DIA DE NADAL

En aquest dia tant assenyalat, pels creients, com pels no creients, amb la il·lusió de la canalla per fer cagar el tió, i veure les seves cares innocents il·luminades com mai, de reunions familiars amb sobretaules llargues, i tot un seguit de tradicions que hem anat acumulant al llarg de la historia, de totes maneres volia fer un petit comentari sobre altres tradicions que hem de patir, com el missatge del Rei espanyol carregat amb el cinisme habitual.

Efectivament, com cada any, el Rei Borbó ens desitja el seu particular Bon Nadal, ens parla de la seva preocupació per la crisi, i la crida a superar les desigualtats que s’han creat, i ens convida a guanyar la batalla de l’atur. Suposo que la crisi no deu dir per ell, com tampoc el tema de l’atur, i la desigualtat, ja que aquest personatge nomenat pel dictador com a monarca, i amb una feina de per vida i pagada a cost de rei (això com deia aquell era un “xist”), amb els nostres impostos, sona a cinisme i demagògia total. La fotografia de la selecció espanyola de futbol darrere seu, ja indica cap on ens vol portar el reietó, i ho confirma amb les afirmacions de gran nació amb gran pluralitat, convidant-nos anar units amb solidaritat i sense fractures, per superar tots els entrebancs. Per acabar demanant sentit d’estat a tots nosaltres.

 

Aquesta gran nació amb pluralitat, suposo que es deu referir a la que nomes vol un idioma, la que espolia un territori determinat perquè d’altres gaudeixin d’una vida molt millor, la que no vol saber res de cap identitat que no sigui la seva, i la del concepte radial de país amb base a Madrid. La foto del darrere seu, caldria preguntar-li si no havíem quedat que esport i política no es barregen, o quan interessa si, perquè si es així, caldria dir-li que el legítim sentiment d’un poble amb gaudir de les seves seleccions es prohibit per l’estat espanyol, i alhora una obligació i imposició als jugadors a formar-ne part, i no com la terra de llibertat que pregona. Respecte a la solidaritat  sense fractures, que li sembla la nostra, mes de 20 mil milions cada any que van i no tornen, un 10% del nostre PIB perdut per gaudir de pitjors infraestructures, pitjors inversions, i pitjor estat del benestar que altres territoris de l’estat, per no parlar de la retallada a les nostres ales per evitar el nostre desenvolupament econòmic present i futur. De sentit d’estat evidentment l’estat espanyol en te molt, i els catalans malauradament no gaire, però aquest mag de la diplomàcia, encara recordo el “callate” al president Chaves, ha de saber que els pobles no es poden mantenir per imposició i a força d’assimilació pels segles dels segles, i tard o d’hora la voluntat dels pobles s’acaba imposant a personatges i famílies de tant mal record pels nostres avantpassats, i que el que ell diu fractura,simplement es democràcia i llibertat, paraules que segurament no vol sentir.

 

Us desitjo un bon dia de nadal, i que el gaudiu amb els que més estimeu de tot cor, i per això us deixo aquest vídeo amb una tradició tant nostra.

 



 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*