ELS UNIFORMES PER BANDERA

La consellera d’Ensenyament Irene Rigau, vol obrir un debat sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en l’àmbit educatiu, i proposa introduir els uniformes per promocionar la igualtat entre els alumnes, i evitar diferencies de nivells entre els mateixos, francament no crec que aquest sigui un problema de la nostra educació, però si que el veig perillós pels raonaments d’igualtat esgrimits, i que no corresponen a la realitat.

 

Segons la consellera cal recuperar l’uniforme a l’escola, o establir una vestimenta més igualitària, ho ha traslladat als consells escolars de cada centre per obrir un debat sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en un ambient de treball, i s’ha mostrat preocupada per l’obsessió dels alumnes de saber cada dia que es posen, i la competència de les modes, explica que no nomes s’ha de parlar dels vels, sinó de la roba, ja que els alumnes es posen un uniforme, i les diferències s’alleugeren, i creu oportú que estiguin acorde amb el lloc de treball, comparant amb la vestimenta per fer esport o per anar de festa per exemple. Actualment a Catalunya la utilització dels uniformes es minoritària, i nomes es fa servir en centres privats, normalment religiosos, i al·leguen valors d’igualtat i disciplina, i d’estalvi per les famílies, de moment la federació d’associacions de pares i mares de Catalunya, creuen que hi ha temes més importants que tractar.

 

Crec que la falta de poder i les ganes de distracció dels vertaders temes importants, que evidentment no es resolen aquí, porten a tractar temes que poc valor o importància tenen, en aquest cas la vestimenta a l’escola que teòricament segons la consellera comporta obsessions, i diferencies entre alumnes, aquí confonem alguns termes, ja que aprendre a decidir des de petit es bo per la formació humana, i el criteri amb les modes o la pròpia personalitat precisament l’enforteix, pel que fa a  les diferències, crec que no podem crear un entorn virtual o idíl·lic que res tingui a veure amb la vida real, ja que quan surtin al carrer les diferencies socials son evidents, i les diferents capes de la societat hi estan reflectides, i això no comporta diferencies, simplement es normal, i aquesta realitat no la podem negar a l’entorn escolar, amb una falsa igualtat entre tots, no ho podem comparar amb activitats concretes com fer esport o anar de festa, que més o menys tenen una vestimenta especifica. Els centres religiosos al·leguen valors d’igualtat i disciplina, i estalvi, crec que la disciplina res te a veure amb la roba a portar, i si amb el comportament de cada alumne, i els valors que se li ensenyen, que en el cas dels centres religiosos, evidentment van enfocats a vendre el seu producte, l’estalvi si que es una única raó valida, però també es podria aplicar en els llibres de text que d’un any per l’altra ja no serveixen.  Com es lògic des de l’associació de pares i mares han dit que hi ha temes mes candents a l’ensenyament, com son el model escolar, i la lluita contra el fracàs escolar, i el nivell dels alumnes, o l’eliminació de barracons o millors instal·lacions.

 

En definitiva, faria be la consellera en encarar els nombrosos problemes de l’educació catalana, i trobar aquest model durador i consensuat que porti a l’èxit als alumnes, i no uns problemes imaginaris que poc tenen a veure amb les preocupacions reals de la gent.

 

2 pensaments sobre “ELS UNIFORMES PER BANDERA

  1. El problema és que els pares han renunciat a l’educació i deixen vestir al fills de maneres poc adients per anar a un centre escolar.
    A València estan experimentat, el meu fill porta un “uniforme”, entre cometes, ja que és un xandall. Ja he contesta tres enquestes dient que la mesura només té una cosa bona, en cas d’activitats fora del centre es pot controlar millor als nens. Però els polítics, ni cas, fan el que volen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*