ALBERT CORTES MONSERRAT

Son dies de cimeres per la crisi, a nivell europeu i espanyol, amb aquest sostre de despesa que Zapatero vol imposar per llei, i un gran pacte que totes les autonomies hauran de complir, per la seva part Mas, i el seu govern també fan una reunió a un nivell inferior donat el poder existent,  i amb la proposta del Concert rebutjada pel bloc espanyolista, que com deia l’expresident Montilla porta el país a la deriva, i un PP amb la veu de Fernandez Diaz, que esgrimeix com a defecte als seus rivals polítics donar suport a una consulta ciutadana, cosa que ja dona idea del seu baix nivell democràtic.

El president espanyol Zapatero, s’ha compromès per la delicada situació econòmica davant Europa, a imposar un sostre de despesa que no s’imposarà a les autonomies, però que en un gran pacte en el Consell de Política General i financera, es pugui traslladar a les comunitats, s’haurà de veure el creixement econòmic, abans de decidir el dèficit públic màxim anual, i en que es podrà gastar el superàvit. Mas, per la seva banda es mostra satisfet pe la trobada econòmica catalana, i els acords estratègics acordats, i content per les receptes del consell assessor. Nadal per part socialista, ja ha rebutjat el mandat del Concert econòmic, i Montilla la qualificada de fracàs, i de deriva catalana que no te cap rumb definit, el mateix curiosament ha dit pels populars la seva líder Alicia Sanchez Camacho, i ja en l’àmbit de Barcelona el seu candidat Fernandez Diaz, diu que davant la propostes dels que pretenen sortir d’Espanya, la seva es que Espanya i Barcelona surtin de la crisi, i acusa als que donen suport a la consulta del 10 d’abril.

Es curiós veure com el president espanyol, ara ens imposarà aquest sostre, que com marca la tradició política, i sobretot si ens referim a aquest personatge, oficialment no obligarà a les autonomies com la catalana, però tot seguit parla d’un acord al Consell financer que també obligarà a les autonomies, o sigui que ens esquitxarà de ple, es mirarà el creixement econòmic ens diu, però esclar no es revisarà el que aporta cada territori a aquesta famosa bossa comuna, on alguns i deixen les celles, i altres reben a raig, llavors la proposta es trampa, ja que el sostre català no hauria de ser el mateix que un altra comunitat, quan el 10% del seu PIB vola cada any sense retorn, i la condemna a la pobresa, i a un estat del benestar inferior a altres comunitats, que gaudeixen tranquil·lament d’aquests serveis. Es allò de cornut i pagar el beure, que es la nostra contribució des de fa 300 anys al que anomenen estat espanyol.  Mentrestant, aquí fem cimeres amb comitès d’experts que busquen com retallar la nostra vida, ja que el forat de la butxaca no es contempla cosir-lo, i per tant nomes queda la solució de la tisora fins a límits insostenibles. Socialistes i populars, ja han dit clarament que rebutgen que nosaltres recaptem els nostres recursos,  i puguem  millorar el nostre estat del benestar, es inaudit que encara els voti algú, quan sap que van en contra de les possibilitats i oportunitats d’aquest, dona idea del nivell mitjà de la població que li agrada sentir-se perjudicada. Per altra banda, en Fernandez Diaz prioritza sortir de la crisi abans que les propostes de sortir d’Espanya, se li hauria de dir que son una mateixa cosa, la crisi global es de tots, però el nostre llast espanyol aquest es la nostra doble crisi, i per cert acusar de donar suport a una consulta pacifica i democràtica espanyola, hauria de ser motiu perquè la famosa llei de partits actues d’ofici, i invalides aquest partit per no arribar als mínims democràtics exigits, que son respectar la ciutadania, i les seves opinions en llibertat.