ALBERT CORTES MONSERRAT

Una proposta al Parlament d’Esquerra, ha obtingut el suport majoritari amb CIU, Iniciativa i Solidaritat, per tal de que el Centre d’Estudis d’Opinió amb la seva enquesta oficial, pregunti directament pel suport a un referèndum d’independència, i no la pregunta esbiaixada i disfressada que hi havia fins ara. Per altra banda, el proper dilluns un grup de catalans farà una acte d’agraïment als parlamentaris anglesos, que van fer una moció en aquesta vella cambra en favor dels drets dels catalans, desautoritzats greument amb l’afer de l’estatut, i que han ajudat a internacionalitzar el conflicte català amb l’estat espanyol.

 

La pregunta que es feia abans al CEO, era una manera de donar mil interpretacions a les respostes i mantenir aquesta ambigüitat del que no vol saber la realitat, un estat federal, autonomia, regió i estat propi eren les opcions, i les sumes i restes eren moltes i variades. El vot negatiu de PP, PSOE-C i Ciudadanos marca clarament els dèficits democràtics d’aquests partits que senzillament no volen sentir l’opinió de la gent ,dels temes que no els interessen. Caldrà estar atents als resultats, i veure si es confirma aquest empat, o fins hi tot la via favorable a l’estat propi. Per altra banda una iniciativa catalana donarà les gracies i entregarà les adhesions recollides als diputats que han mostrat el nostre problema en la seva cambra, tal com rememoren els fets entre 1705 a 1714 de  mal record per nosaltres, i on es van perdre les llibertats del nostre poble.

 

 

 

El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva mercè en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s’anomenà “el cas dels catalans”.

El 14 de juliol de l’any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Com a mostra de reconeixement i d’estima s’ha endegat una campanya de recollida d’adhesions que farem arribar personalment als diputats britànics. Les adhesions poden fer-se a través d’aquesta pàgina web casdelscatalans.cat.

Per això convidem tothom a adherir-se al manifest adjunt i fer-lo extensiu a totes aquelles persones que vulguin manifestar el seu agraïment pel suport rebut que, ben segur, suposarà l’inici d’una nova etapa que ha de cloure amb el reconeixement internacional de la nació catalana. A aquest efecte el dilluns 13 de juny a la tarda tothom que ho desitgi podrà participar en l’expedició que es farà a Londres per al lliurament als diputats del Parlament de Westminster de les adhesions obtingudes.

 

 

Als membres de la cambra dels comuns
del Parlament Britànic

IL·LUSTRES SENYORS,

Williams, Hywel

Llwyd, Elfyn

Edwards, Jonathan

Wishart, Pete

MacNeil, Angus

Weir, Mike

Lucas, Caroline

Hosie, Stewart

Whiteford, Eilidh

George, Andrew

Hancock, Mike

McDonnell, John

Durkan, Mark

Hemming, John

Il·lustres Senyors Diputats,

Els Diputats, els altres càrrecs electes, les entitats i els particulars sotasignats, reconeixem l’alta significació de la Moció que vau presentar el dia 14 de juliol de 2010, el text de la qual és el següent:

«Aquesta Cambra constata que més d’un milió de persones varen assistir a la protesta de Barcelona del 10 de juliol de 2010 a favor dels drets de Catalunya; acull amb satisfacció la continuïtat del debat sobre la constitució de Catalunya; accepta que Catalunya és una nació; reconeix que els resultats de les consultes sobre la independència han obtingut una majoria favorable; mostra la preocupació pel fet que la voluntat democràtica del poble de Catalunya expressada al referèndum del 2006 sobre l’Estatut d’Autonomia fou desautoritzada pel poder judicial de Madrid en sentència de juny de 2010; fa palesa la seva afegida preocupació de que futurs desenvolupaments constitucionals a Catalunya que tinguin lloc amb el suport del govern i el poble de Catalunya topin amb revisions judicials per part d’organitzacions que no són neutrals ni independents; i reclama que l’Estatut del 2006 sigui dut a terme tal com fou referendat a les urnes i que es reconegui als residents de Catalunya el dret a determinar democràticament el seu propi futur.»

Us manifestem el nostre profund agraïment per aquesta vostra actuació que valorem com una mostra de la solidaritat de les nacions d’Anglaterra, d’Escòcia, de Gal·les i d’Irlanda envers la nació catalana, i com un exemple per a una Unió Europea que desitgem que esdevingui una veritable unió de pobles lliures.

GRÀCIES, THANK YOU, DIOLCH