LES INSTITUCIONS I ELS SEUS DEFÍCITS DEMOCRÀTICS

Fa fredor, veure com desprès de més de 30 anys de teòrica democràcia, algunes institucions mantenen uns tics que no passarien la prova del cotó, es molt trist veure com l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcalde Hereu al capdavant, no ha parat de posar traves a una consulta ciutadana sobre la independència organitzada per Barcelona Decideix el dia 10 d’abril, i que al final acabarà davant la justícia.  Igualment es trist, tot hi la meva indiferència,  com els dos grans partits espanyols votaran conjuntament en el Congrés dels diputats espanyol contra l’ús normalitzat de les altres llengües teòricament espanyoles, i que en aquest cas no son el castellà, amb una prova clara del concepte, i la idea clara que tenen d’aquesta esbombada Espanya plural.

Efectivament, a 15 dies de la gran consulta a Barcelona, i que tot hi no ser vinculant, a ningú se li escapa el rebombori i l’impacte que pot causar, per donar o treure arguments pel nostre dret a decidir,  i l’Ajuntament de Barcelona encapçalat pels socialistes, no ha dubtat ni un moment a posar tots els pals a les rodes que ha pogut per desmobilitzar el tema. La plataforma ha demandat a l’alcalde, i el consistori barceloní, precisament per la negativa d’aquest a instal·lar 400 banderoles que cridaven a la participació a la consulta al considerar que era un acte polític, i aquesta publicitat es prohibida més enllà dels períodes electorals. La plataforma va fer la petició fa 4 mesos amb idèntiques condicions que qualsevol altre sol·licitant, i va ser aprovada per l’Ajuntament que ara ho denega, i completa una sèrie d’actuacions en forma de multes, la no cessió de locals o urnes per posar uns exemples.  Per altra banda a Madrid la proposta de modificació del reglament del Congrés presentada per varis grups, demanant que es pugui utilitzar qualsevol llengua cooficial en els escrits i intervencions, com des de fa poc succeeix al Senat, serà tombada amb els vots contraris del PSOE i el PP, i on el portaveu socialista Jose Antonio Alonso, ho resumeix dient, que la única llengua que s’ha de parlar a la cambra es el castellà.

 

Aquestes son les institucions que governen aquesta pseudodemocràcia, les que posen pals a les rodes a les iniciatives de la societat civil, i que busquen opinar sobre qualsevol tema mitjançant la força de les urnes, un element bàsic en qualsevol democràcia, però el Sr. Hereu, i el seu partit, evidentment entén aquest sistema com fer-se el sord, i impedir qualsevol iniciativa que no lligui amb la seva manera de pensar, no es pot aprovar una cosa amb tots els condicionants complets, i sabent que es important per l’èxit de la consulta denegar-ho a la recta final, quan no es pot reaccionar, no es pot negar els locals que paguem amb els nostres impostos, i que son de tota la ciutadania, no nomes dels seus votants o afins, i per descomptat no es pot guardar sota clau, l’essència de qualsevol democràcia, com son les urnes, justament quan se les reclama per complir la seva funció principal, escoltar les decisions lliures i personals de la gent.  Es vergonyós que una institució tant important com l’Ajuntament de la capital catalana, estigui governat per un partit que no vol escoltar a la ciutadania, i pretén posar una mordassa en allò que no li interessa escoltar, aquesta es la vertadera democràcia d’aquest partit que reclama un càstig de tots els barcelonins, i una advertència per assimilar les arrels d’una democràcia participativa, i no d’una disfressa i burla democràtica com ens proposen. Pel que fa a la iniciativa al Congrés per igualar la nostra llengua al castellà, i la resposta negativa dels dos partits espanyols, com era d’esperar, la veig inútil i electoralista. Les afirmacions lingüístiques de l’estat espanyol ja les coneixem, hi ha una sola llengua i tres anècdotes de segona divisió, aquesta es la realitat, i hores d’ara ja no la volem, ni la canviarem, es més, si volem un estat propi, el que es parli o no es parli a una cambra aliena als nostres interessos es de ben poca importància, cosa que demostra un cop més la demagògia i misèria dels nostres partits, que un cop i un altra insisteixen amb temes que crec al llarg dels anys han quedat prou clars, i els fets s’encarreguen de demostrar-ho, com sempre he defensat, la dignitat exigiria una retirada dels nostres parlamentaris a Madrid, i quan dic els nostres, evidentment no incloc els inútils 25 diputats dels PSOE-C, que apart de no ser atesos amb les seves reclamacions, voten sistemàticament contra els nostres interessos, com ho faran aquest cop.

 

En definitiva una democràcia que fa aigües, i que alguns intenten fer arribar a port sense cap possibilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*