HI HA VIDA MÉS ENLLÀ DE LA MEDIOCRITAT POLÍTICA

En aquests dies de declaracions esperpèntiques, com les d’en Carod i la seva plataforma d’Esquerres, les d’en Laporta, i la meditació sobre l’alcaldia a Barcelona, o les des socialistes com Teresa Cunillera, donant llargues al debat sobre el grup propi, fruit de la seva nul·la voluntat de creure que son un partit diferent al PSOE, avui arrenca el vot anticipat de la Consulta a Barcelona sobre la independència, la més transcendent de totes les que s’han fet fins ara,  exceptuant la simbòlica d’Arenys de Munt, també la pau que ha tornat al Cercle Català de Negocis, el lobby empresarial per l’estat propi que seguirà presidit per Ramon Carner.

Efectivament aquestes giragonses polítiques tant lamentables, ens porten les últimes hores les reflexions de Joan Laporta, i la seva possible candidatura per les municipals a Barcelona, una decisió un pel estranya per una persona que fa 15 dies es presentava com a president a la Generalitat, amb el resultat de la seva entrada al Parlament, i que ara no lligaria amb la seva presentació per unes altres eleccions locals, donant la imatge si fos el cas, del típic poder pel poder, i no d’un projecte seriós, que en el cas de la independència no te massa a veure amb la gestió local, i que ha de refermar la il·lusió que ha creat amb la seva tasca parlamentaria, i no amb la promoció o ego personal d’una persona concreta. Per altra banda la Teresa Cunillera diputada del PSOE-C al Congrés, davant les aigües remogudes del seu partit per la davallada electoral, va demanar al anomenat sector catalanista d’aquest partit que deixin de demanar i discutir el tema del grup propi, ja que ho veu inoportú, ja que amb ell o sense han guanyat i perdut eleccions. Se’ns dubte es la perfecte diputat tipus del PSOE-C, preocupada nomes pel PSOE i la política espanyola, i oblidant totalment els seus orígens i els seus votants, la típica excusa que mai es moment per debatre res que trenqui els lligams del socialisme català i espanyol, o sigui submissió per sempre, quan parla de resultats, potser s’hauria de preguntar si anar contra els interessos catalans a Madrid sempre que ha calgut al socialisme espanyol hi ha tingut alguna influencia o li sembla normal, suposo que la seva ment totalment espanyola no acceptarà cap contradicció amb votar una llei al Parlament i el contrari al Congrés, caldria dir que en qualsevol estat normal si.

Per altra banda Barcelona decideix comença a caminar, es un projecte molt ambiciós, on les xifres res tindran a veure amb les consultes ja realitzades fins ara, i la repercussió mundial tampoc, cal aprofitar aquest fet mediatic de la capital catalana, i que el resultat global que ja començarà a ser visible sigui tota una declaració d’intencions, i un toc d’alerta de la societat civil a la classe política, per obrar en conseqüència amb aquest fenomen novadors, i que ha obert una via per captar el suport real de l’estat propi, encara que sigui amb uns mitjans modestos i sense el suport públic. El 10 d’abril pot ser un altra data clau pel camí de la nostra independència, i cal aprofitar-la i no que quedi en l’oblit com la manifestació del passat 10 de juliol.  Un altra bona notícia es l’aclariment del conflicte en el Cercle Català de Negocis, on la junta de Ramon Carner, torna a agafar les regnes, i proposa seguir la tasca d’aquest lobby empresarial per l’estat propi, i les seves conferències carregades de dades per donar la idea dels avantatges de l’estat propi, i el maltracte des del punt de vista econòmic que patim per seguir amb Espanya, es un altre factor clau per seguir avançant, i fer pedagogia interna, ja que l’externa s’ha de donar per finalitzada.

En definitiva, dues bones notícies per seguir avançant en el nostre camí de la llibertat, i una prova que les divisions no porten enlloc, i la unitat per un objectiu comú, i sense posar per davant cap protagonisme, es la via valida pera aconseguir-ho.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*