LA OFERTA CAROD: MÉS DEL MATEIX
El personatge que ha observat des de casa com el seu partit s’estavellava, fruit d’una aposta que ell com a vicepresident ha defensat en tot moment, i que ara vol repetir d’una manera més encoberta amb un nou projecte, que dona fe que la llum d’aquest gran orador polític s’ha anat apagant, i ha passat de la previsió de l’estat propi pel 2014, a centrar el seu discurs en l’eix dreta i esquerra, i amb un tripartit infinit que nomes busca seguir donant tombs al mateix sistema pels segles dels segles.
Considera que els republicans han fet una campanya pèssima, rebutjant el govern del qual formen part, i centrant-se en el referèndum, recordant que la independència no nomes s’hi arriba des d’Arenys de Munt. No han volgut jugar a primera divisió, i s’ha preocupat més de formacions extraparlamentàries com Solidaritat i Reagrupament, proposant un referèndum d’independència en un context de crisi econòmica. Ens proposa que Esquerra s’integri a una plataforma electoral amb catalanistes del PSC i ICV, que aglutini el centre esquerra nacional, tal com CIU fa amb el centre dreta, i que hi tinguin cabuda totes les sensibilitats. Ha admès converses amb altres polítics sobre el tema, i veu com a futur aquesta copia convergent però de l’esquerra, ha criticat que amb la situació econòmica el primer problema es la crisi i no l’estat propi, i que els republicans han donat per fet que estarien a l’oposició. No assumeix cap responsabilitat del desastre electoral, i demana la dimissió d’en Puigcercos per dignitat, fent befa de Solidaritat, i la seva independència rapida. La proposta seria per estar preparat per les eleccions espanyoles.
Realment trobo lamentable aquestes propostes d’un polític que va fer molt per l’independentisme, i que va portar una il·lusió i un salt qualitatiu important que se li ha de reconèixer, però arrel de l’entrada al govern, els despropòsits d’aquest personatge han devaluat la seva figura, defensant un a posició esperpèntica a l’estatut retallat de Madrid, promovent una aposta per l’alliberament al 2014 com l’ultima meravella, i que ara reposa en un bagul amb la clau ja perduda. Es treu tota responsabilitat del resultat, quan ell es un ferm defensor de l’estada al govern dels republicans, i la tàctica de la pluja fina que ha deixat despullada qualsevol ideologia nacional d’aquest partit. Es igual de responsable que en Puigcercos, del que coincideixo, si li quedes una engruna de dignitat hauria d’haver dimitit ja fa dies. Fa seves les tesis de l’espanyolisme ranci, quan separa crisi i estat propi, quan precisament el segon terme es un eina per sortir-ne amb moltes més possibilitats, sense això les eines del govern per combatre la crisi son tant minses, que son inexistents, i amb el llast de l’espoli espanyol per acabar d’enfonsar Catalunya en la misèria actual. Ens proposa un tripartit secret amb les tres forces que ara formaven el tripartit, caient amb el parany del dreta i esquerra, com si això en una regió autonòmica sense cap poder real tingués cap importància, deixant de banda que son termes força caducats en les democràcies avançades. El seu odi a CIU es superior a qualsevol cosa, i no admet que la independència serà transversal, ja que diverses ideologies hi han de donar suport, i no nomes una esquerra tronada que es el que ens proposa.
Es el símptoma clar de la deriva dels dirigents del partit republicà, que definitivament han perdut el nord, i simplement obliden els seus objectius més vitals, per seguir donant tombs en aquest autonomisme, creant més i més plataformes, refundacions, i catalanismes de pa sucat amb oli pels segles dels segles, rebutjant la opció més seriosa, que es la independència al Parlament sense més excuses de mal pagador, com les que ens proposa Carod.
Bona nit xiquet, realment em cansa tota aquesta xusma de politiquets provincionalistes. Volen ser merda i no arriben a pets. Aquesta gent s’ha acostumat al que hi ha i els arbres no els hi deixen veure el bosc.
Em fa una envejota veure com Espanya va prenen decisions econòmiques de vital importància per naltros amb decisió i contundència i el catalanet les veu passar com qui veu volar coloms. Realment a dia d’avui Espanya és un país sòlid que ha sabut posicionar-se amb les autonomies i seguint amb la seva manera de ser, un país madur i que sap el que vol. Un país valent i contundent.
Realment no ens mereixem ser un país europeu perquè no seriem capaços de fer-ho bé. Hi hauria merders, corrupció, interferències espanyoles per desestibilitzar, etc. Al catalanet tot això de ser una nació d’Europa li va gran… està lluny, molt lluny… Total, si tenim als veïns que ens ho donen mastegat.
Una llàstima de país i de gent.
salut i (in)dependència
molt bona aquesta part…Ens
proposa un tripartit secret amb les tres forces que ara formaven el
tripartit, caient amb el parany del dreta i esquerra, com si això en una
regió autonòmica sense cap poder real tingués cap importància, deixant
de banda que son termes força caducats en les democràcies avançades. El
seu odi a CIU es superior a qualsevol cosa, i no admet que la
independència serà transversal, ja que diverses ideologies hi han de
donar suport, i no nomes una esquerra tronada que es el que ens proposa.
T’ho pregunto perquè m’he pres la molèstia d’escoltar-la després de llegir-ne ressenyes en diversos mitjans i la impressió que en queda en un cas o en l’altre és força diferent. Em fa la impressió que només has llegit les ressenyes. En tot cas, volia fer-te algun comentari.
En primer lloc, en el primer paràgraf et refereixes al 2014 com una previsió seva i trobo que frivolitzes malintencionadament. El 2014 es compleixen 300 anys justos i l’únic que ell va fer va ser apuntar, en una entrevista, que seria una data simbòlica excel·lent perquè el poble pogués decidir el seu futur. Un esperó i prou, perquè en política es bo tenir fites concretes mentre hi avances com pots.
En el mateix paràgraf, però, hi trobo la primera imprecisió de relleu quan dius que centra “el
seu discurs en l’eix dreta i esquerra, i amb un tripartit infinit que
nomes busca seguir donant tombs al mateix sistema pels segles dels
segles.” És cert que centra el seu discurs en l’eix dreta-esquerra i que aposta per l’esquerra. Això et molesta? Si ets de centredreta ho respecto, és clar, però t’ho demano perquè així entendria millor el comentari. Si ho dius perquè ens hem de centrar en una altra cosa –la independència–, jo també ho crec, però això no treu que no hàgim d’intentar fer una esquerra forta, amb un full de ruta clar per als propers anys, amb l’estat propi com a fita final, que lideri el procés. Si no ho fem nosaltres, ho farà la dreta. Però en tot cas el que Carod no diu és que s’hagi de donar tombs al mateix sistema. A quin sistema et refereixes?
Passant al segon paràgraf, no diu que la proposta de referèndum hagi cremat Esquerra, sinó que lamenta que quan ell la va fer moltes veus el van criticar per poc seriós.
Al tercer escrius: “Ens
proposa un tripartit secret amb les tres forces que ara formaven el
tripartit, caient amb el parany del dreta i esquerra, com si això en una
regió autonòmica sense cap poder real tingués cap importància, deixant
de banda que son termes força caducats en les democràcies avançades.”. Disculpa’m, però arreu hi ha com a mínim dos models diferenciats que tendeixen o bé a les polítiques socials o bé al neoliberalisme. No he sentit que hagi dit res de cap tripartit secret. I té importància perquè per guanyar unes eleccions i fer un procés d’independència necessites explicar el model d’estat que vols fer. Després pots pactar la independència amb els qui tenen un altre model d’estat, perquè aquesta és la prioritat.
Fixa’t que un servidor va fer la campanya del #votaindependencia perquè la gent votés Esquerra, Reagrupament o Solidaritat. I el que les urnes han dit és que alguns que han marxat d’Esquerra han anat a RCat o SCI, però que molts han optat per CiU. Aquestes persones han valorat més el que oferia Artur Mas.
Finalment, també és fals que no admeti que la independència serà transversal. No ho diu en cap moment.
Noto en el teu apunt una gran determinació a pintar Carod i Esquerra com a perduts i atrotinats, però no ho veig gens fonamentat, sincerament. I em dol.