CONTRADICCIONS PER ACABAR L?ANY

Desprès del discurs de cap d’any del nou president català, on ha fet evident la hostilitat en que ens tracta l’estat, i on ha obviat un horitzó clar de relació amb Espanya, demanant que estem units mirant més el que ens uneix que el que ens separa, però per la seva banda la vicepresidenta Joana Ortega rebutja impulsar o donar suport a les consultes independentistes, però no renuncia a l’horitzó competencial de l’estatut del 30 de setembre, i la Consellera de Justícia, prioritzarà l’austeritat per davant de la recuperació de competències, no es un gran començament per aquest trencaclosques de quotes que ha presentat Mas com a govern.

Artur Mas va recuperar el Visca Catalunya final que Montilla havia abandonat, però ha remarcat que la seva principal lluita es la crisi, i per això ha demanat sacrifici i esforç, alhora que moral de victòria per superar-la, com ja ha passat altres cops a la historia. Sobre la relació amb Espanya, nomes ha dit que cal reaccionar davant les amenaces contra la realitat nacional catalana amb serenor, i estan units mirant abans el que ens uneix que el que ens separa, amb un llenguatge ambigu com sempre. Per la seva part la vicepresidenta Ortega creu que el seu executiu no ha d’impulsar cap referèndum, ni donar suport a les consultes, en referència a la de Barcelona el proper mes d’abril, però de totes maneres no renuncia a l’horitzó competencial de l’estatut del 30 de setembre, i això marcarà les nostres relacions bilaterals, sense renunciar a res. La Pilar Fernandez Bozal a Justícia, mostra la seva cara anticatalana com advocada de l’estat, i prioritza l’austeritat a recuperar qualsevol competència.

Realment en matèria nacional el discurs presidencial manté aquesta ambigüitat que no porta enlloc, esta molt be denunciar la incomprensió de l’estat cap a Catalunya, però aquesta etapa crec que ja es aigua passada, no nomes s’ha d’analitzar els problemes sinó aportar solucions, i no passen per la pedagogia, ni per la negociació, directament cap pensar en donar el salt de la presó on vivim, d’altra manera, com pensa sortir de la crisi sense eines, ni poder per fer-hi front. La referència a la historia esta molt be amb casos com la derrota militar de 1714, on el dia següent la gent intentava seguir la vida normal amb els seus negocis, però ara no hi ha cap guerra, i aquesta realitat nacional vol un estat propi, o simplement no es cap realitat nacional, seria una regió, una comunitat autònoma o com se li vulgui dir, però mai cap realitat nacional, ja que aquesta com diu la paraula s’ha de demostrar amb fets, i no amb paraules buides. De totes maneres hauria de posar ordre amb els seus consellers, ja que l’excusa de ser tres partits diferents amb sensibilitats diferents com el tripartit, ja no es valida, i la vicepresidenta, que durant la campanya es va cansar de dir que CIU no es un partit independentista, diu que no donaran cap suport a les consultes, amb unes declaracions que mostra un tarannà poc democràtic, i contra el dret a decidir que tant han pregonat, o nomes es pel que els interessa, i cau en contradicció quan vol recuperar l’estatut del 30 de setembre, quan ja ha estat retallat a les Corts espanyoles i pel Tribunal Constitucional, per tant no ens vengui sopars de duro, ja que la seva aposta espanyola es l’estatut actual, i amb una retallada a l’estat de les autonomies a l’horitzó, com ja ha deixat anar Zapatero i les seves mesures contra la crisi. Pel que fa a Justícia, la consellera confirma el seu caràcter anticatalà, perseguint les consultes ciutadanes en el passat, i ara sense voler recuperar cap competència, i nomes aplicar l’austeritat, precisament per no tenir prou poder per fer cap política seriosa en cap àmbit.

Aquests dos personatges evidentment no ens portaran a l’estat propi, i crec van en contra de la mateixa filosofia de Mas, i aquell dret a decidir sense límits que ens va pregonar, i que segurament, igual que el concert econòmic, s’endura el vent, i seguirem agonitzant com a país a l’espera del 2014, amb una nova oportunitat per veure si la submissió segueix triomfant, o la reacció i la dignitat es confirmen.

 

Bona entrada d’any a tots i ens retrobem el 2011.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*