L?EFECTE MASCARELL I DURAN I LES REVELACIONS DE WIKILEAKS

Molta polseguera esta aixecant el nomenament de Ferran Mascarell per la Conselleria de Cultura dins del partit socialista, que segurament el farà abandonar la militància, i posarà en evidència la filosofia dels partits catalans, que el govern d’un país es el mateix que el partit, quan moltes vegades pregonen el contrari, per altra banda les atribucions d’en Duran deixen clar la posició submisa que adoptarà Catalunya amb la seva relació amb Espanya. Per últim, les revelacions d’aquest portal diabòlic ens fa descobrir que per Aznar estem molt a prop de fer el pas cap a l’estat propi, i balcanitzar mitja Europa de pas, ja se sap que personatges que han avalat la massacre de l’Iraq sense cap rubor, se’n pot esperar qualsevol cosa.

Des del partit socialista li han dedicat floretes com mercenari, traïdor o quart plat per acceptar la conselleria a Ferran Mascarell, i parlen de punyalada per l’esquena per haver fet aquest pas, i canviar de projecte polític en un moment que diuen s’ha d’enfortir el projecte progressista, i advertint que simplement ha estat una quarta opció desprès de rebutjar el càrrec persones com la Mònica Terribas. Per la seva banda en Duran i Lleida, presidirà la part catalana de la Comissió bilateral Estat-Generalitat, i també la de Transferències i afers econòmics i fiscals, i per si no fos poc assessorarà a Artur Mas en matèria d’exteriors, i coneixent el tarannà del personatge, ja ens podem imaginar per on aniran els trets. Per últim Wikileaks revela com converses de dirigents populars amb l’ambaixada d’Estats Units, on titllen a Catalunya de problema per la continuada petició de privilegis fiscals o de mes autonomia. El mateix Aznar va advertir del risc de dissolució de l’Estat i de balcanització, així com de les cessions que faria als nacionalistes catalans el president espanyol Zapatero.

Els socialistes no han paït gaire bé la seva caiguda lliure, i no volen analitzar les vertaderes causes, que son el desgast del govern, la crisi econòmica, i sobretot haver triat PSOE per davant dels seus votants i del territori que representen, en aquest context, Ferran Mascarell que sembla cada cop més decidit a abraçar la causa de l’estat propi, tenia les mans lligades de mans i peus en aquest partit, on diuen que ara haurien d’enfortir el projecte progressista, de quin projecte ens parlen, de les subvencions als ni nis, de desaparèixer durant les retallades de l’estatut, de parlar de recuperar les peces perdudes quan saben que es impossible, quan neguen un millor finançament per Catalunya en benefici d’altres territoris, quan voten sempre al costat de Zapatero a Madrid sense tenir en compte els nostres interessos, aquest es el progressisme que ens volen vendre, francament ja se’l poden confitar, de totes maneres, cal recordar que Mascarell va defensar portar a la Fira de Frankfurt on la literatura catalana era convidada autors en castellà, cosa bastant esperpèntica, ja que precisament el que defineix una literatura es un idioma, i aquest ha de ser el propi de la literatura que estem parlant, ningú defensa que un autor espanyol amb anglès es consideri literatura castellana, seria de bojos, doncs la nostra submissió mental va arribar a dubtar d’aquest tema, i Mascarell era un d’ells, per tanc caldrà veure com evoluciona la conselleria, i la nostra cultura. Per altra banda en Duran presidint la comissió bilateral Estat – Generalitat i assessorant d’exteriors, es sinònim de submissió absoluta, primer que el tema bilateral ja es una broma de mal gust, ja que una part ordena i te el poder per fer-ho, i l’altre obeeix, no hi ha més, i Duran es un especialista en obeir les ordres provinents de Madrid, i que no suposa cap garantia de defensar els nostres interessos, sobretot si no son coincidents amb els espanyols, no anem be per aquí.  

Tenint en compte això, Aznar pot estar ben tranquil que aquí no es trenca res, ja que els escollits per forçar la maquina catalana no ho tenen en la seva agenda, i per cert la balcanització quan els tancs nomes estan en poder d’una part, francament la veig difícil, tot hi que per algú que segurament encara creu que hi ha armes de destrucció massiva a l’Iraq, qualsevol fantasia pot ser realitat.

 

2 pensaments sobre “L?EFECTE MASCARELL I DURAN I LES REVELACIONS DE WIKILEAKS

  1. Les cabòries de l’Aznar em preocupen molt poc. Em preocupa més, en canvi, la manera de raonar d’alguns dels nostres.

    Mascarell s’acosta a Mas perquè cada vegada és més procliu a abraçar la causa independentista.

    Mas, però, no passa d’ésser un regionalista, ja que té de segons en Duran Lleida i la Joana Ortega.

    No hi ha res que grinyoli en aquest doble argument?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*