NI CORREDOR MEDITERRANI, NI BALANCES, NI CATALÀ DETERMINANT
El tracte que l’Estat espanyol dona a Catalunya es molt clar, i tot els intents patètics de viure en un món virtual d’alguns partits catalans, com si la realitat no s’acabés imposant, s’ha de dir clar i alt que el preu de seguir a l’estat espanyol es la no priorització del corredor mediterrani, davant la sorpresa dels experts europeus per donar prioritat al corredor aragonès, la negativa a publicar unes noves balances fiscals, i a modificar cap finançament, i el recordatori del govern espanyol de que les competències en matèria d’immigració son estatals, i per tant català i castellà han d’anar en igualtat. La realitat es aquesta, tot el demes es donar tombs a una situació que no porta enlloc.
El ministre de Foment José Blanco, va anunciar que el corredor mediterrani funcionaria el 2020, i que maldaria pe incloure aquest eix a la Xarxa bàsica Transeuropea de Transports, ara be, aquest corredor no es prioritari respecte a la resta de corredors de l’estat, preferentment la travessia central pels Pirineus ja prioritària des del 2003, fins ara l’ambigüitat era màxima, però sembla que això s’ha acabat. De fet la reunió dels ministres de Transports europeus a Saragossa, ja era tota una declaració d’intencions, i el posicionament del govern espanyol pot ser prioritari, tot hi que des de la Unió Europea no s’entén que un dels eixos bàsics no nomes per Catalunya, sinó per bona part de la Unió, donat l’alt volum de mercaderies que es traslladen en aquesta zona, i que per lògica hauria de ser considerat un dels corredors més importants d’Europa. Per altra banda Zapatero, ja ha anunciat que les balances fiscals no es tornaran a publicar fins que no es consolidin els resultats del nou sistema de finançament, tot hi les reclamacions catalanes per corregir els criteris de Solidaritat interterritorial, que tant perjudiquen els catalans. Per últim el vicepresident espanyol Chaves, expressa que els nouvinguts tinguin les mateixes oportunitats d’aprendre castellà i català, davant l’anunci del govern de la Generalitat d’ahir, i recorda que l’Estat te l’ultima paraula sobre aquests temes.
El govern català segueix vivint per fer-nos creure una realitat que no existeix, com ja va passar durant 23 anys de pujolisme, i declara que el corredor mediterrani es la primera via cabdal que surt d’aquesta concepció radial espanyola, just quan l’autoritat competent en nom del govern espanyol declara que no es prioritari, davant el més costos i irracional corredor aragonès . No ha valgut per res els esforços dels experts en la matèria, i la incredulitat europea davant d’una infraestructura que tothom apostaria per ella, com un nucli econòmic imprescindible d’una bona part d’Europa, i ara com sempre, amb el nostre teòric valedor, que hauria de ser l’Estat espanyol en contra, tant sols esperem que la Unió Europea no ho tingui en compte, i aplicant el sentit comú el posi al lloc que el correspon. La posició espanyola sempre ha estat clara, no volen el nostre desenvolupament econòmic, i la nostra més intima connexió europea, i prefereixen un projecte que cap expert validaria, però que l’Estat espanyol, i abocarà els seus esforços en una prova més del ofegament econòmic que es reserva per nosaltres l’Estat, per tant les declaracions d’en Mas no van enlloc, i sembla que ens prengui per rucs a tots. Seguint en aquesta línia, i un cop més, l’Estat ens diu que no hi haurà nou pacte fiscal, ni balances noves que demostren l’espoli que patim sense precedents, i per part dels partits que les demanen, els recordaria que van apostar pel si al nou estatut, que ja preveia aquest sistema, i el partit que va votar no també va protagonitzar la comèdia de penjar-se una medalla pel nou sistema, que queda demostrat que tant sols era fum, i una validació i ampliació del nostre robatori sense precedents.
Tampoc en el terreny cultural les coses van millor, ja que l’anunci d’ahir sobre el català determinant en la immigració, un terme que ja vaig comentar em semblava ambigu, i que el ministre espanyol de torn, ha recordat qui mana en aquestes qüestions, i que en qualsevol cas el català mai serà determinant en detriment del castellà, tot un cop de realisme, que desmenteix aquests anuncis virtuals que cauen pel seu propi pes.
En definitiva, aquest es el tracte real que vivim i viurem amb l’Estat espanyol com el nostre interlocutor, el demes es fer volar coloms, o un insult a la intel·ligència de la població catalana en general.