ALBERT CORTES MONSERRAT

Múltiples exemples de demagògia ens avisen aquests dies de la misèria intel·lectual que ens envolta, des de les Espanyes ens arriben els senadors valencians, que desprès de defensar aquesta llengua virtual, ara no la utilitzaran, l’Alicia Sanchez Camacho, ara ens diu que català i valencià son la mateixa causa, el president extremeny demana al govern espanyol que no permeti a Catalunya el que no permet els altres. A casa nostra, Esquerra critica la retallada del pressupost de Mas, i en especial del finançament insuficient que precisament ells van validar, i per últim Bozal ara ens diu que respecta profundament les consultes sobiranistes, quan fa quatre dies les comparava amb els homenatges als etarres morts.

Efectivament, segurament ens prenen per estúpids, i ens volen fer combregar amb rodes de molí, Esquerra diu que no donarà suport a un pressupost que retalli en salut, educació o serveis socials, i critica el pacte de la Moncloa entre Mas i Zapatero per l’Estatut, així com el nou model de finançament,  la Consellera de Justícia ara ha passat de presentar recursos contra les consultes com advocada de l’estat, i comparar-les amb actes d’exaltació terrorista, ha respectar-les profundament, i justificant que en el seu anterior càrrec feia la seva feina, i tenia una obediència obligada al seu client que era l’estat. Pel que fa al senat el senadors valencians del PP, no utilitzaran la seva llengua malgrat que ara ja ho poden fer, i consideren que ara no tocava per la crisi, fins al punt de situacions ridícules com la traductora de valencià al costat de les catalanes sense solta ni volta. Guillermo Fernandez Vara, el president extremeny, ja ha advertit a l’estat que si ningú pot emetre més deute, Catalunya no ha de ser diferent, i demana que la responsabilitat fiscal ha de ser compartida per totes les comunitats. Per últim l’Alicia, ha reconegut que no es necessària que al Senat es tradueixi del català al valencià, ja que es una mateixa llengua.

 

Realment, que Esquerra ara critiqui les retallades pressupostaries, quan ha estat governant durant set anys amb un partit nacionalista espanyol per definició com el socialista, i que per tant accepta l’espoli com si fos normal, a pesar de l’ofegament que això provoca, i que al final per força si no es vol canviar el nostre rumb, s’ha de retallar en el nostre estat del benestar, que per increïble que sembli ens retallem voluntàriament en nom de no se sap ben be que, a més critiquen el pacte de Mas a la Moncloa, però caldria recordar que ells van protagonitzar la comèdia del nou model de finançament, traient pit i acceptant finalment com un gran sistema, i un gran avenç per Catalunya, quan sabien perfectament com el temps ha demostrat que no era així. Pel que fa a la Bozal, desprès de les aberracions com advocada de l’estat, ara es justifica per una obediència obligada que es falsa, i que en altres tribunals no es compleix, i que en qualsevol cas es falsa quan compara consultes democràtiques amb terrorisme, o sigui barrejar nacionalisme i violència, i això no es culpa del seu client, sinó del poc tarannà democràtic de la consellera.  

 

Ara resulta que tanta defensa del PP a València, amb un deliri que cap filòleg avala per reconèixer el valencià i aconseguir trencar la unitat de la llengua catalana, a pesar de les resolucions que no ho admeten, i fent el ridícul com amb les traduccions a la Unió Europea, i ara que tenen la possibilitat de fer-lo servir, amb l’excusa de la crisi, i un cost ínfim ara utilitzen el castellà, que realment es la seva vertadera llengua, i no diuen res del cost d’una traductora d’una llengua per traduir a la mateixa llengua com es la valenciana i la catalana, i d’aquest cost no en parlen, tot hi que es surrealista, com ho son les declaracions de l’Alicia, reconeixent la unitat de la llengua, quan els seus companys valencians han mogut cel i terra per defensar el contrari, amb el sol objectiu de perjudicar la nostra identitat cultural.

 

Per últim, el president extremeny ara vol que Catalunya sigui igual que la resta, i te el cinisme de demanar responsabilitat econòmica compartida. Segurament no vol dir que un 10% del nostre PIB es a fons perdut, precisament perquè comunitats com la seva, acabin tenint millor estat del benestar que nosaltres, i alhora provocant un endeutament i empobriment global de la nostra societat.  Si vol igualtat perfecte, però resulta que Catalunya fa temps que denuncia aquesta falsa solidaritat convertida amb espoli, i ara fa gracia que els grans beneficiats d’aquest robatori demanin igualtat, veure per creure.