ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies veiem amb molta claredat com els nostres polítics, anomenats o mal anomenats servidors públics, estan més enfeinats a burlar el sistema pel seu benefici personal sense cap rubor, que a les seves funcions que son pagades per tota la ciutadania. La Cambra Europea, que moltes vegades es la última destinació de polítics en la seva recta final, ens ensenya clarament que la indignitat humana no coneix fronteres, i mentrestant a l’estat espanyol se’ls hi neguen facilitats a les persones en benefici de la banca, tot un exemple per aquests que volen ostentar aquesta teòrica superioritat moral que esgrimeixen de l’esquerra.

Una eurodiputada ha comprovat i revelat, com aquests lladres de guant blanc ens prenen el pel, i dimiteixen de les funcions pel que han estat escollits, les sucoses dietes que reben, han estat descobertes quan es presenten els divendres al matí, tot hi que el Parlament europeu pràcticament no hi ha activitat aquell dia, fitxar com si fessin una jornada laboral, i tot seguit anar cap a l’aeroport per volar cap a casa amb els 304 euros justificats a la butxaca, exemples com la socialista basca Eider Gardiazabal, que a les 9:56 fitxava i a les 10:20 ja es trobava esperant el seu vol de tornada, amb una practica ens diu el talp molt generalitzada entre els diversos partits. Aquesta dieta en teoria es per pagar-se hotel i àpats, que lògicament es impossible gastar-se amb 20 minuts de frau. El Parlament obre 134 dies l’any pel que ingressen 40736 euros de despeses, més el sou base de 6200 euros, sense comptar bitllets d’avió i despeses d’oficina, així com els 17000 euros anuals pels assistents anuals que molts cops son la dona o els fills del mateix diputat,  per anar a  parar a la mateixa butxaca, i sense cap esforç, tot un descrèdit de la política.  Per altra banda, el President espanyol ha negat la possibilitat de que un ciutadà amb dificultats pagui la seva hipoteca amb l’entrega de l’habitatge, tal com succeeix a França, Alemanya o el Regne Unit per exemple, amb l’excusa que perjudicaria la banca, i s’ha compromès a estudiar noves mesures.

Els nivells d’aquesta casta de la societat ha arribat a uns límits de degradació intolerables per qualsevol societat, qualsevol engruna d’ètica personal, i de gestió de la responsabilitat que ha atorgat la ciutadania amb els seus representants. El coneixement d’aquests paranys perquè aquests quatre personatges mediocres juguin amb els nostres impostos, mereixeria la dimissió immediata, però s’ha arribat a un punt de degradació moral tant forta que no deixarà de ser una anècdota, i una vergonya més per contribuir a la desafecció i el podriment del sistemam que guiat per la cobdícia de l’home l’ha pervertit, oblidant qualsevol deure i obligació, i tants sols buscant el benefici propi sense ni tant sols amagar-se, desprès la desafecció augmentam i tothom es pregunta les raons, se’ns dubte la política s’ha convertit per molts en una manera de viurem i no amb un servei a la comunitat, han convertit els seus privilegis amb simple mesquinesa al servei de la seva vida, i aprofitant cada minut de càrrec per engrandir la butxaca amb els nostres diners.  La representació es un bon sistema, però la raça humana es capaç de destruir-ho, i convertir-se en el seu pitjor enemic.  Pel que fa a Zapatero, es un clar exemple de la caducitat de l’eix dreta i esquerra, ja que les seves polítiques no miren per les persones, sinó cap a la banca, que no en te prou amb els seus beneficis milionaris, en ser en gran mesura culpables d’aqueta crisi, que ni tant sols poden deixar de guanyar un cèntim amb casos com les hipoteques, on altres països ja ho han resolt, i es un estímul per la recuperació econòmica de persones amb dificultats, i no com ara, on la ultima mirada es per la ciutadania que acaba sent un titella de les entitats bancàries sense remei, i això li diuen  esquerra.