VALORACIONS MUNICIPALS D?URGÈNCIA

La tendència guanyadora de CIU es un fet inqüestionable, amb victòries històriques i necessàries per higiene democràtica, com les de Barcelona o Girona, per altra banda la davallada socialista es un fet normal a Catalunya, un altra campanya de la por que ja fa riure, sense res que oferir, i amb uns interessos que no son els nostres, al seu costat un partit que ha perdut el rumb amb els tripartits, i que sembla segueix obsessionat  amb l’eix Esquerra i dreta, al costat d’aquest partit nacionalment espanyol que s’enfonsa, i per tant segueixen el seu camí cap al fons sense aturador. Els populars treuen profit de l’enfonsament socialista, i molt discrets els resultats de Solidaritat, també els de Reagrupament amb o sense aquestes coalicions gairebé totes amb Esquerra, estrany company de viatge, i la nota positiva de les CUP, que  amb la seva experiència municipalista han multiplicat per cinc els seus regidors, sent els grans beneficiats d’aquest desgavell independentista.

 

Amb una participació sense grans diferencies respecte les ultimes comtesses electorals, a Barcelona i Girona s’ha imposat CIU, a Lleida el PSOE-C, i Tarragona també, però amb uns pactes posteriors que el poden apartar del govern. Destaca aquesta gran davallada dels socialistes, que s’enfronten a una llarga travessia del desert, primer a Catalunya, on ja han demostrat que son un simple apèndix del govern socialista espanyol, i per tant quan aquest sigui substituït poca cosa tenen a dir a Catalunya, i els seus problemes que com ja han demostrat mil i un cops els importen ben poc, els Populars recullen les engrunes d’aquesta davallada, i com l’altra cara de la mateixa moneda que son, amb un discurs dur i demagògic contra la immigració han conquerit la tercera ciutat de Catalunya, Badalona, i seran decisius en moltes  ciutats. CIU ha guanyat per primer cop amb regidors i vots, i entrant amb feus que semblaven inexpugnables, i que li donen encara més responsabilitat per conduir el país cap on el vulguin dur, evidentment ells no son el país, però en tenen una gran part de quota de poder com mai havien tingut, sobretot per la seriositat que han demostrat, i comparant amb el poti poti restant, tenen un plus de credibilitat respecte l’elector, que haurien de fer girar els seus missatges ambigus en qüestions nacionals cap a un respecte i dignitat pel país, en tenen la clau, i poc a poc una majoria social. Iniciativa sembla ha mantingut, i recuperat algunes posicions com a soci menor del tripartit, n’ha sortit menys estroncat, i amb un missatge molts cops ja passat de rosca conserva una petita quota de població. Pel que fa Esquerra, ha confirmat els pitjors presagis, i ni la trampa d’amagar-se sota coalicions amb el pretext de la unitat, caldria saber per fer que, ha sofert una nova patacada fruit de la seva tàctica d’abandonar l’eix nacional, per abanderar el de l’esquerra ideològica per damunt de tot, sempre sota l’ombra socialista, suposo que la gent deu pensar que podent votar l’original, no cal votar la copia. Una greu errada, que ha provocat la dimissió de la seva executiva amb Puigcercós al capdavant fins escollir una nova en el seu Congrés, es una decisió que ja fa temps s’hauria d’haver produït, però han seguit amb el seu missatge d’ambigüitats, amagant el seu nom sota paraigües electorals, i les seves ganes de repetir pactes amb el PSOE-C que mai han rebutjat, i que finalment molta part de la població ha vist aquesta farsa d’aquest partit convertit en una caricatura de si mateix, i el que es més greu, arrossegant un actiu com en Laporta que ha tornat a fracassar en unes eleccions, i Reagrupament i el seu intent de ser la seva crossa amb un vaixell que fa aigües per tot arreu. Solidaritat ha aconseguit uns resultats discrets, massa estirabots i dalt i baixos en poc temps, per aconseguir captar la fidelitat del votant, que també vol rigor i seriositat, i en el cas municipal solucions concretes per problemes concrets. Les CUP han confirmat que son una força emergent dins l’independentisme municipal, i s’han beneficiat de la seva feina i la situació actual per seguir avançant.

 

En definitiva, cal una profunda reflexió en certes forces, si volen guanyar credibilitat, i sobretot no remenar la paraula famosa de la unitat, que per si sola no val per res, i buscar un projecte seriós que deixi personalismes i rancúnies enrere, i doni aire a projectes morts com es ara per ara el dels republicans.  Cares noves, il·lusions noves, i projectes clars per deixar enrere la mediocritat i els vicis actuals.

2 pensaments sobre “VALORACIONS MUNICIPALS D?URGÈNCIA

  1. Albert, a veure. De fet , escrius el que vols ,  no faltaria més ! . Si no et sap greu,  donaré la meva opinió personal de tot plegat.
    Company ! , el que dius , és molt correcte , i  fins i tot , massa correcte. D’acord amb : la unitat de les forçes independentistes , NO ES LA XOCOLATA DEL LLORO. Quan et vingui de gust , –  perquè no  aprofundeixes en aquest tema ?. 
    Magí.