LA TRANSICIÓ DE CATALUNYA SEGONS MAS
Desprès de no sortir escollit en primera ronda, i ajornar el seu nomenament fins dijous, voldria destacar del seu discurs, aquesta transició de la nostra nació amb el concert econòmic com a primera etapa, i descartant ara per ara la independència, ja que no vol provocar una fractura social, i nomes abordar aquells objectius que generin grans consensos i no ens portin a la derrota.
El discurs de Mas, ja ha provocat les reaccions dels altres partits, que no li han donat suport en primera instància, els socialistes neguen la nostra prosperitat perquè altres en puguin tenir, i creuen que el concert amaga en el fons un pacte amb els Populars a Catalunya i a Madrid, o un camí cap a la independència a terminis, insistint amb una transformació d’Espanya que ja no es creu ningú. Per part popular, una etapa de transició cap al dret a decidir seria una fractura social, i això no ho necessita Catalunya, i ha demanat aparcar debats estèrils. Puigcercos ha demanat el dret a decidir quan Madrid tanqui les portes al nou pacte fiscal, i ha reclamat com pensar fer per exercir aquests grans consensos, aquest ha respost que desprès que el TC hagi retallat qualsevol via per fer un estat plurinacional, ara cal fer el nostre camí de futur, perquè som una nació i nosaltres decidim, i ha insistit que els referèndums son per guanyar-los, posant l’exemple d’Escòcia que finalment no l’ha celebrat en aquesta legislatura. Per Solidaritat en Joan Laporta, ha culpat a tots els partits des de fa 30 anys de permetre l’espoli que vivim, i ha centrat el seu primer discurs en la independència.
En Mas cau conscientment o inconscientment en el parany de que un referèndum per la independència provocaria una fractura social, una llegenda interessada del nacionalisme espanyol, i que no te ni cap ni peus, ja que la fractura ja hi es ara, un percentatge important, i en augment de la ciutadania vol un estat propi, i espera pacientment amb l’afegit de que si no trenca la legalitat espanyola no podrà dur a terme mai aquesta opció dins la democràcia invisible espanyola, per tant de fractura res de res, ens treu l’exemple escocès, i com li ha contestat encertadament Puigcercos, l’Alex Salmond no te una majoria al Parlament per dur a terme el seu objectiu, en el Parlament català si CIU vol, ja una majoria sobrada per organitzar una consulta d’aquest tipus, per tant dos situacions que res tenen a veure. Respecte el concert econòmic, tot hi ser una proposta condemnada al fracàs, i una pèrdua de temps considerable, dos partits com socialistes i populars senzillament no el volen, i sembla els importa ben poc defensar l’estat del benestar dels seus votants, i els greuges que pateixen pel simple fet d’haver nascut aquí. Son una clara mostra del tipus de votant que pot tenir aquests partits, que neguen la prosperitat dels seus ciutadans en benefici d’uns altres pels segles dels segles, ells ho anomenen solidaritat, i haurien de repassar el diccionari per saber el significat de la paraula. Per part d’Esquerra, i amb el seu intent de netejar la seva imatge, ofereixen suport a la proposta econòmica, però parlen d’un nou motor pel país, ja que l’autonòmic ja no funciona, i es nociu per nosaltres mateixos, de totes maneres no cal oblidar que els últims 7 anys han estat col·laborant amb aquest motor ja caducat, i donant validesa a un finançament insuficient, i fent tots els papers de l’auca amb l’estatut caducat, per tant caldran noves cares, i una aposta clara i seriosa per guanyar credibilitat. Solidaritat ha defensat el seu projecte independentista, però crec que haurien de ser conscients que amb els seus 4 diputats han de fer una gran feina pedagògica en el Parlament, per generar il·lusió i aquests grans consensos que reclama en Mas, i això no admet cap frivolitat, ni caure amb una paraula buida sense projecte al darrere.
En definitiva, una transició nacional que ha de desemmascarar totes les parts, i decidir finalment si volem seguir com fins ara o ens volem fer grans, i creure amb les nostres possibilitats, i en Mas com a futur president no pot caure amb la mateixa mediocritat de sempre, o serà un més dels presidents del nostre parlament de fireta.