ELS SOUS DE LA VERGONYA

Un estudi fet per la CUP a la meva ciutat, Tarragona, ens parla dels sous dels regidors de l’ajuntament, descobrint unes xifres més  aviat obscures, i que demostren la urgència d’una regeneració democràtica del nostre sistema polític, i la manca d’ètica i moral d’aquests politics que s’omplen la boca amb la paraula honestedat i sacrifici, quan darrere veiem que res més lluny de tot això.

 

Les xifres son esfereïdores, i ja aviso que poden ferir sensibilitats, i més amb temps de crisi com els que vivim, dels 27 regidors d’aquest consistori, n’hi ha 8 amb doble càrrec, o sigui doble sou, cosa que ja indica el sistema podrit que trepitgem, i com a dubtós honor trobem els 5 amb més guanys, en primer lloc en Sergi de los Rios per part d’Esquerra, amb més de 130 mil euros l’any, 45 mil com a regidor, i 85 mil com a parlamentari, a banda assisteix a 26 comissions de les quals un cop al mes cobra 150 a 200 euros per cada una, en segon lloc l’alcalde Josep Felix Ballesteros (PSOE-C), amb més de 114 mil euros anuals, repartits entre l’alcaldia i la diputació, i més de 29 comissions a  cobrar, en tercer lloc la candidata convergent Victòria Forns, amb més de 100 mil euros com a regidora i parlamentaria, apart de 17 comissions, en quart lloc el candidat Popular Alejandro Fernandez, amb més de 90 mil euros anuals com a regidor i a la diputació, apart de 12 comissions, i en cinquè lloc Albert Vallvé de Convergència, com a regidor i a la diputació, apart de 10 comissions.  Cal dir que això son sous base, i que no parlem de dietes, ni d’assistència a plens i a reunions de comissions, ni els sous d’alguns amb triple feina com a professors universitaris,  que s’haurien de sumar a aquestes xifres astronòmiques.

 

Nomes entre els cinc esmentats, parlaríem de 524 mil euros en sous anuals que si sumarien els conceptes que abans he descrit, es senzillament una presa de pel a la ciutadania,  i una prova clara del nivell de falta d’ètica del sistema. Els sentim en campanya parlant del seu sacrifici com a gestors i servidors públics, i amaguen deliberadament aquest botí totalment injustificable, i aquest autèntic saqueig dels nostres diners que tant be gestionen al seu favor. Entenc que tota aquesta classe política no vol sentir a parlar de la regeneració democràtica, on els mandats haurien de ser limitats, i no enquistats com el cas de l’Higini Clotas en el Parlament, i que hauria de ser incompatible dos càrrecs públics en entitats diferents, com els exemples dels regidors que abans esmentava, i per tant un doble sou que agafen sense rubor i amb una dedicació que dona molts dubtes de ser rigorosa i a ple rendiment. Es totalment humiliant els tripijocs diversos per seguir fent fortuna a costa del diner públic amb comissions poc transparents, dietes, i altres conceptes que acaben d’arrodonir aquest abús d’una democràcia de fireta.

 

Si comparem els seus sous amb els sous mitjans de molta de la classe treballadora, amb més hores de dedicació, i simple mileuristes amb dificultats per arribar a final de mes, trobaríem una causa de la desafecció entre la ciutadania i la seva corrupte classe política, on podem estar d’acord que a més responsabilitat més recompensa, però de cap manera amb aquestes xifres esperpèntiques,  i aquest  malbaratament dels diners que haurien de ser més controlats i millor gestionats, i que aquest sistema corrupte posa en safata, per aquests personatges sense escrúpols, que fan del teòric servei públic la seva professió, i de l’espoli el seu mode de vida, ajudats per un sistema on tant sols cada quatre anys han de donar la cara per seguir la seva vida fàcil, amb unes llistes tancades i configurades des de dalt de les cúpules dels partits, i que res tenen a veure amb els mèrits i la capacitat per gestionar els nostres recursos.

 

En definitiva, un autèntic escàndol que reclama una regeneració, i unes mesures per substituir  aquest sistema corrupte, per un que s’acosti a uns estàndards de les democràcies consolidades europees, i a un futur estat de qualitat.

 

 

 

 

2 pensaments sobre “ELS SOUS DE LA VERGONYA

  1. El drama és que la gent els vota, llavors surten partits com la CUP, Reagrupament o el dela Nebrera (per no titllar-los tots d’independentistes),i la matexa gent que a l’hora del “carajillo” fot a parir l’stablishment polític tracta d’immadurs i coses semblant a qui denúncia el sistema, i les resultats electorals, ja els coneixes.
    Mira Albert, en el fons el que passa, és que la gent són uns covards i uns llepes, Carretero, la CUP i altres els provoquen por, la por a la veritat, la por a mirar-se al mirall, la por a afrontar els traumes del passat.
    Ja saben que l’stablishment roba, ho sap tothom, però com la màfia, és el preu que han de pagar per a la tranquilitat, i per una pau social.
    Espanya i el seu stablishmen regional fa com la màfia, o pagues o …………………….
    I això és al subconscient de molta gent, mentre la gent pugui menjar, fer la birra amb els impressentbles dels amics i fotre algun polvet, miraran una altra banda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*