ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DE RAJOY A JOAN PRAT: MATEIXOS OBJECTIUS, DIFERENTS FORMES

Sense categoria

El líder del PP, Mariano Rajoy va explicar  ahir el programa marc per les eleccions autonòmiques i locals del 22 M, i va presentar la proposta de posar totes les autonomies en favor d’un interès comú, i per fer Espanya realitat a cada racó del territori, tota una declaració d’intencions, per la seva banda en Joan Prat, el nostre nou ambaixador que representa la Generalitat a la Unió Europea, i que assegura que treballar per Catalunya no es treballar contra Espanya, i no veu contradiccions entre ser català i espanyol alhora, també es tota una declaració d’intencions.

El candidat popular a la presidència espanyola, diu que la raó de ser de l’estat autonòmic es servir millor el que es de tots, i no desmuntar el que es comú perquè nomes sigui d’uns quants, i aposta per reduir i simplificar les normatives autonòmiques, amb un projecte que es el mateix per a tot Espanya, i que aposta per la unitat de tots els espanyols, ja que les comunitats no son vagons, sinó locomotores que empenyen alhora, i veure qui pot beneficiar més el conjunt. Vol austeritat amb els organismes públics, i eliminar normatives autonòmiques inútils.  Pel que fa a l’ambaixador català vol treballar per Catalunya, i no contra l’estat, i afirma que cada vegada s’entén mes que les regions europees puguin consultar, i amb el seu dret a decidir per bandera. No veu contradicció entre ser català i espanyol, ja que el món es complex, i es difícil tenir una identitat única, es defineix com espanyol, català, europeu i ciutadà del món.  Diu que professionalment es ambaixador d’Espanya, però sempre ha estat català, no vol anar a dividir sinó a unir, i diu que la seva feina no es opinar sobre la situació del català a les institucions europees, i aposta per recuperar la imatge de Catalunya.

 

Els populars mostren les seves cartes amb honestedat i franquesa, cosa que ja de per si es d’agrair, i els diferencia dels seus rivals socialistes, que volen arribar als mateixos objectius, però per dreceres encobertes. Per ells les autonomies son simple unitats descentralitzades per servir al bé comú, i sense cap diferencia, per exemple entre La Rioja i Catalunya, al mateix temps i per fer-ho més senzill, unificar criteris amb moltes normatives que siguin iguals per tothom, i totes des dels seus propis impulsos col·laborar al projecte unitari per les seves capacitats, es a dir si Catalunya produeix més, seguir aportant aquesta sagnia econòmica per invertir en altres territoris mes humils, en definitiva una assimilació en tota regla, i una mena d’espoli amb orgull per aportar, i fer més sacrificis per aquesta unitat sagrada que defensa, i que Zapatero vol donar com exemple als països  àrabs, que  farien be a fer orelles sordes d’aquesta democràcia espanyola, dirigida per la dictadura i actualitzada amb greus mancances. Pel que fa a Joan Prat, diu que no hi ha contradicció entre ser espanyol i català, home jo li diria que la mateixa que ser francès i alemany posem per cas, es una contradicció en si mateixa, segurament no hi ha cap espanyol xinés per exemple. El que ja es ridícul es la definició de ser espanyol, català, europeu i ciutadà del món, perquè avui en dia tenir una identitat es complicat, jo li diria que tenir una identitat es el més normal del món, i en qualsevol estat o col·lectiu els defineix una identitat basada en trets culturals, de manera de ser, i de manera de fer les coses, en canvi ser europeu es una obvietat geogràfica, més enllà poques coses vol dir, i ser ciutadà del món ja es un insult a la intel·ligència i normalment dit per persones que estan perfectament representades pel seu estat, i amb veu al món. Per acabar amb les seves credencials diu que no es la seva feina l’oficialitat de la nostra llengua a les institucions i no pot opinar, si aquesta es la imatge que vol donar de Catalunya, amb això esta tot dit, suposo que si un ambaixador espanyol digues coses similars seria recriminat, però ja se sap que amb personatges com aquest de representació, no ens calen enemics.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.