ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui  la Vanguardia publica una  nova enquesta on dona gairebé la majoria absoluta a CIU, una davallada significativa als socialistes, i una gran davallada a Esquerra, com es normal i habitual alguna possibilitat remota per Solidaritat, i no se’n sap res de Reagrupament, aquesta formació ha fet a Barcelona l’acte central amb un ple a l’auditori amb més de 2000 persones, i on s’ha incidit amb aquest aire fresc que pot entrar al Parlament per fugir de l’autonomisme dòcil de les altres formacions, i portar una autentica regeneració democràtica al Parlament que cap grup en vol sentir parlar.

Aquesta enquesta atorga  uns 65 diputats a CIU, fregant la majoria absoluta, una pèrdua de 5 diputats socialistes quedant en 32, i la meitat dels republicans que passarien entre 10 i 12, superats pel PP amb 14, i una pèrdua d’1 o 2 per Iniciativa que es quedaria en 10, i Ciudadanos amb 4.  Solidaritat amb una baixa participació estaria entre 0 i 1, i cap altre formació apareix com a novetat. Segons això el tripartit no sumaria, els convergents tindrien la majoria absoluta a tocar, i el bunker del parlament estaria tancat per qualsevol nova formació. Pel que fa a l’acte central de Reagrupament, formació ignorada pels grans mitjans, i que ha finançat la campanya sense recorre als crèdits bancaris, i amb originalitat amb la venda de productes com la Carreterina, que ja han receptat al mateix president Montilla, Herrera o Ridao per posar uns exemples, i servei bàsicament per estimular la dignitat, i el projecte de l’estat propi. Com deia ple a vessar a l’Auditori i un líder com Joan Carretero ironitzant amb les enquestes negatives, i dient ben clar que el dia 29 no alliberarem el país, però es posarà la primera gran pedra per la propera legislatura donar el salt, instant a tots els associats i simpatitzants a portar el missatge de l’estat propi, i la regeneració democràtica fins a l’últim minut de campanya. Víctor Alexandre, Carles Mora o els quatre caps de llista han pres la paraula entre d’altres, amb critiques a la baixa democràcia amb els blocs electorals, o la pèrdua de valors d’Esquerra i la seva falsa valentia perdent una gran oportunitat, alhora que es feia referència a tots els casos de corrupció que s’han d’acabar.

Veritablement aquesta nova enquesta segueix presentant els mateixos tics que les anteriors, amb una clara vocació de quasi majoria absoluta convergent, i la davallada del tripartit, especialment Esquerra, i sobretot encara que es reconegui l’augment independentista, curiosament cap nova formació amb aquest esperit entra al Parlament. Es la tàctica de tota la campanya d’amagar o marginar les noves formacions, i especialment Reagrupament, i evitar qualsevol missatge que surti del cercle autonomista o del cercle de 6 partits del Parlament, on com deia l’anunci del debat aquesta nit a TV3, debat dels 6 candidats a la Presidència, quan hauria de ser de 6 dels possibles candidats, ja que donen per fet que no existeix ningú més. Es d’una baixa qualitat democràtica que fa esfereir, i una vegada més una taca a la dignitat perduda del poble català, que veu com Catalunya es va ensorrant, i simplement se li ofereix el producte continuista amb diferents versions. Pel que fa concretament a la formació que m’ha fet tornar la il·lusió  per la política, i concretament pel projecte de l’Estat propi, Reagrupament ha fet una demostració de força amb l’únic suport de la gent normal, i la dignitat per bandera. Una aposta sincera i coherent per l’estat propi amb la declaració unilateral al Parlament, única forma possible dins l’estat espanyol, i la recepta de la regeneració democràtica amb les llistes obertes, limitació de mandats, circumscripcions petites i moltes propostes per convertir aquest parlament de ni nis, ni estudien ni treballen, alguns no se’ls coneix cap aspecte laboral fora del Parlament, en un vertader parlament democràtic, i amb total respecte per la gestió del diner públic. Polítics no professionals que un cop assolit l’objectiu es dissoldran com associació, i deixaran pas als partits que hauran de gestionar l’estat català, que evidentment haurà de ser un estat de qualitat.