ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES MUNICIPALS I LES PROPOSTES ENVERINADES

Sense categoria

En aquest últim cap de setmana de campanya per les eleccions municipals, s’han escoltat algunes coses que mereixen un comentari, com en un acte en el món de l’esport de Hereu, on Albert Soler, secretari d’estat de l’esport,  donant el seu suport, ha carregat contra els curts de mires que nomes volen Barcelona perquè sigui capital de les seleccions catalanes. Per la seva banda a nivell espanyol, Zapatero ha dit que la llei de dependència justifica una legislatura, suposo que no es devia referir a Catalunya, i per últim Portabella que vol proposar un referèndum des del consistori.  A veure qui la diu més grossa.

Hereu en aquest acte es compara amb un atleta que remunta en els últims 100 metres, en un acte del món de l’esport amb propostes varies, i el suport d’atletes com Maria Vasco, i el secretari d’Estat de l’esport, que anomenat curts de mires als abans esmentats, i que no volen les seleccions espanyoles a Barcelona. Per la seva banda Hereu ha parlat de les Olimpíades del 92, com el moment culminant, i de l’esgotament de CIU a la Generalitat en tant sols  3 mesos. Per la seva part Portabella, assegura ara que amb el PSC no s’hi poden entendre, quan fa pocs dies obria la porta al govern no necessariament a la força que guanyes les eleccions, retreu que els socialistes miren més Espanya que Catalunya, i ha fet la proposta de referèndum des del consistori, i sumant amb altres municipis. Per últim, Zapatero es mostra orgullós de la llei de dependència, i diu que justifica una legislatura amb 700 mil persones amb prestació gracies a ella, i ha retret a la dreta les velles consignes de sempre.

Segurament l’Albert Soler, com a bon socialista i nacionalista espanyol ranci i de pensament únic, no li ha passat pel cap que la seva suposició d’identitat única a l’estat espanyol no es certa, i que hi conviuen per dir-ho així, diverses nacions amb un sentiment nacional particular, i una identitat i cultura diferent, evidentment això inclou el món dels esports, i per tant i veient la persecució paranoica per tot el món a les diverses federacions catalanes que han volgut competir oficialment, cosa que el Sr. Soler ho deu trobar del tot normal, i si veiem l’esport com el que es, es bastant lamentable retallar les llibertats de cada persona o esportista, i que pugui escollir amb qui vol competir, i no per obligació i amenaçat per les sancions que li poden caure a sobre. Com a catalans es normal que  vulguem les nostres seleccions com qualsevol altre estat o territori del món, ni més ni menys, però esclar per Soler aquest sentiment per la selecció catalana es ser curt de mires, i el sentiment per qualsevol selecció de qualsevol lloc del món es totalment normal, suposo que ens deu tractar de ciutadans de segona, amb menys drets que la resta de mortals, es un tic típic de la xenofòbia i imposició, que es la recepta que amb la qüestió nacional el socialisme sempre ha defensat, deixant la llibertat de la persona o el col·lectiu sense cap valor, i donant per fet que si les seleccions espanyoles juguen per tot arreu de l’estat espanyol menys a Catalunya i al País Basc, li hauria de fer pensar que alguna cosa passa, no crec que sigui tant difícil, excepte pel seu autoodi, que ha de manifestar sigui com sigui sense contradir la veu de l’amo. Pel que fa a Zapatero, i el seu exemple de la dependència, li diria que a Catalunya aquesta llei va trepitjar les competències catalanes amb la permissivitat del tripartit, i que a sobre tant sols es paper mullat, ja que no ha vingut acompanyada de tot el pressupost perquè fos possible, i per tant molts casos a Catalunya segueixen esperant la subvenció. Es la típica iniciativa del govern de Zapatero, la portada al diari, i encolomar l’assumpte financer a un altre, que en aquest cas no hi pot fer front, aquesta es la defensa que ell fa de les esquerres per sobre de les dretes, i que cada cop son mes com dues gotes d’aigua. Per últim Portabella a cada dia que passa de campanya diu donar suport a una opció diferent, i així la credibilitat evidentment no va enlloc, ara blanc, ara negre i ara gris, i un descobriment sensacional que el PSOE-C mira més Espanya que Catalunya, li ha costat descobrir això, llavors com s’entén la fixació amb no pactar amb els populars, quan ens diu que son iguals, tot un embolic que explica la davallada espectacular d’Esquerra les últimes eleccions, respecte el referèndum, crec que cal mirar al Parlament primer, i un cop dins una nova legalitat, i amb la tutela internacional, fer un referèndum amb totes les possibilitats, insistir amb el mateix es un camí sense sortida.

 

 

 

  1. Bones Albert, ja saps que jo només sóc un simple ciutadà que veu els telenotícies al vespre. Però si és cert tot el que dius, que d’altra banda no tinc perquè dubtar-ho, és per tancar la paradeta i anar a dormir.

    És relament lamentable l’espectacle dels nostres partits polítics, sense excepció. És que no hi ha ningú que no estigui agafat pels ous i que tingui dos dits de seny? On està el seny català? On està la rauxa? Tota la classe política catalana està ben podrida i no ho dic des de la típica postura còmoda que es queixa des del sofà, sinó que es veu, es nota i la gent ho accepta i, per això, dubto que vagi a votar més del 40% del cens.

    A la feina tothom ho diu, quina merda de gent… jo no votaré… i els pitjor de tot, és que això passa en una època trascendental pel nostre país i quan podriem fer alguna cosa més del que fem. Ì quan hi ha una tímida reacció de la població, les manifectacions no preveuen la independència com a solució, ni se´ls acudeix. La independència no ha cuallat dins elssindicats, i aquest fet és una assignatura pendent molt important. El missatge independentista transversal pateix de coixesa sindical.

    Un exemple: em vaig a posar a riure com un posés, tot sol a la cuina de casa, quan vaig veure que SI volia proposar “amagar ” la bandera espanyola dels llocs oficials. Però quina poca feina té la gent!!!!!!!!!, relament increïble i vergonyòs, quina imatge de l’independentisme…

    Salut i (In)dependència.

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.