LA COACCIÓ ESPORTIVA I L?ESQUERRA D?AMPLI ESPECTRE

La comissió d’Esports del Congrés a Madrid, ha rebutjat que s’anul·li la obligatorietat d’assistir a les convocatòries de les Seleccions espanyoles, segons diuen per protegir els esportistes de presidents independentistes.  Per altra banda a la crisi d’Esquerra, el seu secretari Joan Ridao, insisteix que l’important es aspirar a governar, i ha rebutjat que es converteixi el seu partit en una suma dels moviments independentistes, i si amb una Esquerra nacional el més amplia possible, sembla que encara no vol admetre que aquesta tàctica els ha portat al cul de sac on es troben.

CIU s’ha abstingut, i PSOE i PP, creuen que l’obligatorietat als esportistes els protegeix de presidents com Laporta, la iniciativa presentada per Esquerra provava d’alliberar els esportistes d’aquesta coacció, ja que la incompareixença es considera una falta molt greu, i es un atemptat a la llibertat individual de les persones, en canvi les grans raons de socialistes i populars han estat que es un honor i un privilegi anar a la crida de “la Roja”, i al contrari, per exemple es podia haver posat en perill la convocatòria de jugadors del Barça, decisius per la conquesta del Mundial. Per la seva part en Ridao, segueix en el seu món particular, i sembla que les opinions i càstigs de la gent a la seva formació no el duen a cap reflexió, i segueix insistint amb un esquerra amplia que guanyi l’espai socialista, i amb vocació sempre de governar, deixant l’independentisme en un segon pla, vol una nova direcció amb les persones que han tingut responsabilitat aquests últims anys, i parla d’anar junt amb Iniciativa a les Eleccions espanyoles, es tot un símptoma de capteniment.

 

El pensament únic espanyol, i la manca de qualitat democràtica porta a coaccions inacceptables, o xantatges com els que reben els esportistes, veuen retallades les seves capacitat per decidir lliurement la seva posició, i a cop de càstig, es veuen obligats a gust o no les convocatòries de seleccions esportives espanyoles, cínicament ens parlen de protecció als mateixos esportistes de presidents de clubs amb altres sentiments nacionals, però s’obliden de preguntar que qui els protegeix dels sentiments espanyols si no es tenen, aquests es consideren sagrats i sense discussió, mentrestant qualsevol altre es rebutjat amb contundència, no crec que sigui la millor manera de fomentar aquest sentiment a la força, ja que si be aconseguiran el seu objectiu de defendre aquests colors  per imposició legal, generaran un allunyament molt més fort, que el que generarien si es tant fantàstic com diuen, simplement donant llibertat a les persones adultes per decidir el seu futur esportiu.  Els mateixos que han negat un cop més els drets de les persones, surten dia si i dia també a reivindicar que no es pot barrejar esport i política, amb un exercici de demagògia que ja fa massa anys que dura, el seu ideal es una llengua, un sentiment, una selecció i una unitat de tot, amb un rebuig total a la diferència,  aquest es el missatge que ens volen donar un cop més aquests aprenents de demòcrates.  Per un altre costat el discurs podríem dir ranci de Ridao ja passa de mida, sembla que sigui sord o no vulgui veure la realitat tossuda que la gent ofereix el seu partit, torna a insistir amb aquesta esquerra forta ideològicament, i deixant el segell que ha dut els millors èxits a aquest partit, com es l’estat propi en segon pla.  Hauria de saber que això precisament es el que la població ha castigat, i una renovació amb les mateixes cares que han ostentat el poder, pot ser de tot menys renovació.  Han perdut la identitat, i ara pretenen seguir estirant aquest fil que els condemnarà al ostracisme, i algun altre formació aconseguirà captar aquest moviment transversal per l’estat propi, que no abdiqui de les seves responsabilitats per miserable quotes de poder, han perdut el nord i la brúixola, i no sembla que vulguin tirar la tovallola, i molt menys admetre les errades estratègiques comeses.

 

 

 

2 pensaments sobre “LA COACCIÓ ESPORTIVA I L?ESQUERRA D?AMPLI ESPECTRE

  1. Bon dia Albert, ERC s’equivoca si es pensa que ser d’esquerres i independentista són conceptes units, i diré més, l’èxit de l’independentisme és a la dreta catalana. Quan el teixit empresarial i industrial se n’adoni que la solució als seus problemes en gran part s’arreglarien amb la independència, ho tindrem tot a favor.

    És aquí on hi juga un paper molt important la branca independentista de CiU. Les esquerres són patrimoni del PSOE-C i ERC mai agafarà els seus vots perquè la gent independentista i d’esquerres són els que són amb un nombre reduït. Ja s’ha vist que ERC té un número de vots fixes i estables que no crec que baixin més, però que tampoc que pugin.

    ERC es troba entre una forquilla formada per partits independentistes nous i el PSOE-C. Només té espai si aposta per la independència de manera forta (sense anar al parlaments estrangers i similar). La resta comportarà ser un partit mediòcre per sempre.

    Crec que si CIU sap llegir els nous vents que bufen podrà estar al poder força anys i a poc a poc anar “minant” la conciència independentista als empresaris. És la darrera oportunitat. També crec que CiU sabrà exactament quan obrir la caixa dels trons i anar a sac amb la independència. Són gent prudenta però penso que el seu full de ruta està clar.

    Potser em veus massa pro-CIU, però vist la resta, és on en puc aferrar. Fins ara les esquerres capitanejaven el vaixell de la independència, però això s’ha girat i aquest gir ha de donar els seus fruits. Ara potser riuràs, però crec que hi ha nous votants del PP que si els entrem amb el tema econòmic i d’espoliació i que això malmet l’economia catalana, defensarien l’aturada de l’espoli. Seria un primer pas. Crec que és per refelxionar una mica…

    Gabriel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*