EL CARA A CARA DE L?AUTONOMISME

Aquest debat cara a cara entre Artur Mas i José Montilla, de moment negat per la Junta electoral i pendent dels recursos, ha rebut les critiques i recursos de la resta de formacions, bàsicament com diuen per deixar fora més del 40% de votants catalans, i per donar una clara  preferència i avantatge em aquests dos partits, que ja demanen compensacions horàries pel que queda de campanya, acostumats tots ells a aquests blocs electorals amb un temps pactat, i que per cert exclou qualsevol possibilitat a noves formacions, i deixa sense efecte qualsevol ètica periodística, en una situació que es paradigma de la democràcia de fireta que tenim.

Els populars i Esquerra, han presentat recursos contra el cara a cara, els primers diuen que no es pot permetre, i que es una trampa per ajudar aquests dos partits, i que no te sentit sense el que pot ser l’àrbitre de la partida, demana la Catalunya plural i la no exclusió de més d’1 milió de catalans, i denuncia el pacte amb els republicans pel referèndum d’autodeterminació, els republicans diu que s’ha de pactar amb 5 dies d’antelació, i que perjudica la resta de formacions, i discrepa de la situació espanyola amb dos partits que aquí no es així. Per Iniciativa, Joan Herrera demana no polaritzar la campanya, i respectar la pluralitat. Es recorda que el 41% dels votants quedaran en fora de joc, i es presentarà un cara a cara com els dos únics partits que es presenten a les eleccions. Cal recordar que el sistema de blocs electorals es una excepció dins la Europa democràtica, que respecta el pluralisme polític en els mitjans públics, i no s’imposa ordre en les noticies, minuts, i s’opta per la igualtat i proporcionalitat amb matisos, donant lloc a totes les formacions amb representació i extraparlamentàries per criteris bàsicament periodístics.

 

Fa gracia sentir els escarafalls d’aquests partits amb un sistema que ara diuen els perjudica, quan son ells que han marcat aquest cercle tancat, i de democràcia de baixa qualitat, per beneficiar precisament els seus interessos, i mantenir aquest bunker en que han convertit el Parlament, i on no volen cap nova formació que pugui denunciar la corrupció, els mals hàbits dels partits, i el sistema esgotat de l’autonomisme, que tots ells defensen amb mil arguments, que sense la negació dels grans mitjans que ara els mostren invisibles, el missatge es multiplicarà en poc temps, i quedaran constantment en evidència. Es un sistema que demostra la democràcia de fireta que tenim, on la societat ha passat a ser un espectador més, i els partits han confós democràcia amb partitocràcia, molt còmode per ells, però en contra de qualsevol ètica periodística, i informació imparcial per la gent. No es pot entendre aquests minuts obligats amb notícia o sense, i on es més important el temps en pantalla que el contingut de l’espai, per altra banda aquesta tàctica miserable arriba al seu límit, quan les formacions extraparlamentàries son ignorades per sistema siguin noticia o no, privant a la gent de tots els elements per exercir el seu vot amb conseqüència.

 

Ara, aquests partits que recentment van ignorar la queixa de Reagrupament per aquest sistema imposat, ara pot ser que tastin una mica de la seva medicina en forma de quedar en un segon pla, i sentin el que hem de suportar la marginalitat imposada, simplement per satisfer els seus interessos particulars, i la seva ratera, com molt be la va definir en un genial article en Salvador Cardús.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*