PROPERA ESTACIÓ: LLENGUA DE SEGONA I SENSE AUTONOMIA

Amb la crisi mundial, i l’endeutament brutal de la Generalitat, amb un dèficit crònic,degut en gran part a l’espoli fiscal validat pels partits catalans, son moltes les veus que comencen a fer camí per la retallada de poder de les autonomies, i fins hi tot la seva supressió, per altra banda la Defensora del pueblo ha donat total validesa a la imposició legal de la llengua castellana, cosa que condemna a la llengua catalana a la segona divisió sense cap protecció.  La dependència te aquestes coses, i nosaltres en som un gran exemple.

El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, ha demanat el compromís a les administracions per corregir el dèficit públic, i proposa a les autonomies que fixin un límit de despesa anual, amb un seguiment estricte pel seu compliment, i poder complir amb les exigències europees.  Ell mateix ja va culpar el sistema autonòmic de fastiguejar-nos a tots, i suposar un gran risc per Espanya, ja que son els culpables de l’augment del deute, mostrant-se partidari de retallar la sobirania econòmica dels parlaments autonòmics com el català.   Per altra banda la Defensora del Pueblo, Maria Luisa Cava de Llano, considera que les sancions per no retolar en castellà son correctes ja que la Constitució imposa l’obligació d’usar el castellà a Espanya, es la de tots amb el dret i el deure incorporats, per això demana correcció els que les critiquen, i  no passi el mateix que amb les aplicades per no fer-ho en català. Es partidària de les mínimes sancions, i aquest mínim imposa una llengua comuna a tots. En canvi en l’àmbit privat parla de la llibertat d’us de la llengua sense coartar al ciutadà, una clara contradicció que en el fons dona legalitat la imposició del castellà, i retallada de llibertats la del català.

 

L’endeutament de la Generalitat que es calcula a final d’any d’uns 40 mil milions, i un espoli fiscal del 10% del PIB, cosa inaguantable per qualsevol economia mundial, ha portat a un ofegament econòmic, on s’ha volgut sortir del pas amb els famosos bons, ja que no hi ha creditors que es refiïn de l’administració catalana, i que el proper any hauran de ser retornats amb un 8% suplementàri, que encara ningú explica com es tornaran, i més en un horitzó no gaire llunyà de la fi de les subvencions europees a l’estat espanyol, que comportaran un augment del nostre escanyament econòmic.  La crisi mundial ja ha portat la Unió Europea ha rescatar Irlanda, es parla de Portugal, i l’estat espanyol no esta molt lluny, per tant les mesures que demana la Unió ja han portat moltes veus espanyoles com el governador del Banc d’Espanya, ha demanar retallades en el poder autonòmic, i fins hi tot algunes veus i amb aquesta excusa, la seva supressió pel be de tot l’estat naturalment, i eliminant l’opció que ells saben validada per la Unió Europea, encara que no la reconeguin, de la declaració unilateral d’independència en el nostra Parlament, que es veuen cada cop més a prop, i que sense Parlament quedarà avortada. Es una corrent de fons que s’ha de tenir en compte, i de la qual seran responsables directes els partits catalans del Parlament, per voler seguir jugant a aquest joc macabre, anomenat autonomia catalana.

 

Pel que fa a la llengua, la Defensora del Pueblo per si algú no ho tenia clar deixa la nostra llengua, de segona categoria per imposició legal, es el concepte que te i tindrà l’estat espanyol del tema de la llengua, prou de fer el préssec, i demanar oficialitats a Europa, o més reconeixement, pràcticament som una llengua no oficial en el nostre territori, i on qualsevol normalització es interpretada com una imposició i retallada de llibertats a la ciutadania, mentrestant la llengua castellana es la comuna, de primera divisió, i on qualsevol sanció es perfectament legitima.  Per si algú no ho tenia clar, això es el que ens ofereix l’estat de les autonomies.

 

En definitiva, aquest es el present i futur que ens marquen les eleccions del 28, donar validesa amb això, i endinsar-nos en un pou sense sortida com a poble, pel qual tenim qualsevol de les sis opcions autonomistes que habiten en el Parlament, o fer el vot de la dignitat per anar d’una vegada per totes a favor nostre amb un estat propi, i a més de qualitat, com ens ofereix Reagrupament, nosaltres tenim la paraula, i desprès no s’hi valdran queixes estèrils.

6 pensaments sobre “PROPERA ESTACIÓ: LLENGUA DE SEGONA I SENSE AUTONOMIA

  1. L’indecisió ha servit; per absternir-se i afavorir davant les enquestes el vot en blanc, el vot al Partido Popular i a Ciutadans per deixar-nos sense gaire marge d’autonomia o per a frenar-la encara més. 

  2. La resta són romanços. No valen ni el vot en blanc ni passar de votar. Quina puresa busquen els del vot en blanc? Que ho són ells de conseqüents en tot? M’agradaria veure’ls en la seva vida quotidiana! I els que passen són uns egoistes que no són capaços de deixar el seu esbarjo i en canvi es passen el dia criticant els polítics. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*