ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL TC JA TE LA LLEI DE CONSULTES DAMUNT LA TAULA: PLANTEM CARA O PUNT I FINAL

Sense categoria
El 129é  president de la Generalitat ja es una realitat, com s’esperava Artur Mas ocuparà el càrrec desprès d’aquest acord de govern amb el PSOE-C, com han recalcat nomes per la investidura, però amb un document signat, on per exemple qualsevol modificació de la Constitució o Estatut haurà de ser consensuada, cosa que ja no pinta gens be, alhora l’ultima andanada de l’Estat espanyol, de les moltes que vindran, en aquest cas contra la immersió lingüística, el moll de l’os de la nostra identitat ha estat esquivada, però no derrotada, i això ja es més preocupant, l’Estat seguirà la seva feina colonitzadora implacablement, avui la llei de consultes també ha passat al sedàs del Tribunal constitucional, però si nosaltres no fem la nostra com deia aquell, guanyaran sense baixar de l’autocar, i ja no hi haurà marxa enrere.

Un cop proclamat ha lloat el sentit institucional dels socialistes, curiosa manera d’encarar aquesta transició nacional plena d’ambigüitats, amb un suport del partit que va trigar 24 hores a esmenar l’Estatut del Parlament, i que posteriorment va desaparèixer darrere la part contraria. Ha defugit la sentència del Suprem contra la immersió lingüística, negant la seva agressió, i tractant com a casos aïllats el tema, fins hi tot a respost a les actituds xenòfobes de sempre a PP i Ciudadanos, i la seva interpretació de la llibertat en el tema lingüístic, que sempre va a favor d’una llengua, dient que aquest dret d’escollir ja estava en la llei de política lingüística, i que poca gent veia raonable acollir-se.  Mentrestant, a Madrid el Consell de Ministres del govern espanyol acordava portar al Tribunal Constitucional la Llei de Consultes, perquè considera que vulnera competències exclusives de l’Estat sobre convocatòria de referèndums, ja que consideren que no encaixa amb la Constitució, ja que estableix un nou tipus de referèndum d’iniciativa autonòmica. Cal dir que la llei catalana estableix la convocatòria de consultes populars via referèndum per part de la Generalitat i Ajuntaments, en l’àmbit de les seves competències, i el govern espanyol recorda que te la competència exclusiva, i les autonomies tant sols sobre les consultes populars, cosa que amb aquesta llei catalana queda equiparat, i nomes les diferencia  l’autorització de l’estat.
La irresponsabilitat de la classe política catalana al no valorar la gravetat de la retallada del Constitucional, i per criteris demagògics i partidistes, minimitzar els seus efectes de cara a tornar a enganyar a la població els ha sortit efecte, ja que una majoria de la ciutadania ha votat partits amb vocació autonomista com el del Sr. Mas, però la realitat es pot retardar o disfressar, encara que tard o d’hora t’esclata a la cara, amb tota la virulència que l’Estat, cal dir utilitzant la seva legalitat, posa la seva maquinaria al servei de l’assimilació definitiva catalana, ahir va ser una estocada de mort a la llengua, que vergonyosament no ha comportat plantar cara per part dels partits catalans, i tant sols divagacions difuses i excuses de mal pagador, ara el govern del partit que precisament ha facilitat l’investidura del candidat convergent, ha portat la llei de consultes al TC, una llei cal dir totalment inútil, ja que estableix que han de ser amb l’àmbit de les competències de l’organisme català que les convoca, i apart necessiten l’autorització de l’estat espanyol per dur-les a terme, o sigui una llei totalment nul·la, venuda com la vuitena meravella per la mediocritat dels partits catalans, però n’hi així ni ha prou, no es conformen en tenir la clau sobre cada consulta, ni acotar els temes a consultar, senzillament la volen fora, ja que preguntar a la gent, consultar com un exercici democràtic fonamental, es massa per la democràcia de fireta espanyola, i més si prové de Catalunya. 
En definitiva, el cinisme dels socialistes venen la recuperació per fascicles de les peces perdudes de l’estatut, queda com la gran mentida que es, ja que l’estat aplicarà fins les ultimes conseqüències la retallada, i una rere l’altre aniran caient, deixant el nostre autogovern amb una pell tant fina, que ens haurem de plantejar si val la pena, més que res pel cost de tantes institucions inútils, que tant sols son pura façana.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.