UNA QÜESTIÓ MOLT SERIOSA, LA DEFINICIÓ DE CIU SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Avui acaba el termini d’esmenes dels grups parlamentaris per la proposició de llei d’independència política de Catalunya, i m’entres PSOE-C, PP i Ciudadanos, ja han presentat les seves esmenes a la totalitat ,amb frases tant lamentables com que la consecució de l’estat propi empobriria Catalunya, el partit clau, ara en el govern vol convèncer Solidaritat per retirar la proposta per evitar una derrota parlamentaria en un tema que consideren molt seriós. Alhora en la proposta de suport a les consultes van optar per l’abstenció, i per tant va ser tombada pel bloc antidemocrata de socialistes, populars i Ciudadanos.

Efectivament, la posició convergent es intentar la retirada de la proposició, per la serietat del tema, no vetar la llei, però fent saber que els seus diputats no hi seran favorables, i per tant intentar evitar sumar el seu vot a l’espanyolisme ranci de populars, socialistes i Ciudadanos. No volen acceptar el punt de  la declaració unilateral d’independència, i evitar una derrota de la qüestió en seu parlamentaria. Aquesta proposició proclama entre altres coses que som una nació, i que tenim dret com a poble a l’autodeterminació, i això crea contradiccions a CIU que diu defensar el dret a decidir, però nomes amb aquelles coses que creen cohesió com el concert econòmic, però res d’exercir aquest dret com a tal.  Pel que fa a la moció de suport a la consulta del 10 d’abril a Barcelona votada ahir, es van abstenir, i va ser derrotada gracies al vot del tripartit antidemocràtic esmentat abans, i on Laia Bonet per part socialista va arribar a dir que la independència empobreix Catalunya, i Llano de Luna pels Populars, que ha dit que les consultes nomes han provocat avorriment i indiferència, tota una declaració d’intencions.

 

Realment la paranoia i ambigüitat convergent, porta a aquestes situacions esquizofrèniques, diuen que es un tema molt seriós, evidentment ho sabem, i per això es tracta a la seu de la sobirania popular catalana, i pels seus representants, no veig res més seriós que això, pel que fa al lleig de sumar amb  el tripartit nacionalista espanyol, ho tenen molt fàcil, votar a favor de la que saben única solució als nostres problemes, i que evidentment no passa per retallar sistemàticament el nostre estat del benestar, i endeutar-nos fins a l’infinit per validar un espoli econòmic sense precedents. Volen evitar una derrota de la proposta, suposo que ho deuen dir per ells, ja que la responsabilitat de donar el pas es seva, si no l’exerceixen no poden espolsar-se les puces de sobre, fa pocs dies van votar ser una nació, i el dret a l’autodeterminació, i ara uns dies més tard o faran en contra, per una banda defensen el dret a decidir amb coses que creen cohesió, i ara votaran negativament al dret a decidir amb el punt que pot crear més cohesió, un estat propi que vetlli pels interessos de tots els seus habitants, de quina cohesió parlen, suposant que la meitat ho volgués i la meitat no, segons la seva teoria, si la meitat de mantenir-nos com fins ara crea cohesió, en canvi si l’altra meitat fa el pas misteriosament es trenca aquesta cohesió, encara que el benefici sigui per tots igual sense distincions. Es el valor de l’ambigüitat sense límit, dir i no exercir, ara poden fer el canvi, d’altra banda poden triar seguir amb la seva mediocritat de sempre, i malbaratar les energies en trobar excuses de mal pagador per amagar la seva covardia. Pel que fa a les consultes, cap partit democràtic pot no donar suport a unes consultes ciutadanes, sigui del tema que sigui, la seva funció es defensar la seva posició respecte la pregunta, ara be, el nostre sistema es tant fraudulent, que es qüestiona preguntar o no a la ciutadania, el tripartit nacionalment espanyol amb uns dèficits alarmants  d’ètica democràtica, rebutja qualsevol pregunta que no li interessi a la ciutadania, i fins hi tot la representant socialista es permet el luxe de dir que l’estat propi seria la nostra ruïna, evidentment quan diu això es deu pensar que la població es imbecil, ja que disposar dels nostres recursos al nostre favor, nomes pot portar que beneficis i apart cap país que ha lograt la seva independència ha empitjorat, més aviat tot el contrari, es una xenofòbia contra els nostres interessos difícil de tolerar, ni volen preguntar, ni volen analitzar les coses amb arguments seriosos, com el del popular amb la indiferència de més de 600 mil vots en unes condicions precàries, i amb la gran capital esperant sumar a aquesta xifra, si més no es una indiferència nombrosa, i a tota aquesta misèria intel·lectual, i gracies a l’abstenció de CIU, el nostre Parlament no dona suport a la democràcia, gracies un cop més al Sr. Mas i el seu partit, un gran exemple de la incoherència, i la dignitat perduda.

 

 

 

 

 

4 pensaments sobre “UNA QÜESTIÓ MOLT SERIOSA, LA DEFINICIÓ DE CIU SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

  1. Que hagis d’estar batallant amb gent del teu propi país, que amés s’anomenen catalanistes, per una cosa que sembla prou clara i desitjable com és la llibertat i benestar de la nostra nació, ho trobo molt trist i penós.
    Espero que aixó no ho vegin els Casanova, Villarroel, Moragues, Bach de Roda, Carrasclet, el Marquès de Poal,etc…en pau reposin.
    Potser més d’un s’emportaria una bona trabucada. I amb raó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*