EL VOT I ELS RECORDS D?EN MONTILLA

Sembla que de moment la participació a les eleccions esta sent similar a la passada convocatòria, que no va ser per tirar coets, i tots els líders quan fan la típica foto amb la papereta a l’urna, ens parlen de que avui es la festa de la democràcia, i de la importància d’aquest gest que cada 4 anys podem exercir en llibertat, i escollir els nostres representants, fent una crida als indignats per unir-se a la festa, i alguns com l’expresident Montilla, recordant que els seus avis no van poder exercir aquest dret tant normal com ho podem fer ara, advertint de la sort que tenim, amb unes paraules em sembla enganyoses.

El dirigent socialista crida als indignats a aprofitar l’ocasió  de votar que no van tenir els nostres pares i avis, i creu que una gran majoria votarà els millors candidats per superar una etapa molt difícil, i confia amb la ciutadania catalana compromesa amb el seu país i el seu poble, criticant els que diuen que la democràcia es més que anar a votar  cada quatre anys, dient que n’hi ha pràcticament cada any, i s’ha d’aprofitar aquesta valuosa ocasió que ara tenim. Al mateix temps el francès Stéphane Hessel autor del llibre “Indigneu-vos”, ha celebrat les acampades dels indignats, però creu que encara es més important els canvis que estan treballant per la societat, i que defensin alguna cosa nova, advertint que no tenir un líder pot ser un problema, encara que no s’ha de buscar una gran figura per obeir-la, ja que això es el que hem superat l’ultima dècada.

Pel que fa en Montilla, crec que caldria contestar-li que la democràcia no es tant sols anar a votar cada 4 anys, es un fet important, però nomes una petita part, la democràcia es mesura per la capacitat que te el poble d’incidir amb les seves opinions majoritàries en els fets, apart de decidir els seus representants evidentment, però que de cap manera poden tenir carta blanca per decidir per ells mateixos, tot d’esquena a la societat. Calen mecanismes de participació més eficients, i fer sentir la població una part important del sistema, les consultes populars son un bon exercici, el que no pot ser es que quan n’hi ha una, i sense el suport institucional perquè no volen sentir a parlar del tema que es consulta no s’hi doni suport, el tema de cada any electoral, es fer-nos trampa, ja que cada institució te una durada o legislatura de 4 anys, i no pot barrejar una amb l’altra, no es pot promoure aquests 15 dies frenètics d’acostament dels politics al carrer, i desprès fins al cap de 4 anys practicar el si t’he vist no me’n recordo. Cal unes circumscripcions petites com es fa al Regne Unit, amb el representant del barri que directament s’ha de suar els seus vots, i retre comptes als seus electors, encara que crec s’ha d’aplicar alguna espècie de factor de correcció per no perdre tots els vots de la resta de candidats que no han guanyat, i per suposat no podem fer servir com exemple la dictadura que van viure els nostres avis o pares per enaltir la democràcia que tenim, cal exigir que sigui plena i sense excuses, i descarregant el llast dictatorial que amb una falsa transició mai s’ha deixat enrere. Aquestes propostes junt amb unes llistes obertes per exemple, o que el vot en blanc quedes reflectit a la institució, entre moltes altres evidentment sobrepassen la votació que ens diu en Montilla. En Hessel te raó quan diu que s’ha d’apostar per propostes concretes i clares, i no perdre el temps en divagacions existencials que no aporten res a la practica, i que els líders han de ser els portaveus, i els que sàpiguen retransmetre millor aquestes idees, però no figures per seguir-les com un ramat sense solta ni volta, ni amb una autoritat que no els hi pertoca.

En definitiva, algunes reflexions en el dia de les votacions que no acaben el món, i demà segueix la lluita per la regeneració democràtica, i la llibertat del nostre poble.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*