LES SELECCIONS IMPOSSIBLES SENSE ESTAT PROPI

Ahir la selecció catalana de futbol va derrotar a Hondures en un altre d’aquests partits amistosos en una data com la del 28 de desembre, que ja dona a entendre la seriositat d’aquests enfrontaments, que cada cop tenen menys raó de ser, ja que la vertadera aspiració de Catalunya es disposar d’una selecció per disputar campionats oficials, i no un simple combinat com n’hi ha molts per disputar un partit anecdòtic a l’any, amb rivals i formules ja esgotades, i com ha dit el nou President es una bandera que s’ha de seguir aixecant tot hi les dificultats que tindrem per endavant, jo afegiria que totes, si no disposem del nostre estat.

Efectivament, el primer acte oficial ha estat el partit nadalenc de la nostra selecció, prop de 28 mil persones ho han seguit en directe a Monjuic, i  han fet una mitja entrada que es temia encara molt pitjor. El president ha mostrat el seu suport a la selecció, i ha encoratjat a seguir el camí, definint aquesta lluita com una de les grans pedres a la sabata que tenim. En Jordi Casals, president de la catalana, ha remarcat que l’estat espanyol juga molt fort en contra de les seleccions nacionals, ja que son un gran símbol nacional, i el combaten amb totes les seves forces, i ha apostat per no perdre la fe. Mas ha destacat que la cartera d’esports dependrà directament de presidència, ja que es un àmbit on es relliga molt la cohesió social.  Cal destacar les declaracions del Popular Fernandez Diaz ,dient que l’acte ha estat un aquelarre independentista davant una pilota que un esdeveniment esportiu, que no s’ha de confondre amb la política.
Crec que aquesta formula porta al descens de públic, que lògicament anirà minvant, ja que al principi amb l’atractiu de la doble visita de Brasil, la d’Argentina o la mateixa Euskadi, ja s’ha cremat aquesta etapa, ara se’ns va dir la creació d’un torneig de nacions amb la possible participació d’Escòcia, Irlanda i alguna altre, però els anys passen, i aquest nou pas sembla que es una utopia impossible, entre les pressions de l’estat espanyol per impedir que les seleccions potents vinguin a enfrontar-se amb nosaltres, i les cacicades anuals per no donar dates per disputar els nostres partits, amb la prohibició del partit amb els Estats Units recent, i deixant amb una anècdota la data del desembre, on per cert posa el nivell de la nostra selecció amb el de totes les seleccions autonòmiques que ho desitgen. Aquesta pedra a la sabata hauria de saber el Sr. Mas, que sota l’estat espanyol, un estat per si no ho recorda amb una minsa qualitat democràtica es impossible,no cal demanar-ho més, ni reivindicar res mÉs, amb un estat propi automàticament hi hauran seleccions que ja sabem que son un símbol nacional important, sense, a força d’imposició i pensament únic l’estat espanyol nomes reconeix la selecció espanyola i prou, sense tenir en compte la llibertat dels jugadors, ni dels pobles per disfrutar del seu sentiment també esportivament, ells utilitzen tots els diners públics que cal per fer una persecució paranoica per tot el món, com en el cas del patinatge o altres esports menors, per impedir la nostra representació, això no es la Gran Bretanya, i també en aquest àmbit la democràcia brilla per la seva absència.   La mentalitat hooligan del representant popular, lògicament no admet cap selecció que no sigui la seva, i quan Catalunya juga es barrejar política i esport, en canvi quan la Roja juga ho troba tot d’una normalitat exquisida, son els tics feixistes d’aquests personatges que mai canviaran.
En definitiva, no cal seguir insistint amb coses que sabem impossibles dins l’estat espanyol, no cal negar la realitat, i si realment les volem, cal aconseguí un estat, i de cop i volta moltes de les nostres reivindicacions seran una realitat normalitzada.
 
 
 
 
 
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*