ALBERT CORTES MONSERRAT

El maltractament de l’Estat espanyol a Catalunya, no te límits, i el conseller de Sanitat s’ha reunit amb la ministra del ram, per reclamar els 150 milions del fons de cohesió, en compliment del principi de lleialtat institucional, un nou incompliment, i nous pals a les rodes de l’estat del benestar català. Per altra banda la llengua catalana, continua sent menyspreada en àmbits com la justícia, on el jutge de Lleida José Maria Magan, va considerar utilitzar aquesta llengua, una manca de respecte i educació.

El conseller Boi Ruiz ha considerat una contradicció que el mateix que demana a la Generalitat que retalli més, no compleixi les seves obligacions. Aquests diners inclouen el pagament de tres anticonceptius gratuïts, l’aplicació de la llei antitabac, i avortament, i el cost que suposa atendre pacients d’altres comunitats, amb les quantitats nomes en el tema dels anticonceptius de 30 a 70 milions d’euros, l’avortament uns 8 milions, i l’antitabac uns 30 milions. Ha afirmat que no hi ha discussió possible,  i que no tants sols es problema de Catalunya sinó d’altres comunitats, i pensant que desprès de les eleccions les coses es plantejaran d’un altra manera, la ministra de moment n’ha pres nota. Pel que fa al català, la Consellera de Justícia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia, que actuí contra l’esmentat jutge que apart de les consideracions abans escrites va parlar de la Generalitat com una administració regional espanyola, i va constatar que la presencia de la llengua en aquest àmbit es ridícula, a més amb un jutge amb un llarg historial darrere, qualificant de cavaller noble un infractor de les normes de transit, per haver-ne negat a pagar un multa per estar en català.

 

Un altre cas d’una administració que ha decidit reduir el seu alarmant dèficit deixant de pagar els seus deutes a les altres administracions, com si aquestes no anessin amb ella, i així fels pagar el mort del seu endeutament, i en especial Catalunya, on els fons pactats, i acordat en diferents àrees son sistemàticament incomplerts carregant el pes a la Generalitat, i a més exigint un esforç per complir amb el deute que no es veu amb cap més comunitat. No es poden dictar lleis des de l’Estat central que al final van a càrrec de les autonomies, i a sobre no complir amb els pactes acordats en forma d’inversions o fons per fer anar les lleis endavant. La sanitat es un tema cabdal per l’estat del benestar, i m’entres aquí es tanquen plantes senceres en alguns hospitals, i es veuen obligats a reduir costos amb el conseqüent pitjor servei, l’Estat espanyol transgredeix un cop i un altre els contractes establerts amb els organismes catalans, aquesta es la relació bilateral que tenim, i es el paper que ens toca jugar dins l’estat espanyol. Pel que fa al català a la Justícia es pràcticament inexistent, i no podem aguantar que jutges com el que he esmentat menyspreí i tracti de llengua pràcticament morta la nostra llengua, amb l’aberració d’admetre a tràmit la denuncia per la multa que estava en català, el Tribunal Superior hauria d’inhabilitar aquest jutge, i demanar les rectificacions oportunes per  les aberracions que ha comes, no es pot permetre fer mofa de la nostra llengua pròpia, i cal demanar respecte com a tots els territoris civilitzats del món, prou d’actituds xulesques com aquestes, i fora de lloc en un estat democràtic o civilitzat, segurament a les associacions feixistes que tan s’exclamen per la igualtat del castellà i el bilingüisme, ara callaran, perquè senzillament ja els sembla be el seu bilingüisme d’una sola llengua, que lliga molt amb el tarannà de la imposició que des de l’estat ens volen regalar pels segles dels segles.