ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REALITATS I REALITAT VIRTUAL

Sense categoria

Dins del capítol de realitats, el Tribunal Europeu dels drets humans i com no podia ser d’un altra manera, torna a deixar en evidencia la justícia de l’Estat espanyol, en aquest cas contra Arnaldo Otegui i la seva censura a la llibertat d’expressió, per altra banda en Duran segueix exercint de catalanet submís, i fent declaracions que a l’estat espanyol agraden molt, sobretot per la seva falta de dignitat. Pel que fa al terreny virtual, trobem aquest català molt determinant per obtenir diferents permisos per la immigració, mentrestant el Tribunal Superior de Justícia, suspèn cautelarment el reglament d’usos lingüístics de la Diputació de Girona, desprès d’haver-ho fet amb altres organismes, i aplicant la sentencia que sembla es vol ignorar del TC sobre l’Estatut.

Efectivament, l’esmentat tribunal troba que la condemna d’un any de presó a Otegui per injuries al Rei, no respecta un dret fonamental en democràcia com es la llibertat d’expressió, recordo que va acusar el Borbó d’imposar la monarquia a traves de la tortura, ja que es el cap de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit, amb aquesta sentencia es condemna l’estat a indemnitzar amb 20 mil euros a Otegui, i despeses judicials de 3 mil euros, troba desproporcionada la condemna feta en el context de la operació policial contra Egunkaria. Per la seva part Duran, continua la croada contra la independència catalana, i en un programa de televisió va negar moltes vegades ser-ho, i a més va dir que es conscient que la Unió Europea no reconeixeria la independència de Catalunya respecte a Espanya, dient que fa falta algú amb autoritat que ho digui, i va deixar anar topics com la minoria independentista, i la divisió del país. Per altra banda el coneixement del català serà molt determinant en el certificat de la Generalitat en processos d’arrelament, renovació de permís de residencia, i reagrupament familiar, impulsant la llei d’acollida, i critica la desídia del tripartit en aquest apartat, de totes maneres la Diputació de Girona ha esta la següent en veure suspès el seu reglament lingüístic, que donava preferència al català, i aplicant la sentencia del TC.

 

Les mancances i abusos d’aquest estat espanyol anomenat democràtic, de tant en tant queda en evidència davant  del món, i pateix la vergonya de la condemna dels seus actes i fraus al servei d’un imperi, que segueix ancorat en el passat i enyorant èpoques passades.  Les paraules d’Otegui en un acte polític, i davant un altre atropellament democràtic, com va ser el tancament d’un mitjà escrit que desprès ha estat reconegut que va ser improcedent, son totalment justificables, a més parlar de tortures amb els cossos de seguretat espanyols, ho fan les organitzacions internacionals que cada any condemnen aquesta barbàrie davant la indiferència espanyola, i per tant el Rei no oblidem nomenat successor per un dictador sanguinari, i posteriorment validat per una transició invisible es el seu cap, es una evidencia, que sumada a la injustícia de l’empresonament d’una persona, que podria ser clau en el procés de pau, i la fi de la violència al País Basc, son fets que demostren que l’Estat espanyol no te cap intenció d’arribar a aquest procés, i li convé mantenir aquest estat de setge per legalitzar el seu frau electoral, i la seva lluita contra la pau i el dret a decidir del poble basc.  Pel que fa en Duran, crec que aquest personatge encarna tot l’indigne que pot arribar a ser un català submís i colonitzat, demanant perdó constant pels seus orígens, i renegant de la seva identitat, alhora que repetint un i mil cops les falsedats espanyoles sense cap fonament, com la negativa europea a la nostra independència, quan ja se sap com ha actuat la Unió amb altres territoris, i per tant nosaltres som simplement iguals, el problema es que el món del Sr. Duran confon Espanya i el món, i desitjos i realitat, tot plegat una indignitat rere un altre, que algun dia serà condemnada pel poble adormit català.

 

Pel que fa a la llei d’acollida i el català determinant, es una expressió tant ambigua, que pot ser qualsevol cosa per no voler dir les coses clarament, i com fan tots els territoris del món sense amagar-se, la realitat es la sentencia del TC i les seves conseqüències, que sempre van contra una de les dues llengües que en les teories espanyoles son iguals, aquesta es la realitat, i sembla que els nostres partits amb els seus jocs de paraules, evitaran el que no es pot evitar si seguim lligats de mans i peus a l’Estat espanyol, i no son capaços de fer un pas endavant.

 

En definitiva, realitats i realitats virtuals que al final es creuen, i el resultat sempre en surt perjudicat Catalunya, com no podia ser d’altra manera.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.