PROU DE FER EL RIDÍCUL, SOM UN POBLE MADUR

La proposta de l’Enric Garriga Trullols, un dels promotors per l’Assemblea de Reagrupats i Solidaris per una coalició conjunta, vull creure que amb tota la bona fe del món, i que es tracta de votar tots els independentistes de Barcelona a Solidaritat, i a la resta de circumscripcions tots a Reagrupament per unificar el vot, em sembla bastant surrealista, i més quan Laporta ja ha reiterat recentment que donar el vot a Reagrupament no servirà de res, ja que estar pitjor en les enquestes, i per tant el vot útil es el seu. Tota una declaració d’intencions.

Efectivament, el serial de la candidatura conjunta que es va transmetre en el manifest del 12 d’abril per una munió de personalitats, i que finalment va resultar impossible per les causes que ja tothom sap, ara, i davant la falta d’alternatives, ens diuen aquest pla B abans esmentat, es mitja Catalunya en vots a cadascú. Defensa que si no es fa així independentment de qui vagi a les llistes es perdrà una ocasió única per avançar cap a l’estat propi, ja que es poden perdre molts vots independentistes, i tots els esforços de molta gent i entitats quedar-se en un no res, provocant una gran vergonya i decepció com a poble. Per la seva banda, el candidat de Solidaritat, Joan Laporta ha fet una crida al vot útil, i s’atorga una millor posició, i menysprea el vot contrari, ha recordat que coincideixen ideològicament, però que va optar per una cosa nova, ja que la opció reagrupada venia amb el referent d’ERC, i ens diu que  si el seu partit es trobés en la situació de Reagrupament, ja s’hauria retirat  a favor de l’altra candidatura.

 

Crec que en qualsevol estat seriós es impensable que passin aquestes coses, ara be quan es tracta de Catalunya tot es possible, de totes maneres quan es presenta el projecte de l’estat propi no es pot anar amb frivolitats, i el rigor i la seriositat han de ser la guia per arribar-hi, altra manera farem riure o pena, segons com es miri, jo era un ferm defensor de la candidatura única, ja que no cal ser un gran cervell per veure que la llei d’Hondt pot dictar sentència en la nostra contra, dit això i anant enrere, veurem que fa gairebé 2 anys sorgeix Reagrupament amb les prioritats de l’Estat Propi, via declaració unilateral al Parlament, i una regeneració democràtica per ser un estat de qualitat, aconsegueix prop de 4 mil associats, dels quals un 70% no havien militat en cap partit, i nomes el 30% provenien d’Esquerra, CIU o altres formacions, ha fet un programa extens i seriós, dimarts a Reus va celebrar el seu acte número 1000, i que ha portat per tota la geografia catalana, ha elaborat unes llistes amb gent molt capacitada, i votades per una assemblea que alhora dona la conformitat a canviar, si s’aconsegueix aglutinar totes les forces en una gran coalició, d’altra banda neix una proposta com Solidaritat fa poc, fotocòpia com a mínim de la primera part de l’altra, ja que la part de regeneració no la toquen massa, que sorprenentment pretén diluir la primera amb els seus atacs al princip,i i posteriorment amb les que ells anomenen primàries per fer les seves llistes, coses ja de per si molt sorprenents. Per si no fos poc el seu cap visible, que  va fer esperar Reagrupament molts mesos, amb totes les facilitats per ser-ne el líder, confessa que la falta de diners el va fer anar enrere, i fer un nou projecte, i ara ens diu per la influència d’un partit ja existent , com Esquerra, fet ja desmentit per les dades abans donades, o sigui justificacions diferents per un mateix fet, que encara es fan mes sospitoses quan basant-se en les enquestes, la majoria no informatives,sinó manipuladores com qualsevol sap, torna a  erigir-se en la primera opció, i gairebé exigeix la retirada de l’altre per poques possibilitats, quan es l’original, la que més feina ha fet, i amb la base d’uns fets totalment no demostrables. L’Enric vol concentrar el vot repartint el pastis per circumscripcions per no perdre vots, en una maniobra ara per ara totalment absurda, ja que això es una democràcia, i la gent pot triar de totes les candidatures existents, la que vulgui sense imposicions, o amb desgrat, un cop avortada la fusió, significa que son dos projectes diferents, encara que coincideixin amb una cosa, per tant els seus camins son diferents, i no es pot tirar per la borda la feina voluntària de molta gent per capricis o receptes puntuals amb el mateix medicament, tant criticable es demanar el vot útil de qualsevol partit al Parlament, per evitar que un altre surti, o per treure rivals de la mateixa franja, que aquest suposat vot útil que es demana a l’independentisme.

 

Si ens creiem que som un poble madur, la gent ha de valorar les diferents opcions, i votar amb conseqüència el que creu que afavorirà més el seu projecte de país personal, altrament estarem donant validesa a aquella famosa immaduresa que se’ns atribuïa per part del líder d’un partit, que sembla te tot de cara per guanyar aquestes eleccions.

 

6 pensaments sobre “PROU DE FER EL RIDÍCUL, SOM UN POBLE MADUR

  1. L’Enric i molts de la seva edat han tingut un gran protagonisme en el món catalanista. Han fet una gran feina i encara poden seguir-la fent en el seu àmbit. Però el món de la política actual, tal com ha anat evolucionant, ja no és per a ells. Els costa admetre-ho i sota unes sigles molt llampants hi ha només la seva persona i potser el seu personalisme; vol tenir un protagonisme que ja està en mans d’altres. La seva proposta està fora de la política real que s’ha materialitzat en els darrers temps. I és també romàntica i angelical: repartir-se la meitat del territori sense tenir en compte la força de cada formació! Guanyarà per evolució natural la proposta més forta i adaptada a avui, la més potent, que no prepotent, la d’esperit guanyador, la que tothom admet que és la més beneficiosa per al país, la que arrossega els joves i els esperits forts, la que està guiada per les persones amb més capacitat. I el 10-J entrarà al Parlament. 

  2. Prou de vot útil (útil per a qui?…) i mandangues. Que tothom voti el que li doni la santa gana, el que li marqui el cor per a què aquest país tingui d’una punyetera vegada partits purament independentistes dins el Parlament.ç

    Votar i votar amb ganes i il.lu¡sió per marxar del pare protector maltractador.

    Pit i amunt.

    Sense por del camí marcat.

    Europa ens espera.

    Siguem i actuem madurament, com una simple nació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*