QATAR O ELS DINERS DE LA DISCORDIA

L’acord de patrocini de Qatar Foundation amb el Barça, i que es calcula que amb 5 anys aportarà uns 170 milions d’euros pel club, ha provocat una corrent de critiques amb arguments diversos, com el regim absolutista d’aquest país de l’Orient, o la profanació de la samarreta blaugrana després de 100 anys de vida del club, tot un seguit de raonaments que crec caldria matisar, i aclarir per arribar a la conclusió de que volem pel futur, viure en una mena de bombolla aïllada del món, o participar amb criteri de les oportunitats que ens ofereix aquest en el nostre benefici.

Segons informen alguns mitjans i segons Amnistia Internacional, a Qatar les dones segueixen sent objecte de discriminació, la pena de mort es vigent, i se sotmet abusos als treballadors estrangers, deixant de banda la prohibició dels partit polítics tot hi la llibertat d’expressió, i el poder de l’emir que controla la cambra governamental, tot donat per aquest acord de 30 milions per temporada amb aquesta fundació que compartirà espai amb Unicef, i que oficialment es dedica a l’educació, recerca i desenvolupament del país. Segons el directiu Javier Faus, es tracta d’una monarquia absolutista però tolerant. Rosell ho justifica per situar el club com a marca líder indiscutible del món del futbol. Cal dir que en el programa electoral de l’actual president blaugrana res es va dir sobre el tema, però es va critica molt els suposats negocis de Joan Laporta amb l’Uzbekistan, que segons el rànquing de llibertat de premsa al món es situa el 163 pel 121 de Qatar. De totes maneres la directiva diu fer aquest pas pel deute acumulat, ja que sinó no haguessin fet el salt.

Cal dir que per una banda si el club vol competir amb els clubs més poderosos del món, i donant per segur que no sempre el planter donarà una fornada tant important com l’actual, s’han d’utilitzar les armes que tothom fa servir, el demes es un romanticisme estèril, i al final  els socis i simpatitzants valoraran els títols aconseguits pel club, que donaran la seva vertadera dimensió. Els diners d’aquesta operació son molt importants, i donaran una empenta al projecte, i els que ara critiquen seran els primers a criticar si el club no pot estar lluitant com li correspon pels primers llocs mundials per falta de recursos. Dit això la directiva actual no pot fer demagògia, així com molts opinadors, no es pot dir que aquest estat oriental es una monarquia absolutista però tolerant, simplement es mentida, son dos termes oposats si es una monarquia absolutista on tot el poder rau sobre una família no pot ser tolerant, i més quan els partits polítics estan prohibits, i una representació important de la cambra es escollida directament per l’emir sense comptar amb l’opinió del poble, poden vendre l’acord per motius econòmics, però que no ens prenguin per imbecils, i més quan van estar criticant a l’Uzbekistan, i posant les mans al cap per la falta de drets humans en aquest estat, i ara es defensa o s’emmascara l’acord aconseguit en un altra, on el dret a decidir de la gent es inexistent.

La proposta d’Unicef es molt lloable, i un mèrit de l’antiga directiva, tant per l’acord, com pels valors que es volen transmetre i que el club els vol fer seus, ara be, si entrem en el terreny del purisme podríem dir que moltes d’aquestes multinacionals que patrocinen equips de futbol no tenen un comportament ètic molt lloable, o que el mateix estat espanyol amb la seva negació del dret a decidir i la seva persecució per exemple a la nostra llengua, qüestionaria la presencia del club a la lliga espanyola, o la celebració dels jocs olímpics amb un estat dictatorial com la Xina, no va fer enrere a cap estat mundial, i evidentment ningú fa aquestes afirmacions, per tan, cal dir que dins d’uns paràmetres cal saber aprofitar-se del sistema, i fer el possible per donar les eines per estar als primers llocs, sabent que la demagògia no es bona ni per un costat ni per l’altra, i que el sentiment sempre estarà per damunt d’aquestes decisions, i això no es pot comprar amb diners.

 

 

 



 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*