomes li falta demanar el carnet del PSOE on si trobaria molt més a gust, ja que en un partit independentista on es dona suport a unes consultes democràtiques no sembla siguin del seu agèrat. Com he dit sempre millor que trií l’original que la copia barata en que s’ha convertit el partit república, renunciant a tots els seus principis a canvi del poder. Un altre personatge desorientat o interessat que segueix a la seva realitat virtual.  Per últim que la Rita Barbarà parli de regeneració democràtica, es un insult a qualsevol principi democràtic, i una presa de pel constant, 6 legislatures amb el tarannà ranci popular son l’antítesi de qualsevol dignitat i sobretot honestedat, on a València sembla fa riure.

En definitiva, tres personatges que els uneix el cinisme de les seves reflexions, i que evidentment s’han de desemmascarar per conservar la dignitat de tots.